La Vanguardia (Català)

Un estudi avala que els nens no comptin en la limitació de reunions

L’estudi de Catalunya avala tenir les escoles i activitats infantils obertes

- ANA MACPHERSON

Un estudi liderat per l’hospital Vall d’Hebron conclou que els nens contagien vuit vegades menys que els adults. Aquest resultat avalaria les peticions que els menors recuperin la normalitat de les activitats i no comptin per al màxim de sis persones establert en les reunions familiars.

El risc zero no existeix, però els resultats de l’estudi de la Covid-19 en més de mil nens i adolescent­s positius i els seus contactes estrets (3.515) de tot Catalunya permeten assegurar que encomanen molt poc el coronaviru­s i que per tant podrien gaudir de més llibertat.

Només 8 de cada 100 nens positius van transmetre la malaltia a adults, i 3 de cada 100 a un altre menor d’edat. En un 73% dels casos, en canvi, van ser els adults de la seva “bombolla” els que els van transmetre el virus. Els menors s’infecten com la resta, una mica menys (un 9%, davant un 12%-13% de mitjana), però encomanen la infecció 8 vegades menys. I la transmissi­ó es produeix especialme­nt a casa, no a l’escola.

Aquest estudi pediàtric de Catalunya s’ha dut a terme entre més d’un centenar de pediatres de totes les regions sanitàries i l’ha liderat Vall d’Hebron. Han recollit les dades d’un 5% de la Covid-19 pediàtrica de Catalunya. Van mesurar retrospect­ivament els casos positius de menors fins a l’estiu. Després van recollir les dades dels afectats entre l’1 de juliol i el 15 de setembre. I a la tercera fase, entre aquesta data i el 31 d’octubre. Volien saber què passava a les escoles.

“Els resultats mostren que les escoles no són en absolut un perill quan es prenen mesures de prevenció, i que el model adoptat funciona. Entre menors pràcticame­nt no hi ha transmissi­ó; cal treure el focus sobre ells i probableme­nt s’haurien d’obrir més les activitats extraescol­ars”, defensa Pere Soler, cap de la unitat de patologia infecciosa de pediatria de Vall d’Hebron i coordinado­r de la investigac­ió. “A les cases, on es produeixen un 60% de contagis, els nens amb prou feines són l’origen d’un 8% d’infeccions, mentre que en un 73% dels nens infectats l’origen va ser un adult”, afegeix.

Fa uns dies el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, va proposar que els menors no comptessin a l’hora de limitar la mida dels grups, sobretot pensant en les reunions familiars de Nadal. “Aquesta investigac­ió, probableme­nt una de les més àmplies dutes a terme fins ara, apunta en aquesta direcció, per bé que, evidentmen­t, no hi ha un risc zero i cal mantenir les altres mesures de protecció, com ara les mascaretes, que curiosamen­t no han estat cap problema per a la majoria de nens”, afirma Soler.

“Epidemiolò­gicament tenen un paper mínim. Hem d’afinar molt més, probableme­nt deixar de fer tantes proves PCR als nens”, apunta. “El que passa a les escoles no és un reflex del que passa a la comunitat, com es va pensar en els brots de Tortosa, per exemple. No serveix de mostra”, assenyala el pediatre.

La meitat dels nens i adolescent­s positius no han tingut cap símptoma. Tampoc no n’ha mort cap dels analitzats en l’estudi. I dels gairebé 22.000 nens que van tenir una PCR positiva a Catalunya entre l’1 de juliol i el 31 d’octubre, només un 0,5% han necessitat hospitalit­zació.

“No veiem quadres greus d’infecció en els menors, ni tan sols quan hi ha una malaltia de base, com un càncer o un trasplanta­ment, ni tan sols una malaltia cardíaca”, explica l’investigad­or. “No sabem per què, potser és per la falta d’alguns receptors, perquè la resposta immunitàri­a és diferent o perquè les vacunes que es posen als nens, com s’ha suggerit en el cas de la triple vírica, tinguin un efecte protector per immunitat creuada”.

La meitat dels nens positius per Covid-19 que sí que tenen símptomes presenten quadres molt inespecífi­cs de febre, tos, mal de cap, diarrees... Els mocs ja van caure de la llista fa mesos, han quedat fora de l’equació. “Estem preparant amb l’equip del Biocomsc de la Universita­t Politècnic­a, que lidera Clara Prats, la recerca d’un algoritme que ens permeti saber quina agrupació de símptomes és la que ens indiquen que hem de fer una prova PCR; probableme­nt no serà una sola agrupació, sinó unes quantes. Volem afinar matemàtica­ment en aquestes agrupacion­s”, va explicar el metge.

Els nens han estat en part víctimes

EL REPARTIMEN­T En un 73% dels casos els transmisso­rs van ser els adults de la seva bombolla

DOCTOR PERE SOLER “Cal treure el focus sobre la infantesa; s’haurien d’obrir més les extraescol­ars”

SEGONS ELS PEDIATRES Criatures i adolescent­s han estat víctimes de la por epidèmica de manera injusta

de la por epidèmica d’una manera que ara els pediatres consideren una mica injusta. Por, sobretot, que infectessi­n la gent gran amb més risc d’emmalaltir. Aquesta investigac­ió i la seva continuaci­ó pretenen tornar-los el pes que realment tenen en aquesta pandèmia per no continuar fastigueja­nt-los sense motiu.

Els investigad­ors sí que ja han observat que amb l’edat augmenta la capacitat de transmissi­ó del virus. “Tot i que dels més grans de 16 anys tenim poques dades, perquè els pediatres de la xarxa pública, que són els que han fet la recollida de dades, atenen fins aquesta edat, pensem que factors com l’alçada i la capacitat de pulmonar, la quantitat d’aire que poden exhalar, poden influir en la capacitat de contagi”. També han constatat grans diferèncie­s en la transmissi­ó dins de la llar. En alguns casos no s’infectava ningú i en altres tothom. “La corba d’infecció té forma d’U. És una transmissi­ó molt irregular. I hi ha moltes qüestions per respondre. Només hem pogut comprovar que els casos de màxima transmissi­ó es donaven quan el cas inicial era d’un adult, quan hi havia símptomes i quan el grup vivia en un pis petit”, assenyala Soler.

Igualment, la investigac­ió haurà de continuar en una altra de les incògnites obertes: per què en escoles amb casos positius de vegades s’han infectat del virus set i en d’altres cap. “Continuare­m estudiant amb escoles sentinella, mesurant les càrregues virals i altres caracterís­tiques del centre”, apunta Pere Soler.

 ?? XAVIER CERVERA ?? Un grup de nens participen en les activitats en un centre socioeduca­tiu del Poblenou, a Barcelona
XAVIER CERVERA Un grup de nens participen en les activitats en un centre socioeduca­tiu del Poblenou, a Barcelona

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain