Conseqüències
La primera conseqüència de la sentència 459/2019 que va emetre el Suprem l’octubre de l’any passat era evident: la privació de llibertat dels líders independentistes, condemnats a cent anys de presó. Però aquella sentència per sedició, que feia autèntics malabarismes retòrics per tal de fer encaixar aquest delicte penal en uns fets polítics i pacífics, havia de tenir moltes altres conseqüències que lentament es van evidenciant. Al capdavall, el Suprem creava jurisprudència, i d’aquella sentència se’n podien derivar d’altres igualment preocupants.
Així ha estat amb la sentència de l’Audiència de Barcelona contra dos activistes, arran de les massives protestes de novembre del 2017 per l’aplicació del 155. Tal com explica Josep Casulleras a VilaWeb, el tribunal estava format per tres jutges, dos dels quals amb perles afegides: un va ser el primer jutge que es va oposar a la concessió del primer permís penitenciari a Jordi Cuixart i l’altre va intentar empresonar un jove perquè tenia antecedents com a insubmís del servei militar. La sentència contra els dos activistes ha estat dura: tres anys i mig de presó per a Francisco Garrobo, que va participar en el tall de la ronda de Dalt, i un any de pena per a l’altre acusat,
Condemnats dos activistes a presó, fent servir la sentència del procés
Moisès F. El més alarmant de la condemna, a banda de l’evident duresa, rau en el fet que es basa en la doctrina Marchena emanada de la sentència del procés, de la qual extreuen el concepte de violència i alteració de la pau pública, ambdós forçats i reinterpretats pel Suprem. Així, sobre la presumpte violència dels activistes ara condemnats, diu: “Es dona la circumstància que el delicte s’ha descrit com l’exercici de violència física o compulsiva –psíquica–”. És a dir, ja no cal que la violència comporti danys materials o personals, perquè pot tractar-se de “violència compulsiva”, concepte insòlitament eclèctic. I amb la reinvenció de la violència, afegeixen la reinterpretació de l’alteració de la pau pública: “No es tracta del recorregut d’una manifestació pacífica, sinó d’una acció premeditada d’atemptar contra la pau pública tallant les comunicacions”. És a dir, com totes les manifestacions i protestes massives, en moments delicats. I, tanmateix, per protestar els han caigut quatre anys de presó entre els dos.
És l’evidència que es temia quan es va produir la sentència del procés: s’havia reinventat el concepte de violència per justificar la repressió als líders, i a partir d’aquí es podia criminalitzar el dret a la protesta. Marchena va crear la filosofia i feta la jurisprudència, s’obre la veda.