L’escàndol de l’L9
La línia de metro més llarga i moderna d’Europa és un fiasco. Era un secret de domini públic, però, després de transcendir l’informe de la Sindicatura de Comptes que hi posa xifra, el malbaratament d’aquesta infraestructura està més que confirmat. L’obra és un fosc forat econòmic, enterrat a 80 metres de profunditat al subsol de Barcelona, que empetiteix les irregularitats denunciades a les obres de l’estació de la Sagrera. El malbaratament de diners públics en data del 2016 –alerta, que han passat quatre anys encara no comptabilitzats– és de 5.000 milions d’euros, amb un sobrecost d’un 251%.
El pitjor del cas és que, després de 14 anys de retard, aquesta obra faraònica encara no s’ha acabat, i no se sap quan finalitzaran els treballs. Els problemes de finançament fan impossible posar data a l’entrada en servei. La Generalitat continua pagant els cànons per les estacions d’aquest tram central, que estan pràcticament acabades, i abona el cost de conservació de dues tuneladores sepultades sota Mandri i a les proximitats del Camp Nou. Una es preveu desmantellar-la i extreure-la i l’altra ha de perforar el tram de túnel encara pendent, entre les futures parades de Manuel Girona i Lesseps, i es confia que en el moment de tornar a foradar funcioni, cosa que els mateixos tècnics posen en dubte després de tants anys d’inactivitat i de mantenir-se per sota del nivell freàtic.
Les estimacions que es fan del cost final
A hores d’ara la bola s’ha fet tan grossa que no cap ni als túnels del metro
de la infraestructura són igual d’escandaloses: superaran els 13.000 milions d’euros. Una quantitat desorbitada amb què segurament es podrien haver finançat altres infraestructures de transport públic tant o més necessàries a la capital catalana. De manera ineficaç s’ha deixat per al final el tram central de l’obra, el que donaria servei a més ciutadans i garantiria també la connexió amb altres línies de la xarxa del metro.
Aquest només és un dels múltiples errors que arrossega l’obra, al marge d’un traçat excessiu, d’un finançament basat en un règim concessional que a la pràctica ha derivat en un costós sistema de pagament en diferit i d’un crèdit del Banc Europeu d’Inversions de 740 milions d’euros que no s’acaba de formalitzar mai. Desencerts continus del principal projecte d’infraestructura fet a Catalunya a què el Govern no sap com posar fi. A hores d’ara la bola s’ha fet tan grossa que no cap ni als túnels del metro.
Alguns diran que la societat està anestesiada i ja no reacciona davant la recurrent dilapidació de recursos públics. No ho crec, i menys enmig d’aquesta muntanya russa pandèmica. Els ciutadans estan més que farts de disbarats que acostumen a no tenir responsables, i els sobrecostos resulten més dolorosos entre tanta notícia d’ERTO, ERO, tancaments d’empreses i crisi econòmica. Quan s’acabi la construcció, potser l’L9 ja no serà la línia més llarga i moderna d’Europa, potser alguna gran metròpolis haurà batut aquest rècord, però segur que continuarà sent un exemple de mala gestió que no s’hauria de tornar a produir.