La cullera de Déu
HISTÒRIES DEL MÓN El virus s’acarnissa amb els jerarques de les esglésies ortodoxes, on no se’l prenen seriosament
En vigílies de la Pasqua, l’Església ortodoxa russa es resistia a acceptar la primavera passada el poder malèfic del coronavirus. Al final va haver de rendir-se a l’evidència i, encara que no va tancar els temples, el patriarca Kiril, principal dirigent de l’església de comunió ortodoxa més gran del món, va ordenar l’aplicació de mesures sanitàries i cuidar la salut dels fidels, a qui va recomanar resar a casa. Però el nombre de malalts i morts, i fins a l’arribada de la segona onada, no ha tingut el mateix efecte en algunes esglésies germanes, especialment a la regió dels Balcans.
L’Església ortodoxa sèrbia va enterrar diumenge passat amb tota pompa el seu patriarca, Ireneu I, mort per la Covid-19 el 20 de novembre. Milers de persones van assistir al funeral a l’església de Sant Sava de Belgrad, la majoria sense màscara i sense guardar la recomanada distància de seguretat.
El temor a què la pandèmia s’estengui entre els fidels i religiosos de la principal fe en aquesta regió va augmentar quan la televisió estatal sèrbia va anunciar dilluns que el bisbe David, que havia assistit als funerals, havia donat positiu. És el primer, perquè les autoritats sanitàries de Sèrbia temen que n’hi hagi més.
L’Església ortodoxa sèrbia continua mantenint que el SARS-CoV-2 no pot penetrar en els veritables creients durant la comunió i els altres serveis religiosos.
Igual que va passar a Rússia la primavera passada, l’atenció se centra en costums i ritus molt arrelats. Va aixecar especial interès la comunió, perquè a l’eucaristia ortodoxa el sacerdot reparteix entre els combregants trossos de pa sucat amb vi amb una única cullera que toca la boca de tots.
A l’abril, el patriarca Kiril va emetre un decret recordant als religiosos de Moscou que eren responsables de limitar la propagació de la Covid-19 a les seves esglésies i monestirs. I advertia que la infecció o mort d’una persona podria suposar “portar el responsable davant un tribunal eclesiàstic o ser sotmès a un procés administratiu”. El patriarca de Moscou indicava que s’utilitzessin culleres individuals, plats i vasos d’un sol ús. L’Església ortodoxa russa va ordenar també netejar amb desinfectant evangelis i icones cada vegada que un creient els besés, una mostra de fe molt habitual entre els cristians ortodoxos. De fet, durant el funeral del patriarca Ireneu no es va estalviar en petons sobre el vidre que cobria les seves restes.
“Està vigent la prohibició de reunir-se cinc o més persones, però vam prohibir el funeral del patriarca i no es va poder complir la norma”, va explicar Predrag Kon, de l’equip serbi contra el coronavirus, segons recull AP. És possible que el patriarca serbi, que tenia 90 anys, s’encomanés tres setmanes abans, durant els funerals a Podgorica pel metropolità de Montenegro, Amfilohije Radovic, que als seus 82 anys també va morir de la Covid. Tant un com l’altre havien infravalorat els perills de la pandèmia, evitaven posar-se
El funeral del patriarca serbi Ireneu, amb milers de persones i poca màscara, va poder ser un focus d’infecció
mascareta en públic i anomenaven les grans concentracions religioses “la vacuna de Déu”.
No són els únics líders de les esglésies cristianes ortodoxes que han patit la pandèmia en carn pròpia. L’arquebisbe d’Atenes i cap de l’Església ortodoxa grega, Jerònim II, està a la UCI de l’hospital
Evangelismes de la capital hel·lena.
Va ser ingressat la setmana passada, poc després de la mort del metropolità de Langadas, Ioannis, que havia qualificat de “blasfems” els polítics que demanaven tancar esglésies i prohibir els pelegrinatges.
També a l’Evangelismes ha estat tractat de coronavirus Anastasi, arquebisbe de Tirana i líder de l’Església ortodoxa d’Albània, a qui van donar d’alta aquest dimarts.
A Rússia, la setmana passada el coronavirus es va endur al metropolità de Kazan Feofan, màxim prelat en la República de Tatarstan. És el cinquè metropolità (arquebisbe) rus mort per aquesta epidèmia.
En general, les esglésies ortodoxes han rebut amb oposició les prohibicions de les autoritats civils. A Romania, el patriarca Daniel va comparar la prohibició de els pelegrinatges de Sant Demetri el Nou, a l’octubre, a les mesures que prenia el dictador Ceaucescu.
Però abans d’ingressar a l’hospital, el patriarca grec Jerònim va enviar un missatge als fidels afirmant que és “obligació sagrada” respectar les mesures sanitàries “per protegir el bé suprem de la salut i la vida”. Un missatge també per als sacerdots que continuen sostenint que combregar tots amb la mateixa cullera no és perillós.