Una societat en deute
Acabem de conèixer una dada reveladora: el nombre de pensionistes cau per primera vegada a causa de la pandèmia. És una caiguda lleu, tot just de 1.800 menys que fa dotze mesos, però que no havia passat mai en els quinze anys que la sèrie estadística de la Seguretat Social recull. El 53% de les morts notificades oficialment per la Covid-19 van ser gent gran que vivien en residències. En total, 23.165 persones de la tercera edat han mort en aquests centres per coronavirus o amb símptomes compatibles amb la malaltia. Té tot el sentit que en una entrevista, el president del Comitè de Bioètica d’Espanya, Federico de Montalvo, declarés ahir que “la societat espanyola té un deute amb la gent gran”, per afegir que “el que va passar amb ells no es pot repetir”.
Un informe de l’OCDE efectuat a vint països europeus posa de manifest que Espanya és el quart amb una mortalitat més alta a causa de la Covid en persones de més de 60 anys, per darrere de Bèlgica, el Regne Unit i Irlanda. Sens dubte, aquestes dades
El nombre de pensionistes cau per primera vegada a causa de la pandèmia
comportaran que la gent gran –en particular els que viuen en residències– figuri entre els grups prioritaris a ser vacunats, juntament amb els seus cuidadors, els sanitaris i els grans dependents.
Una de les notícies falses d’aquesta crisi del coronavirus associades a aquesta qüestió han estat unes declaracions que la directora del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, no va fer mai –ni en públic ni en privat–, que el web especialitzat Maldito Bulo va desmentir, fet que va obligar Faceboock a verificar-les per desmentir-les a la vegada en la seva xarxa social. Se li atribuïa la citació: “Els ancians viuen massa i això és un risc per a l’economia global”. Una part de la frase es va atribuir al president del BCE fa vuit anys i figurava en un informe de l’FMI del 2012, quan Lagarde no estava al capdavant. Parlava del gran impacte financer del risc de la longevitat, però el valorava com a una cosa positiva que havia millorat el benestar individual de les persones. I tenia raó: els nord-americans acaben d’elegir un president de 78 anys per primera vegada en la història per dirigir el país els propers quatre anys.
Com va dir l’actriu Katharine Hepburn, que va arribar als 96 anys i va tenir una vida molt activa, amb una vigorosa personalitat fins al final: “L’únic dolent d’envellir és que el pastís d’aniversari acaba semblant una desfilada de torxes”.