Pobresa d’arguments
És interessant l’intercanvi de retrets entre Adriana Lastra i Felipe González a propòsit de l’edat adequada per fer política. La portaveu socialista al Congrés va afirmar que els nous polítics a qui “ara toca dirigir” no poden ser compresos per aquestes veus dissidents que ja pertanyen a una generació de gent gran. I es va quedar tan tranquil·la.
Però l’expresident González, gairebé 14 anys a la Moncloa, li ha respost amb un flist-flast rotund: “No permetré que em facin callar”. Altres veus madures del socialisme han opinat i criticat la política de pactes de Pedro Sánchez. Alfonso Guerra i Juan Carlos Rodríguez Ibarra s’han expressat en el mateix sentit així que han tingut un micròfon davant.
L’argument de la senyora Lastra és certament pobre. Només li faltava recórrer al mantra que una persona gran, pel simple fet de ser-ho, és un “factor de risc”, com indica l’oficialisme sanitari. Així les gasten els joves socialistes, coalitzats amb la joventut podemita.
A la Casa Blanca s’espera un traspàs de poder entre el president sortint de 74 anys amb l’entrant de 78. La reina d’Anglaterra ha passat els 94 i el papa Francesc en complirà 84. Adenauer va ser canceller als 70 anys i Merkel es retirarà amb 67. Recordo l’agilitat mental
El mantra que la política és només per a joves és irreal i reaccionari
de Reagan als seus 79 anys i les subtileses malicioses d’Andreotti com a senador vitalici superats els 90.
Esclar que amb els anys, com diu el poeta Joan Margarit, “se’t fa petit el futur i gran el passat”. Però Marc Aureli reflexiona amb lucidesa sobre el pas del temps i Ciceró, al seu tractat sobre la vellesa, escriu: “Em resulta lleugera i no només no m’és molesta sinó que és, fins i tot, agradable”.
No serà fàcil, senyora Lastra, fer callar la veu de l’experiència. Thomas Mann atribueix a Goethe en la seva Carlota a Weimar que “la grandesa només s’assoleix a la vellesa. Un jove pot ser un geni, però no pot ser gran”.
Naturalment, tot és molt opinable perquè Mozart se’n va anar als 35 anys; Franz Schubert, als 31; Jaume Vicens Vives, als 50; Prat de la Riba, als 46; Johannes Vermeer, als 43 i William Shakespeare, als 52. Però Charles Chaplin va morir als 88 anys.
Busqui, senyora Lastra, altres arguments per combatre les idees de correligionaris seus que critiquen la política dels joves socialistes amb ministeri o càrrec oficial. No és l’edat el que importa, sinó el què diuen. No caigui en temptacions reaccionàries. Pensi que l’enemic més perillós que tenim tots és la ignorància, el parlar sense solta ni volta de qüestions alimentades per prejudicis o per interessos.