El Senat francés reconeix el territori karabakhià

El Senat francès va provocar una reacció aïrada, ahir, del Parlament de l’Azerbaidjan per una resolució adoptada dimecres demandant al Govern d’Emmanuel Macron el reconeixement de la independència de l’enclavament caucàsic de Nagorno-Karabakh.

De manera unànime (305 vots a 1), els legisladors francesos van condemnar “l’agressió militar de l’Azerbaidjan” i la implicació de Turquia, demanant la retirada de les tropes àzeris i el reconeixement del territori de majoria armènia. La resposta dels seus homòlegs àzeris va ser demanar que França deixi la copresidència del Grup de Minsk (que comparteix amb Rússia i els EUA), responsable de la resolució del conflicte.

França allotja la comunitat més gran de la diàspora armènia a Europa (amb Charles Aznavour com el seu representant més important durant dècades), però durant els 44 dies d’una guerra que va acabar el 27 de setembre el Govern francès no va alçar gairebé la veu. Cap país, ni tan sols Armènia, no reconeix la República d’Artsakh (Nagorno-Karabakhj). El primer ministre armeni va demanar en va durant aquells dies el reconeixement internacional en un intent de canviar el curs de la guerra.

Així, la decisió del legislatiu francès sembla arribar massa tard, però cal tenir en compte que l’alto el foc pactat amb la mediació de Rússia implica que l’estatus final del territori, a les seves fronteres originals abans de la guerra armenioàzeri dels anys noranta, queda pendent de resolució per part de l’esmentat Grup de Minsk, a excepció de la ciutat de Shusha (Shushi per als armenis), de gran significació per als àzeris. El president de l’Azerbaidjan, Ilham Alíev, va acceptar no continuar endavant amb la guerra i conformar-se amb reprendre els set districtes entorn de Nagorno-Karabakh ocupats per Armènia el 1994.