Sturgeon vol un altre referèndum d’independència a Escòcia el 2021
La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, s’ha pronunciat amb més claredat que mai sobre els seus plans per a la celebració d’un segon referèndum d’independència: “La idea és que es dugui a terme en la primera part de la pròxima legislatura, la qual cosa podria significar a finals de l’any que ve”.
Per això s’hauran de complir dues condicions prèvies. La primera és que l’SNP que ella lidera (Partit Nacional Escocès) guanyi per àmplia majoria les eleccions autonòmiques del mes de maig, una cosa que suggereixen les enquestes, i que no sembla forassenyat atès l’estat catatònic en què es troben les tres formacions unionistes, el Labour, els conservadors i els liberals demòcrates. La segona és que Boris Johnson transfereixi a Edimburg els poders per organitzar la consulta, com va fer Cameron. Encara que la posició oficial de Londres, reiterada ahir pel ministre per a Afers d’Escòcia Alister Jack, és que el referèndum de fa sis anys “va deixar l’assumpte conclòs per a diverses generacions”, les últimes catorze enquestes atorguen una majoria als independentistes d’entre un i vuit punts. I un triomf clar de l’SNP en les autonòmiques es traduiria en una enorme pressió política per a la convocatòria de la consulta que potser Johnson no podria resistir.
Així ho han admès tant l’actual líder tory a Escòcia, Douglas Ross, com la predecessora, Ruth Davidson, qui en declaracions per separat han dit que “l’única manera d’impedir que hi hagi un altre referèndum és votant al maig els conservadors”.
La clara victòria de l’SNP en els comicis del 2011 per al Parlament de Holyrood va portar David Cameron a atorgar als escocesos el dret de decidir el seu futur, i nombrosos analistes estimen que en aquesta ocasió podria passar el mateix. Johnson s’ha adonat de la dimensió del problema tan sols últimament, i es disposa a emprendre una campanya per seduir els escocesos de la conveniència de continuar a la Unió amb arguments econòmics, com projectes d’infraestructures i recordar-los el fet que el Tresor britànic està subvencionant des del començament de la pandèmia, les empreses que es troben en conflictes (paga fins al vuitanta per cent dels salaris dels seus empleats).
D’aquí a maig Londres repetirà que una Escòcia independent no tindria moneda pròpia, crèdit als mercats de deute i el suport de la UE, i necessitaria un programa massiu d’austeritat per sobreviure. El que passa és que es tracta d’arguments vells, ja utilitzats el 2014.