La saxofonista sense feina pel fet de ser trans
Sandra Herrero explica les enormes dificultats com a dona transgènere per trobar un lloc de treball d’acord amb els seus estudis
Sandra Herrero és saxofonista. Té 22 anys i havia treballat dirigint orquestres i fent classes de música. Això va ser quan tenia un aspecte més masculí. Però quan va emprendre la transició la feina va començar a fallar, cobrava en negre, es van anar acabant les classes de música... Aquesta jove dona trans va participar ahir en la presentació del nou programa de la Federació Estatal LGTB (FELGTB) per a la inserció laboral de les persones trans, especialment per a les dones, que encara ho tenen més difícil.
Va deixar el saxo i es va apuntar a un grau mitjà de moda i confecció. Ara bé, ho va haver de deixar quan va sentir el rebuig de l’entorn. Després va aconseguir feina a Vodafone, on assegura que l’empresa li va posar totes les facilitats, però el tracte amb els companys no va ser el mateix. Per això, el programa presentat ahir per la FELGTB té com a objectiu, sobretot, acompanyar les empreses per a la inserció laboral de les persones trans no només en la contractació –hi ha empresaris que hi estan disposats–, sinó en l’acollida laboral de tots els treballadors. “Demanem una oportunitat, que no se’ns miri per la nostra identitat, sinó pel nostre talent”, assenyalava Niurka Gibaja, vocal de la comissió executiva de la federació.
Aleshores la Sandra es va posar a estudiar realització audiovisual. Editava vídeos per a casaments i cobrava en negre. Va veure que en una sèrie oferien feina per a persones trans i allà va anar. Així era. Va entrar com a meritòria de càmera, i totes les persones trans contractades estaven com ella, als llocs més baixos. “Està bé que s’ofereixin oportunitats laborals, però el que cal mirar és el talent”, assenyala.
Segons les dades que es van recordar des de la FELGTB, un 77% de les dones trans han estat discriminades a l’hora de buscar feina, i un 58% s’amaguen i no parlen de la seva identitat per evitar problemes. Gibaja va assenyalar, en aquest context, la necessitat que s’aprovi la llei Trans que promou el Ministeri d’Igualtat, però va considerar que més enllà d’una llei el que és fonamental és la sensibilització de les empreses. “Podem aportar moltíssim”, subratlla.
La Kimberly és una noia migrant que va arribar a Espanya el 2018 escapant d’assetjament social al seu país. “Vaig començar a rentar cotxes com a noi. Jo em sentia dona, però no sabia que era una noia trans, i em vaig anar informant en contacte amb les associacions”. Amb la transició se li van anar tancant portes als restaurants on també havia treballat i demanava feina. “Vaig començar a estudiar molt”, explica. Volia convalidar els estudis d’infermeria. Com a persona migrant i amb un passaport amb nom masculí li va costar que a la Seguretat Social la inscriguessin per buscar feina. Al final ho va aconseguir, però no li arriben les trucades. La Kimberly està formada per ser infermera geriàtrica.
Silvia Zarate va arribar fa 20 anys des de l’Argentina fugint del maltractament de la policia. Una amiga li va dir que a Espanya les coses estaven més tranquil·les. “Vaig venir a prostituir-me, però va arribar un moment que necessitava sortir i a Metges del Món em van explicar que sí que ho podia fer”, recorda. Va triar geriatria, va fer el curs i les pràctiques en una residència. Es va oferir per canviar de domicili i ser a prop de la residència per poder treballar a tota hora. Però ningú no li va trucar.
Tampoc no li trucaven de les ofertes de feina de neteja a què s’apuntava. Avui la Silvia estudia perruqueria.
El programa d’inserció de la FELGTB reivindica el dret de les persones trans a optar per una feina digna, com qualsevol altre ciutadà. Les xifres d’ocupació són molt baixes, un fet que obliga un 48% a exercir la prostitució. “Cal combatre la discriminació i acompanyar les empreses per posar fi a la desinformació”, s’assenyala.
Es proposa que la futura llei Trans inclogui incentius econòmics per a les empreses que contractin persones trans, tant en el sector públic com en el privat. Per acreditar aquestes companyies que es comprometin han creat el logo Yes, we trans. “Fem una crida a les empreses perquè incorporin aquest talent”, assenyala Gibaja.
La Sandra ho explica amb claredat: “Soc una persona jove, he estudiat molt, parlo anglès; només vull que mirin el meu currículum, no cal res més”.
LA LLARGA ESPERA La Silvia i la Kimberly, migrants, veuen com ja no reben ofertes d’ocupació
PROGRAMA D’INSERCIÓ Campany adela FEL GT B perquè les empreses aprofitin el talent d eles persones trans