Efectes col·laterals
Els cercles són rodons malgrat que de vegades se’n vulgui aconseguir la quadratura. Ha estat bé l’intent de Pedro Sánchez de tractar d’aprovar els pressupostos amb el màxim suport possible, però al final Ciutadans s’ha despenjat del pacte per la presència d’Esquerra i d’EH Bildu. El que pretenia fer el president del Govern espanyol era massa complex i s’haurà d’acontentar amb haver establert unes bases de negociació amb la formació taronja que poden donar fruits en el futur, a part de la fita més important que no era cap altra que assegurar-se el nou pressupost. Inés Arrimadas ha pogut introduir alguns canvis en els comptes com la limitació d’alguns impostos o la implantació de la targeta sanitària única, però, encara que voti en contra finalment, assoleix un objectiu molt important: sortir de la famosa foto de Colón. Cs navega en una posició de difícil equilibri entre oferir-se com a alternativa al bloc de la moció de censura contra Mariano Rajoy i no semblar un simple partit frontissa que actua de crossa del Govern central. Avui Pablo Iglesias somriu perquè se surt amb la seva en aconseguir el seu objectiu que Ciutadans no estigui en l’acord de la majoria. Tot i això, l’aprovació del pressupost allarga la vida de la legislatura i ja veurem com acaba.
La negociació pressupostària deixa també altres seqüeles com l’enuig del PNB pel protagonisme que el Govern espanyol ha donat a EH Bildu. Sánchez ha causat irritació a Sabin Etxea i ha propiciat que es produeixin uns primers contactes exploratoris entre PP i PNB. Les dues formacions estan avui molt distanciades però la vida, com la legislatura, és molt llarga.
Altres que han quedat disgustats són els independentistes de Junts que entenen que no han tingut opcions perquè Sánchez ha apostat per ERC i pel PDECat. A Junts no tenen cap dubte que els 4 diputats del PDECat també donaran suport als pressupostos per singularitzar-se de cara a les eleccions del 14-F.
En definitiva, l’aprovació dels comptes deixa sempre efectes col·laterals perquè és impossible acontentar tanta gent i alhora. Ni Pedro Sánchez amb els seus malabarismes no ho ha pogut aconseguir.