UNA VETLLA MARADONIANA
La vetlla de Maradona a la Casa Rosada es descontrola i acaba amb aldarulls
La cua maradoniana dels argentins que volien retre un últim homenatge a Maradona va arribar a ocupar ahir 30 illes del centre de Buenos
Aires. Va ser una vetlla desmesurada –va acabar amb incidents–, a l’altura del personatge. I amb alt risc de contagi.
“Barrilete Cósmico, volá alto, que Dios te reciba en sus brazos”. És el que va dir en Daniel a Maradona quan va passar davant el seu fèretre, instal·lat a la Casa Rosada. Amb 43 anys, i acompanyat del seu fill Blas, en Daniel va arribar a les dues de la tarda de dimecres a la Plaza de Mayo des de San José, un humil barri de Buenos Aires. Amb prou feines havien transcorregut dues hores des de la mort de l’ídol argentí. “Diego és el poble; això va més enllà que un polític, que un Papa; Maradona és de tots, Maradona és poble, és barri, ens hi identifiquem tots, la nostra infantesa, la nostra adolescència”, deia en Daniel a La Vanguardia la matinada de dijous, disposat a passar la nit a la plaça. Pare i fill van ser els primers a accedir al palau de govern. Els primers d’una llarga cua que va arribar a ocupar 30 illes de cases del centre de Buenos Aires.
“Gràcies, Diego!”. Va ser el crit més repetit pels que circulaven davant el taüt, tancat i tapat per la bandera argentina i dues samarretes: una de la selecció i una altra del Boca Juniors”. Quan va arribar, el president argentí, Alberto Fernández, en va afegir una tercera d’Argentinos Juniors, el primer club del crac, del qual és seguidor el mandatari peronista, que també hi va col·locar un mocador blanc de les Mares de la Plaza de Mayo. Fernández va cancel·lar la seva agenda fins dissabte i va declarar tres dies de dol oficial mitjançant un decret que al primer paràgraf afirma que el Pelusa va ser “el millor futbolista del món i una persona que ens va fer immensament feliços als argentins”. Honors de mite. Implícitament, el president també va decretar que la pandèmia havia desaparegut de l’Argentina durant un dia, i va proposar una vetlla que, com es preveia, va ser multitudinària i va acabar amb aldarulls. La família de l’exfutbolista, capitanejada per l’exdona de Diego, Claudia Villafañe, i les seves dues filles en comú, la Dalma i la Gianinna, es va mantenir ferma a tancar l’accés al públic a primera hora de la tarda per enterrar el cos poc després al cementiri privat Jardín Bella Vista, als afores de Buenos Aires, on reposen els pares de l’astre.
La policia va interrompre la cua un parell d’hores abans del tancament, cosa que no va agradar els seguidors i van començar durs enfrontaments amb els antiavalots,
que van arribar a disparar bales de goma i canons d’aigua, a més de fer detencions.
Els greus incidents havien estat previstos per les autoritats, i per mirar d’apaivagar els ànims van anunciar un canvi en el recorregut de la comitiva que havia de traslladar les restes al cementiri: el cotxe de morts passaria per bona part de l’ampla i llarga avinguda 9 de Julio perquè tothom el pogués veure. Ara bé, després el Govern va informar que la vetlla s’allargaria tres hores més, tot i que es va veure obligat a tancar precipitadament les portes de la Casa Rosada per evitar que la gent hi entrés per la força. La situació es va descontrolar fins i tot a l’edifici, i la caixa va haver de ser traslladada a una sala privada pels serveis de seguretat.
Abans del quilombo, els últims aficionats van passar davant el taüt llançant samarretes, gorres i altres objectes al terra de la capella ardent, instal·lada dijous a la matinada. Abans d’obrir al públic, la família i els seus convidats es van acomiadar de Diego amb el fèretre encara obert. A aquella hora va passar tota la plantilla que, amb Maradona, va guanyar el Mundial del 1986. També va entrar el líder de la barra brava del Boca Juniors, que acumula un llarg historial de denúncies i condemnes, fins i tot per homicidi.
La vigília es va viure a la Plaza de Mayo com si se celebrés un partit de futbol. Càntics com ara “qui no salti no és un anglès”, bombos, olor de choripán, barras bravas i aficionats pacífics de tots els clubs en comunió, mentre la cua s’allargava amb en Daniel i el seu fill al capdavant.
Davant la Piràmide de Mayo, un llençol pintat recreava el fictici lliurament de la Copa del Món de Maradona a Messi, tots dos somrients i enfundats en l’albiceleste. Diego passa el relleu a Leo. “Déu és argentí i peronista, fins a la victòria sempre, company”, es llegia en una pancarta gegant penjada a la tanca de la façana principal de la Casa Rosada.
I al centre de la plaça hi havia el fantasma, que és com es presenta aquest home arribat d’Avellaneda amb un grup de companys de l’agrupació peronista 27 d’Octubre que pintava a terra un gran retrat del Maradona mundialista. Als 47 anys, el fantasma deia que veure de petit el Pelusa guanyant el Mundial li va canviar la vida. “Diego ve de baix, com tots els jugadors de l’Argentina, ens hi sentim molt identificats”, deia. “Ell va arribar lluny i tots els pobres volem arribar lluny, tots volem ser iguals que tots; Diego va arribar i ens banca als pobres perquè és el més gran”.
LA PROCESSÓ “Gràcies, Diego!” va ser el crit més repetit pels milers d’aficionats que van circular davant el taüt
L’ADMIRACIÓ “Diego és el poble, això va més enllà que un polític, que un Papa; Maradona és de tots”