Les violacions de la guerra de Bòsnia pugen a escena
Ariadna Gil protagonitza ‘Encara hi ha algú al bosc’
El tema és, literalment, brutal. Les milers de violacions patides per les dones durant la guerra de Bòsnia. Incloent-hi els fills que van tenir. Unes violacions que es produïen sistemàticament a començaments dels noranta com a part de l’estratègia bèl·lica mentre Europa mirava cap a una altra banda. Per exemple, cap als Jocs Olímpics del 1992. Un grup de creadors catalans ha volgut recuperar ara aquell conflicte les ferides del qual continuen obertes i donar veu a les dones oblidades amb Encara hi ha algú al bosc . Un projecte que engloba un documental que es veurà a TV3, una exposició fotogràfica –ara al Centre Cultura la Mercè de Girona i des del gener a la Model– i una obra de teatre que estrena avui el festival Temporada Alta –al Teatre de Salt– i que el 14 de gener aterrarà al TNC.
Ariadna Gil, Magda Puig i Montse Esteve donen vida als testimonis de Nevenka, Milica i Meliha, una sèrbia, una bosniana i una croata que van patir les atrocitats de la guerra que va durar del 1991 al 1995 i van parir Lejla, Ajna i Alen. Uns testimonis recollits en set viatges a Bòsnia per l’equip del projecte en què la dramaturga Anna Maria Ricart s’ha encarregat d’acoblar les paraules d’aquestes dones que encara lluiten per aconseguir justícia.
Tot va partir d’un llibre de la croata Slavenka Drakulic que volien adaptar, però després van veure que eren les veus directes de les dones les que havien de portar a escena. “Després de set excursions a Bòsnia recollint testimonis de les matances i violacions responsables que la guerra encara continuï vam decidir donar veu a les persones invisibilitzades d’aquest conflicte sagnant a dues hores amb avió. Elles no volen ser anomenades víctimes sinó supervivents, i s’han unit per denunciar els agressors. A molts se’ls troben cada dia. La seva lluita continua”, assenyala el director del muntatge, Joan Arqué, que es pregunta “què fèiem nosaltres quan passava això, deixant que continués i es creés el caldo de cultiu perquè es repeteixi: allà encara hi ha discursos incendiaris”.
A l’obra les actrius es pregunten què feien llavors i després donen veu a aquestes dones que, diu Ricart, els van demanar: “Van ser l’última preocupació en reconstruir el país. I han callat per l’estigma, la societat és molt patriarcal”. Ariadna Gil explica que dona vida a Nevenka intentant “escoltar-la, veure les seqüeles que té, en què es van traduir: pors, incomprensió, vergonya. La situació ha marcat aquestes dones, però si les escoltes, veus amb quina dignitat i falta de victimisme ho expliquen. Perquè s’entengui què els passa, què els falta, què demanen. Parlen d’una cosa que costa moltíssim de dir”.
L’obra dona vida als testimonis de dones violades i després del Temporada Alta es veurà al TNC