França penalitza la discriminació de les persones per l’accent
La forma de parlar, com el sexe o l’ètnia, queda protegida davant les arbitrarietats
França va fer ahir un nou pas per aplicar de debò el lema “Llibertat, igualtat, fraternitat”, hereu de la revolució del 1789. L’Assemblea Nacional va aprovar en primera lectura –per 98 vots a favor i 3 en contra– una proposició de llei que sancionarà la discriminació d’una persona a causa del seu accent al parlar.
La iniciativa legislativa, impulsada pel diputat Christophe Euzet –natural de Perpinyà–, es produeix sent primer ministre Jean Castex, exalcalde de Prada de Conflent, qui ha hagut de suportar ironies i burles pel seu marcat accent meridional i la cadència del seu discurs.
Els codis penal i laboral seran esmenats per incloure la discriminació per l’accent al mateix nivell que la practicada per raó de sexe, ètnia, discapacitat o religió. Qui sigui injust amb una persona
El primer ministre, Jean Castex, ha estat objecte de burles per per la marcada entonació meridional
per la seva particular manera de parlar el francès, ja sigui negant-li una feina o una promoció laboral, o en qualsevol altra situació, s’arrisca a pagar una multa de 45.000 euros i a ser condemnat a una pena de fins a tres anys de presó.
L’accent no només mostra a l’interlocutor una procedència geogràfica sinó també, amb freqüència, el medi social i educatiu del qual procedeix. En l’àrea parisenca, per exemple, no solen expressar-se igual els habitants dels barris rics i les classes populars de suburbis com Saint Denis. La nova llei pretén posar fi a la discriminació en els dos supòsits, encara que serà sempre difícil provar que algú ha estat descartat pel seu accent.
El diputat Euzet, professor de Dret Públic, va dir que un dels objectius de la futura llei és “provocar una evolució de la mentalitat i un canvi de consciències per augmentar encara més en el futur el sentiment de pertànyer a una comunitat nacional”. Euzet va ser elegit en la llista de La República en Marxa (LREM), el moviment del president Emmanuel Macron, però fa uns mesos es va passar a un altre grup, Agir Ensemble, amb desenes de trànsfugues. El Govern, tot i això, dona suport a la nova llei.
El debat d’ahir va ser animat. Una diputada de la Polinèsia Francesa, Maina Sage, es va felicitar per la mesura i va recordar les dificultats que pateixen els francesos d’ultramar pel seu accent. En els mateixos termes es va expressar un diputat alsacià. El bretó Paul Molac va criticar que per ser presentador de televisió s’hagi de tenir l’accent estàndard que marquen certs barris de París. La ultradretana Emmanuelle
Ménard, en canvi, va considerar una frivolitat ocupar-se de l’assumpte en un moment de gran crisi sanitària i econòmica. Va veure “indecent” i “fora de lloc” posar en el mateix pla la discriminació per l’accent i la que es pateix per sexe, origen o credo. El diputat regionalista Jean Lassalle hi va votar en contra perquè va dir que no volia “demanar caritat per ser com soc”.
De Castex s’ha escrit que té “accent del terròs”. Un tertulià televisiu el va qualificar de “pedregós”. El líder esquerrà JeanLuc Mélenchon, sempre histrió i insolent, va afirmar un dia a l’Assemblea que era “molt pesat” escoltar el primer ministre per la seva lentitud i perquè “les seves paraules creixen entre els arbres i els arbres entre les seves paraules”. “És allà, parlant a 2 per hora, per dir banalitats”, va afegir.