Els Vint-i-set volen veure el pla de Barnier d’un Brexit sense acord
Ningú no descarta l’acord a última hora, però amb només un mes de marge per a la data crítica i divergències significatives en les negociacions, els països europeus reclamen a la Comissió Europea que activi ja els plans de contingència per afrontar un fracàs en les negociacions del Brexit. És l’indici més clar que l’escenari del no-acord es contempla com a molt possible.
Tot i això, la Comissió Europea s’hi resisteix. Ahir, en la reunió d’ambaixadors dels Vint-iset, la majoria de països, Espanya inclosa, van insistir que es publiquessin les mesures d’urgència i els plans d’actuació en cas de no acord, però el negociador Michel Barnier, una vegada més, va fer el desentès. Holanda, el país que més es va significar en aquesta pressió, va qualificar de vistós el silenci de la Comissió en aquesta tema.
Les raons que esgrimeix Barnier per no publicar aquests plans de contingència és que podrien tenir un efecte negatiu en les negociacions en marxa. “Estem plenament concentrats a aconseguir un acord. Hem de facilitar totes les opcions”, diuen fonts de l’executiu comunitari, que a més assenyalen que no estem en la mateixa situació que el 2019. Tant els ciutadans com les empreses han tingut més temps per preparar-se per a aquesta possibilitat. També indiquen que el que està en joc és la relació futura, però que està en vigor l’acord de Retirada, que protegeix els drets dels ciutadans, fixa les obligacions financeres del Regne Unit i evita el restabliment d’una frontera dura a l’illa d’Irlanda. “Si les mesures de contingència són necessàries, seran limitades i enfocades a circumstàncies molt específiques”, indiquen aquestes fonts.
Barnier i el seu equip, que acaben de sortir d’un període de quarantena pel positiu en Covid19 d’un dels seus membres, reinicien ara les negociacions presencials, i ahir van viatjar a Londres per reunir-se amb el negociador britànic, David Frost. “Algunes divergències significatives persisteixen”, va escriure Barnier a
Twitter. Es refereix als tres terrenys en què se centren els esculls fonamentals, el denominat level playing field, és a dir preservar el mercat únic, la governança de l’acord i la pesca.
Mentre esperava Barnier, Frost va recordar les línies vermelles, bàsicament respectar la sobirania del Regne Unit. “No és només una paraula, té conseqüències pràctiques. Això implica controlar les nostres fronteres, decidir nosaltres mateixos el sistema de control d’ajuts públics i controlar les nostres zones de pesca”, va escriure a Twitter el negociador britànic.
Respecte a la pesca, ahir Barnier va mantenir una videoconferència amb els ministres dels vuit estats membres més afectats. El Regne Unit continua insistint a limitar els acords de pesca a un període anual, la qual cosa
Es reprenen les negociacions a Londres amb grans divergències en els tres temes clau
suposaria una inestabilitat per al sector que no accepta la UE. Fins ara, els Vint-i-set han deixat clar que la pesca està indissolublement lligada a l’acord general, i que sense entesa en aquest terreny no hi hauria acord en la relació futura entre el Regne Unit i la UE. Un altre dels punts que queden per resoldre és si un potencial acord hauria de ser ratificat pels parlaments nacionals. Legalment no és necessari, però políticament seria establir un precedent que inquieta alguns estats membres. Els serveis jurídics del Consell de Ministres avalen que amb l’aprovació del Consell i el Parlament Europeu és suficient, però suposaria acceptar que un acord de lliure comerç amb un tercer país no necessita l’aprovació dels parlaments nacionals. D’altra banda, el rellotge corre de pressa i si ja estem fora de termini, iniciar un procés de ratificació a 27 suposaria un retard de mesos, difícilment acceptable per les conseqüències que portaria.