Jaume Català
Oftalmòleg a Sant Joan de Déu
Un nen ha pogut superar un càncer de retina gràcies a una teràpia experimental basada en un virus modificat genèticament que ha estat desenvolupat per investigadors de l’hospital Sant Joan de Déu i la biotecnològica VCN Biosciences.
Quan en Félix tenia quatre mesos els seus pares el van portar al pediatre preocupats per un reflex blanc que li veien al fons de l’ull. Després d’unes quantes proves li van diagnosticar retinoblastoma bilateral, un tumor maligne de la retina que cada any afecta 8.000 nens en tot el planeta, dels quals un 11% són menors d’un any. Després de rebre quimioteràpia i perdre un ull, en Félix va anar des de Veneçuela amb la seva mare fins a Barcelona per sotmetre’s a un tractament a l’hospital Sant Joan de Déu que li permetés salvar l’ull que li quedava i mantenir visió.
Ara, gairebé dos anys després, s’ha convertit en el primer nen del món que ha superat un càncer d’aquest tipus gràcies a una teràpia experimental basada en un virus modificat genèticament que ha estat desenvolupada per investigadors de l’hospital Sant Joan de Déu i la companyia biotecnològica VCN Biosciences.
“En aquest càncer la majoria de les reactivacions de tumors tenen lloc el primer any; després ja és menys freqüent que passi”, apunta Genoveva Correa, oncòloga de l’hospital, molt cauta a l’hora de referir-se a la remissió del càncer d’en Félix com a cura. De moment, el nen, que ara té 4 anys, ja suma 15 mesos sense rastre de tumor, cosa que “és molt important, perquè, com més temps passa, menys risc hi ha que es reactivi”, destaca Jaume Català, oftalmòleg i cirurgià de l’hospital.
El retinoblastoma és un càncer pediàtric que afecta la retina, la membrana ubicada al fons de l’ull encarregada de captar la llum i que permet veure-hi. En funció de la part de l’ull on està localitzat el tumor, provoca pèrdues greus de visió. Quan no es respon al tractament, l’única opció possible és extirpar el globus ocular per evitar que el tumor s’estengui a altres òrgans i provoqui metàstasi amb un mal pronòstic.
En Félix havia rebut quimioteràpia intravenosa a Veneçuela, però el tumor havia tornat a aparèixer, el nen havia perdut un ull i el càncer no remetia. Va ser llavors quan, gràcies a la Fundació Simón Bolívar, va viatjar a Barcelona, on a Sant Joan de Déu li van aplicar quimioteràpia intraocular. Però després d’uns quants mesos va tornar a recaure i va deixar de respondre als tractaments.
Va ser llavors quan van proposar a la seva família que entrés en un assaig clínic en fase I del virus VCN-01 contra el retinoblastoma resistent a la quimioteràpia. Després de rebre tres injeccions d’aquest tractament, una cada 15 dies, el tumor d’en Félix es va reduir, i va permetre que el nen continués amb quimioteràpia intraocular.
El VCN-01 és un adenovirus, el virus del refredat comú, modificat genèticament perquè infecti i destrueixi únicament les cèl·lules tumorals. En concret, es dirigeix contra una mutació que tenen aquestes cèl·lules malignes al gen RB1.“Hem vist, a més a més, que afavoreix que les cèl·lules del tumor siguin més toves, cosa que facilita que després la quimioteràpia accedeixi millor al tumor”, explica Manel Cascalló, al capdavant de VCN Biosciences.
A part d’en Félix, dos nens més havien participat en l’assaig, però,
En Félix, que es farà controls mensuals, conserva un 30% de visió, cosa que li permet una certa normalitat
malgrat que al principi havien respost bé al tractament, es van haver de sotmetre a una extirpació ocular. En aquests dos casos, s’havien fet servir dosis menors de virus oncolític.
A partir de l’estudi dels ulls d’aquests nens, els investigadors van reajustar la dosi de tractament que van aplicar després a en Félix. “Necessitem incloure més nens amb retinoblastoma a l’assaig per poder comprovar-ne la seguretat i després ampliar-lo per poder valorar-ne l’eficàcia, de manera que fem una crida a les famílies amb fills amb aquest tumor quimioresistent”, afirma Català.
En Félix s’haurà de fer controls mensuals fins que sigui més gran per controlar que el tumor no apareix. De moment, està lliure de la malaltia i manté un 30% de la visió, cosa que li permet caminar, jugar, portar una vida “amb una certa normalitat”. Tan bon punt la pandèmia de Covid ho permeti, ell i la seva mare tornaran amb la resta de la família a Veneçuela.