El tercer sector denuncia la poca inversió en política d’habitatge
Catalunya destaca al rànquing d’inversió en polítiques d’habitatge, però per mal, per escassetat. Ho va denunciar ahir la Taula d’Entitats del Tercer Sector. “És difícil no ser a la cua si comparem el que passa respecte a altres territoris europeus”, va manifestar la presidenta, Francina Alsina, ahir en un debat organitzat per aquesta plataforma i el Diplocat. “Aquí s’hi destina un 0,1% del PIB davant el 0,6% de la mitjana europea”, va detallar. Sis vegades menys.
Entre les xifres que es van posar en comú al debat destaquen les del parc d’habitatge social. A Catalunia nya és un 1,6% del total (47.000, entre públics, d’entitats socials i cedits per particulars); a Finlàndia, d’un 13%; a Escòcia, d’un 23% (600.000 unitats), i a Àustria, d’un 24%, i en destaca la capital, Viena, on més d’un 60% de la població viu en immobles públics o socials, cosa que equival a 220.000 cases.
“Un de cada quatre europeus té serioses dificultats per pagar els costos de l’habitatge i hi destina més d’un 40% dels ingressos (segons l’últim informe Eurostat)”, va destacar Javier Burón, gerent d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, que va destacar que Espanya és un dels cinc països amb més dificultats en aquest àmbit, amb Grècia, Bulgària, Roma
i Hongria. A parer seu, “es necessitaran dècades” per poder acostar-se a les polítiques d’habitatge d’altres territoris europeus. “Per passar de menys d’un 2% (del parc d’habitatge social a Catalunya i Espanya) a un 10% o superar un 20% no es podrà fer ni en dos, ni en tres, ni en deu, ni en vint anys, sinó que és un repte de país”. I va advertir que amb la crisi provocada per la Covid-19 la demanda es dispararà.
Entre les propostes que es van plantejar per a Catalunya figura disposar d’una normativa clara i concreta i que fomenti l’excel·lència en la gestió de l’habitatge social; crear polítiques concertades amb els agents privats; donar incentius fiscals als propietaris particulars d’edificis i suport a la rehabilitació d’habitatges amb la finalitat de mantenir baixos els preus del lloguer; invertir en la compra de sòl per a la construcció d’habitatge social i, així, disminuir la dependència del sector privat, o promoure la participació de les persones arrendatàries en el disseny i el desenvolupament de les polítiques locals d’habitatge.
A la trobada també hi van participar Carme Trilla, presidenta de la Fundació Hàbitat3 i de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge; Juha Kaakinen, conseller delegat d’Y-Foundation (Finlàndia); Susan Aktemel, directora executiva de Homes for Good (Escòcia), i Georg Niedermühlbichler, membre del Parlament de l’estat i de l’Ajuntament de Viena.
Catalunya hi inverteix un 0,1% del PIB, sis vegades menys que la mitjana europea, lamenten les entitats