Turquia segueix lluny de la normalitat i encara més lluny d’Europa
del Moviment Gülen, un estat paral·lel que seguia la seva pròpia cadena de comandament i que havia anat infiltrant, consecutivament, la policia, la judicatura i l’exèrcit.
La interpretació d’Hakan Yavuz, una autoritat sobre Gülen de la Universitat de Utah, és concloent. Les mateixes capitals que van esclafar les primaveres àrabs van voler acabar la feina eliminant els seus encoratjadors a Ankara i Qatar, país sotmès a bloqueig al cap de pocs mesos.
En cas d’haver triomfat, el cop hauria deixat Turquia no a les portes d’Europa, sinó de la guerra civil, en la línia de les veïnes Síria i Iraq. Un malson per a Brussel·les o Berlín, que tot i això “van mirar a un altre costat”.
Yavuz no creu que hagués resultat a l’Egipte del mariscal AlSissi,
com desitjaven algunes capitals de l’Orient Mitjà, perquè el factor sorpresa per això ja no existia, com es va veure la mateixa nit del cop.
De fet, Erdogan, que ja havia deixat de ser l’aperturista victorejat per Occident d’una dècada enrere, va aprofitar per accentuar el seu control, imposant el model ultrapresidencialista amb què somiaven ell i els seus nous socis ultranacionalistes del MHP.
De fet, el partit d’Erdogan, com els que el van precedir en els noranta, va ser còmplice de l’ascens de Gülen i el divorci només es va consumar fa set anys. Des d’aleshores, més de cent trenta mil presumptes membres de la confraria han perdut la seva feina pública. Entre ells milers de jutges i fiscals, cosa que sens dubte influeix els que queden.
Hi va arribar a haver més de cent mil d’empresonats, vint-ivuit mil dels quals continuaven entre reixes abans de la campanya d’excarceracions per la pandèmia.
En canvi, centenars d’oficials empresonats per jutges gulenistes amb proves falses, entre ells el sogre (general) de l’últim premi príncep d’Astúries, Dani Rodrik, han estat rehabilitats.
Ankara no ha aconseguit l’extradició de Fethullah Gülen, que maneja des dels EUA un imperi d’escoles i universitats d’elit a més de cent països, vistes amb bons ulls des dels temps de Bill Clinton. Molts dels caps policials implicats en el cop van cursar postgraus a l’Institut Turc d’Estudis Policials, a la Universitat del Nord de Texas.
L’estat d’excepció es va aixecar fa dos anys, però Turquia segueix lluny de la normalitat i encara més lluny d’Europa. És el doble fracàs d’un cop, que els turcs desitgen que sigui l’últim.