El bon Idiota

Vam conèixer una criatura tan rematadament ètica que no sabia mentir. Semblava ignorar l’existència de la falsedat, no contemplava aquesta opció. Impossible saber si va venir així de fàbrica o si a algú se li va escapar la mà en educar-lo. Anava pel món com una espècie d’idiota dostoievskià. Com un boig. El món se’l menjava. Tornava a casa amb les butxaques buides i el cor desconcertat. Amb la intenció de protegir-lo de les mentides, vam decidir fer-li classes de mentir –paradoxa cruel–: explica una cosa que t’hagi passat i una altra d’inventada, sense que notem la diferència. Quan la criatura explicava la història falsa, retorçava la boca i obria molt els ulls. Era com si, literalment, se li entravessés una bola. Li donàvem vasos d’aigua. Entre dubtes ètics variats, vam acabar per deixar que la criatura aprengués al seu aire les normes perverses del món, amb la certesa que les faria seves.

Des d’una òptica professional, les actrius podríem demostrar, gairebé científicament, que l’humà es torna un mico falsari insuperable. Les joves irrompen a escena amb una naturalitat que a nosaltres ens va costar anys d’entrenament i danses. Notem el salt evolutiu en el gremi especialitzat a fingir. Però no només. La societat sencera sembla cada dia més dotada per a l’art dramàtic. Per no parlar d’aquelles personalitats estafadores que veiem explicar, davant les càmeres, amb gran facilitat, històries que després es demostren completament falses. Com simis, el nostre múscul creatiu és fabulós. Mones malabaristes de la imaginació.

En el seu costat fosc, l’era tecnològica ens ofereix possibilitats mai vistes per escampar mentides en massa, que manipulen el pensament. Artilleria invisible d’última generació, sofisticada i violenta: ens ataquen la ment sense que ens n’adonem. L’èxit de les campanyes enganyoses de Trump, Bolsonaro o el Brexit va desencadenar les alarmes. I el torcebraç ja està fet. Darrere dels nostres dispositius s’entaula una batalla pel sentit, les potes de la taula, uns mínims de realitat. Es treballa per il·luminar la informació veraç. Es busquen armes lícites per desactivar la força d’aquella mentida organitzada que avança amb maniobres perverses. Els instruments de publicitat enganyosa funcionen, i hi són, amb les nostres dades íntimes a l’aire. Seria endimoniat caure en la temptació de fer-los servir per combatre, sense ètica, la falta d’ètica. Imaginar un escenari en què la manipulació col·lectiva del pensament formi part de les normes del món deixa sense respiració. El bon Idiota observa.