El líder etíop Abiy, Nobel de la Pau, anuncia l’assalt “final” al Tigrai
Addis Abeba rebutja tota mediació estrangera per tractar amb la regió rebel
Un tuit d’un Nobel de la Pau per vaticinar més mort. Ahir, el primer ministre d’Etiòpia i guardonat a Oslo fa un any, Abiy Ahmed, va publicar a Twitter un missatge en el qual va anunciar la “fase final” de la guerra oberta que des d’inicis de novembre el Govern central manté amb la regió del nord de Tigrai.
Diumenge, el mandatari etíop havia donat tres dies a les forces del Front d’Alliberament de Poble Tigray (FLPT) perquè es rendissin o assumissin l’assalt per part de l’exèrcit de Mekele, la capital de Tigrai, habitada per mig milió de persones. I ahir, després d’expirar el temps, Abiy va amenaçar. “El període de 72 hores atorgat a la banda criminal de l’FLPT per rendir-se pacíficament ha acabat i la nostra campanya d’aplicació de la llei ha arribat a l’etapa final”.
Les forces tigrinya van reaccionar a la proclama legalista d’Abiy sense tants eufemismes: segons fonts diplomàtiques, centenars de persones de la capitalde Tigrai han començat a “cavar trinxeres per tota la ciutat i tothom té un AK47”. Des del Govern d’Addis Abeba, que es manté ferm a les temptatives de mediació externes i rebutja ingerències davant el que considera un “afer intern”, Abiy va subratllar que l’exèrcit havia dissenyat una estratègia acurada per anar amb “cura extrema en no danyar civils innocents, llocs patrimonials, llocs de culte o institucions de desenvolupament i propietats privades”. Ningú no podrà comprovar si es compleix. Els tres representants de la Unió
Africana que han viatjat a Etiòpia per possibilitar la negociació tampoc van rebre autorització per viatjar a la província de Tigrai. Malgrat que han passat tres setmanes des de l’inici de la guerra, encara és gairebé impossible verificar el que ocorre a la regió perquè des de la matinada del dia 4 de novembre el Govern té tallades totes les comunicacions i accessos a la zona. Les gairebé 50.000 persones que han fugit a peu cap a la frontera del Sudan parlen de centenars i fins i tot milers de morts i ferits pels combats.
L’exèrcit d’Etiòpia avança amb rapidesa pel territori i ha controlat diverses ciutats de Tigrai, però el conflicte podria resoldre’s amb tanta rapidesa com l’anunciada per Abiy. L’FLPT és un partit regional poderós i disposa de més de 250.000 soldats ben formats i entrenats, que en cas de necessitat podrien optar per entaular una guerra de guerrilles
Etiòpia insisteix que s’esforça per no matar civils, però veta observadors sobre el terreny
de llarga durada. El líder del partit, Debretsion Gebremichael, va demostrar amb les seves paraules que estan disposats a lluitar fins al final. “Les forces tigrinya –va assenyalar– estan a punt per morir en la defensa del dret a administrar la nostra regió”.
Encara que només són un 6% de la població d’Etiòpia, de 108 milions d’habitants, els tigrinya van controlar el poder i les institucions econòmiques i militars durant gairebé tres dècades. Fa dos anys, després d’una onada de revoltes que els van empènyer a col·locar en el poder al seu suposat aliat Abiy, d’ètnia oromo, van començar a perdre influència. Abiy va realitzar diverses reformes per treure pes als homes més poderosos de l’antic règim, molts amb una ombra allargada d’abusos de poder o corrupció, va canviar el nom al partit i va firmar la pau amb Eritrea.
La tensió entre el Govern i l’FLPT va esclatar quan Abiy va anunciar a començaments d’estiu que, per la Covid-19, ajornava les eleccions presidencials. Des del bàndol tigrinya es va entendre com un intent del Nobel per perpetuar-se en el poder i van continuar endavant amb la celebració dels comicis a la regió.