El Sabadell aposta per seguir en solitari després de trencar amb el BBVA
Els dos bancs suspenen les negociacions per a la fusió per les discrepàncies en les valoracions
En menys de dues setmanes s’ha dinamitat la fusió BBVA-Sabadell. Abans de l’obertura dels mercats, els dos bancs van comunicar ahir a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que s’han trencat les negociacions per falta d’acord en el preu.
En anteriors ocasions havien estat acostaments més o menys formals, però ara sí que havien manifestat els dos bancs al mercat la intenció de crear la segona entitat financera del país, amb uns actius conjunts de 596.000 milions a Espanya.
Segons fonts properes als bancs d’inversió, el BBVA no estava disposat a pagar més de 2.500 milions en efectiu perquè el Banc Sabadell en borsa valia, la jornada borsària abans de l’anunci de la fusió, el proppassat 13 de novembre, 1.892 milions. Pel que sembla, l’ordre donada pel president del BBVA, Carlos Torres, va ser que “no es pugés d’aquella xifra”. Amb aquesta actitud, l’entitat catalana, que presideix Josep Oliu, ha considerat l’oferta insuficient, ja que el seu valor en llibres ascendeix a 12.700 milions i té una base sòlida de negoci a Espanya.
És cert que amb l’anunci de fusió, les accions del Sabadell s’havien disparat a la borsa. El 16 de novembre, quan es van anunciar les converses, la seva capitalització es va situar en 2.358 milions. I ahir, amb l’anunci que el casament no arribarà a bon port, el mercat va registrar l’efecte contrari: les accions del Sabadell van baixar un 12,95%, fins a 0,350 euros. Així, el banc català valia ahir en borsa 1.970 milions, 78 milions més que fa un parell de setmanes. El BBVA, al contrari, va registrar ahir una pujada de les seves accions del 4,72%, fins a 3,94 euros, de manera que la capitalització es va situar a tancament de la borsa en 26.325 milions d’euros. El 13 de novembre el valor borsari era de 21.164 milions i el dia 16 de novembre es va elevar a 24.391 milions.
El motiu de la ruptura bàsicament ha estat el preu, però algunes fonts apunten que també van haver-hi discussions per la futura governança, així com que
EQUACIÓ DE CANVI El Sabadell veia baix el preu ja que el seu valor en llibres és de 12.700 milions
NOU FULL DE RUTA L’entitat que presideix Josep Oliu aposta ara per continuar en solitari
el banc resultant hauria de fer un sanejament per TSB d’uns 1.200 milions. S’hi afegeix, segons algun analista, el gran pes que les pimes tenen en el balanç del Sabadell. “Si l’Executiu no activa noves mesures per protegir les empreses, es pot convertir en una amenaça perquè pot disparar-se la morositat i haurà de fer provisions més grans que les previstes inicialment”, assenyalen aquestes fonts.
Al mateix temps que es comunicava al mercat la cancel·lació de la fusió, el Banc Sabadell feia públic el seu nou full de ruta en solitari: un nou pla estratègic que
es presentarà en el primer trimestre del 2021 i contemplarà la venda de la filial britànica TSB. L’objectiu del nou pla serà millorar l’eficiència i la generació de capital de forma orgànica.
Amb aquesta ruptura, no es crea finalment un grup financer que hauria tingut més de 950.000 milions en actius dins i fora d’Espanya. i una mida similar en el mercat domèstic al del nou CaixaBank quan culmini la seva fusió per absorció amb Bankia.
Per a Germán López, director del màster de banca a la Universitat de Navarra, “el BBVA estava una mica just de capital, però amb la venda de la seva filial americana per 9.700 milions ara té marge per buscar oportunitats”. Amb les diferents compres per construir la seva filial americana va invertir 7.077 milions, segons consta en els comptes del 2007. I en vendre-la tretze anys després per 9.700 milions ha obtingut 2.923 milions de guanys. Basantse en aquesta operació, uns dies després de l’anunci, el conseller delegat del BBVA, Onur Genç, ja va refredar l’operació amb el Sabadell en explicar que arribaria a bon port si “creava valor per a l’accionista”.
Segons López, “el mercat dels Estats Units és on més fàcil ho ha tingut el BBVA per fer caixa perquè hi ha moviments corporatius en banca”. Al contrari, apunta, “el Sabadell tindrà més complicat vendre TSB perquè no s’estan produint operacions de concentració al Regne Unit”. Entre d’altres motius, afegeix, “perquè se suma el risc del Brexit a l’hora de fixar el preu”.
Per a Joaquín Maudos, professor de la Universitat de València, “no és la primera vegada que s’inicien converses formals per valorar una possible fusió i després no prospera, com ha estat el cas en les anteriors aproximacions entre Liberbank i Unicaja. El que ha passat amb el BBVA i el Sabadell no és excepcional”. Segons la seva opinió, “quan algú vol comprar, com és lògic vol pagar el menor preu possible i el contrari passa amb el venedor. Si no hi ha acord en el preu no hi ha operació. És així de senzill”. “Hi pot haver més qüestions com el repartiment de la direcció, la presidència, directius, ajust d’ocupació, però la clau està, sobretot, en l’equació de canvi”, subratlla.
Per al BBVA, l’absorció suposava reorientar el seu negoci al mercat domèstic, on ja té una quota del 15%. Ara toca esperar a veure si la seva estratègia passa per centrar-se en Espanya o posa la mirada en altres països. Alguns analistes apuntaven que Genç podria estar interessat a fer-se amb el control del 100% de la filial turca, una cosa que el BBVA desmenteix i justifica que “està còmoda amb l’actual participació del 49,5%”.
INTEGRACIÓ FRUSTRADA S’hauria creat el segon grup espanyol, amb actius de 596.000 milions