A quin famós pintor anglès, addicte a les apostes, se li atribueixen 40 fills?
Era extremament lent amb el pinzell, però a la vida estimava la velocitat, la improvisació i el risc. L’horroritzava la seguretat de la classe mitjana, i es va assegurar que a ell no li faltessin mai problemes. Mentre s’encaminava a ser un dels artistes més aclamats del segle XX, potser el seu millor retratista, va freqüentar la companyia d’estafadors i lladres, va mantenir incomptables –i cruels– relacions amoroses (el també artista Takis, que el coneixia bé, va estimar que havia tingut almenys 500 amants), va acumular accidents i condemnes per conducció temerària i va ser perseguit per deutes salvatges en el joc que va pagar amb pintures quan les coses anaven malament.
Molt abans que els seus quadres assolissin xifres estratosfèriques, els seus col·leccionistes més principals van ser els corredors d’apostes. Tot el que guanyava amb la venda dels quadres s’ho gastava (i sovint ho perdia) en les curses. I fins i tot quan li van prohibir entrar als hipòdroms es disfressava de manera estrafolària per eludir la seguretat. Però, a mesura que el valor dels seus quadres augmentava i el seu compte corrent registrava sumes milionàries, el gust pel joc es va esvair.
Per Lucian Freud (Berlín, 1922-Londres, 2011) jugar no tenia a veure amb el fet de guanyar, sinó amb la possibilitat de perdre. Tot en la vida del net del fundador de la psicoanàlisi va estar marcat pel risc. La determinació per la pintura figurativa en un moment en què tots la donaven per morta. I la seva vida amorosa, sempre a la caça de dones. Va simultaniejar fins a cinc nòvies alhora i en un any, 1963, tres van quedar embarassades. Va reconèixer 14 fills, però se n’hi atribueixen almenys quaranta.
I DEMÀ... Quin músic va dir que preferiria morir en un Mini i la va encertar?