Els barons del PP avalen Ayuso i les seves baixades d’impostos
La presidenta madrilenya rebutja a Barcelona que Madrid sigui un paradís fiscal
Si algun dels barons del PP tenia cap recel contra les baixades d’impostos de Madrid, que n’hi havia, tots van secundar ahir Isabel Díaz Ayuso, després que Pedro Sánchez parlés de discrepàncies entre presidents autonòmics populars sobre l’harmonització fiscal. Tots veuen en aquestes paraules del president i l’esmena pactada amb ERC un atac a Madrid, d’aquí el tancament de files amb la presidenta madrilenya i amb Pablo Casado, que defensa la rebaixa d’impostos com una senya d’identitat del PP –“la porta als gens”– i que considera que els diners on millor són és a la butxaca dels espanyols.
El líder popular, Pablo Casado, va sortir en defensa d’Ayuso, a qui tantes vegades ha posat d’exemple del que faria el seu partit si estigués al Govern d’Espanya, en especial en política fiscal. És més, Casado s’ha compromès a compensar les alces d’impostos que imposi Sánchez amb baixades a les comunitats que governa el PP i rebutja que Madrid sigui un paradís fiscal: “És un model alternatiu a l’infern fiscal en què han convertit Catalunya els independentistes i que Sánchez vol estendre a tot Espanya”, va dir ahir. I va insistir que les comunitats del PP continuaran abaixant impostos “perquè es crea més ocupació, es recapta més i es poden tenir millors escoles, hospitals i serveis socials”.
Així doncs, tots els barons del PP es van apuntar a les tesis de Díaz Ayuso i Casado. Fins i tot els que en altres ocasions demanaven certa harmonització fiscal –com els presidents de Galícia i Castella i Lleó– van sortir ahir en defensa de la baixada d’impostos i a tot estirar van mostrar-se partidaris de l’homogeneïtzació “si és a la baixa”, però en cap cas apujar impostos, i menys el de successions, que Galícia bonifica fins al 99%, igual que
Madrid, i que Castella i Lleó no ha suprimit per mantenir l’acord de reconstrucció econòmica amb el PSOE.
L’impost de successions pràcticament tampoc no existeix a
Andalusia i Múrcia, que aposten per continuar rebaixant la pressió fiscal amb el convenciment que així es recapta més. A Andalusia l’exempció, aprovada el 2019, va suposar incorporar com a cotitzadors 120.000 persones, cosa que ha aportat un increment de la recaptació per l’IRPF de 650 milions d’euros. “Per cada euro que deixem d’ingressar per successions i donacions, n’ingressem quatre per IRPF”, diuen fonts de la Junta.
A Múrcia, l’Executiu de Fernando López Miras s’oposa a “la intromissió del Govern central en l’autonomia fiscal” de la comunitat perquè suposa “tornar a aplicar impostos injustos”. Múrcia va suprimir successions el 2018, fet que ha permès que els murcians, segons fonts del Govern regional, “s’estalviïn 931 milions d’euros”.
Malgrat tot, el president castellanolleonès, Alfonso Fernández Mañueco, no va deixar de defensar
GALÍCIA I CASTELLA I LLEÓ Feijóo i Mañueco volen harmonitzar sempre que suposi una rebaixa impositiva
COMUNITAT VALENCIANA Ximo Puig recorda que el debat que ell va agitar “va d’igualtat i justícia social”
el que la seva comunitat defensa des de fa anys: “Estem a favor de l’harmonització fiscal a la baixa, i em sembla indecent que es vulguin justificar les pujades d’impostos utilitzant els dirigents que no tenim un carnet socialista”, va advertir.
També el gallec Alberto Núñez Feijóo admet una harmonització si suposa una baixada d’impostos, fixant una forquilla per dalt i per baix. El president de la Xunta també és partidari de donar més autonomia fiscal a les comunitats que compleixin amb el dèficit, el deute i la regla de despesa.
Aquest debat sobre l’harmonització fiscal es va desplaçar ahir a Barcelona, on Díaz Ayuso es troba de visita per reunir-se amb representants del sector de l’hostaleria i
associacions contràries a la immersió lingüística. Ayuso va criticar el missatge “perniciós i injust” que Madrid és “un paradís fiscal” i va llançar una invitació a abaixar impostos.
Coincidint amb l’anunci del seu vicepresident, Ignacio Aguado, de Ciutadans, que 433 empreses catalanes han traslladat la seu a la capital espanyola aquest any, Ayuso va acusar el Govern d’Espanya de voler enfrontar les altres comunitats amb Madrid assenyalant-la com “un paradís fiscal que es queda l’energia i els esforços de tots els espanyols”. “Això no és cert. És una comunitat solidària, d’acollida, de ciutadans lliures que paguen molts impostos, i el que cal fer a la resta del país és continuar abaixant-los”, va reclamar la presidenta madrilenya.
Com havia fet la vigília amb Gabriel Rufián, Ayuso va debatre ahir a les xarxes amb el vicepresident Pere Aragonès, que va afirmar que tots els espanyols paguen “les rebaixes fiscals” del Govern de Madrid a “les grans fortunes i els imperis econòmics”. La líder del PP va considerar que aquesta era “la gran mentida del dia”, perquè “els madrilenys paguen molt” i són “els nacionalistes i socialistes” els que “porten a l’infern fiscal”.
També a Barcelona, Santiago Abascal es va mostrar a favor d’harmonitzar “a la baixa” els impostos, però perquè tots els ciutadans paguin el mateix, ja que, pel líder de Vox, contrari a l’Estat de les autonomies, no hi hauria d’haver “distincions” entre espanyols.
Des de València Ximo Puig, el primer president autonòmic a reobrir el debat sobre l’harmonització fiscal, va recordar que la idea “va d’igualtat i justícia fiscal” i que no hauria de ser possible evadir impostos “per allunyar-se uns quilòmetres” del domicili, amb referència al dúmping fiscal que, a parer seu, practica la Comunitat de Madrid.
Un argument que la vicepresidenta primera del Govern central, Carmen Calvo, va subratllar també des de la Moncloa, en la mesura que l’harmonització fiscal pretén posar fi als “desajustos” tributaris entre territoris. Una cosa que, segons va dir, no és nova, sinó que “fa molt temps que està pendent”.