Retorn al gener, tot esperant el febrer

S’imposa la línia de Front Popular? Res no es pot afirmar fins després de les eleccions catalanes

Els pressupostos de l’Estat del 2021 tiraran endavant amb el suport de la majoria que va donar la investidura a Pedro Sánchez, mentre s’aclareix el vot dels quatre diputats del PDECat, els convergents que van decidir emancipar-se de Carles Puigdemont després de ser expulsats del Govern de la Generalitat per Joaquim Torra el dia més espès del seu mandat.

[Amb aquella decisió, a principis de setembre, Torra va contribuir de manera molt notable a l’aprovació dels pressupostos de l’Estat espanyol. El retorn del PDECat al pactisme va actuar de detonant a Esquerra Republicana, que en començar el curs encara tenia molts dubtes sobre quina posició li calia prendre. Estava en joc el títol del “català pactista” i ERC finalment se l’ha volgut quedar. Les últimes enquestes catalanes són molt clares sobre aquest punt. Angoixada per la pandèmia, la gent està cansada de fer volar coloms. Veurem quin és el vot final dels quatre diputats convergents, necessitats d’un lloc a la foto del pacte perquè el seu grup pugui anar pel seu compte en les properes eleccions catalanes. “Estem buscant un acord amb el PDECat”, diuen al PSOE. Pot semblar un detall menor, però no ho és pas.]

Les jeux sont faits. Els pressupostos seran aprovats per la majoria de la investidura de gener, tal com volia Pablo Iglesias, contra el criteri inicial de Pedro Sánchez, que, a l’estiu, donava prioritat a la negociació amb Ciutadans, acariciant la possibilitat d’una moció de censura a la Comunitat de Madrid amb el partit d’Inés Arrimadas. Ciutadans ahir es va plantar. Votarà no.

Felipe González treu foc pels queixals. Defensa, amb raó, la necessitat d’una estratègia clara a mitjà termini, però amb tant mal humor se li va posant cara de Rodolfo Llopis.

El bloc mediàtic dominant a Madrid no amaga el malestar. Donen ordres a la política i aquesta no els acaba d’obeir. Estem en un temps nou. Estrany, però nou. El PNB està disgustat, molt disgustat, pel protagonisme de Bildu, i això tampoc no és un detall menor.

Iglesias hauria volgut una certa posada en escena de la mancomunitat Unides Podem,

Bildu i ERC (un bloc de 53 vots), però Esquerra va exigir un moment escènic propi per pactar amb Sánchez un fre al dúmping fiscal de Madrid, idea defensada des de fa temps pels socialistes valencians i andalusos, que remet a Pasqual Maragall. Els independentistes demanen harmonització fiscal i els unitaristes madrilenys exigeixen independència fiscal. Espanya podria arribar a ser un lloc força divertit.

Ha guanyat el Front Popular? Bé, no correm tant. Caldrà veure quines són les relacions de Ciutadans amb Sánchez després de les eleccions catalanes. En aquests moments podem donar per arxivada la moció de censura a Madrid.