El Procés de Barcelona segueix a la recerca de resultats 25 anys després
La cimera euromediterrània constata que la bretxa nord-sud és encara més gran
No són els millors temps per a cimeres i reunions però pel mateix motiu són tant més necessàries encara que només sigui per fer balanç, que és just el que va passar ahir amb l’efemèride del 25è aniversari de l’anomenat Procés de Barcelona, que va ser germen de la Unió per la Mediterrània (UpM). Creada el 2008 a París, d’aquesta en són membres 42 països, entre els europeus i el de la ribera sud i oriental d’un Mare Nostrum que avui més separa que uneix.
Si l’esperit del 1995 era enfortir unes relacions clarament nordsud, avui es pot dir que no s’ha encarnat encara. I si hi ha alguna conclusió de la trobada celebrada ahir és que persisteix la mateixa declaració d’intencions. La reunió va ser obligatòriament telemàtica i només eren presents a Barcelona el cap de la diplomàcia europea i vicepresident de la Comissió, Josep Borrell, i el ministre d’Exteriors de Jordània, Ayman Safadi, com copresidents de la UpM; el seu secretari general, l’egipci Nasser Kamel, i la ministra espanyola d’Exteriors, Arancha González Laya.
La resta va comparèixer per videoconferència, destacant una representació de segon nivell per part de dos dels grans països del sud, Algèria i Egipte, els ministres del ram del qual estaven de viatge. Almenys, la discussió va ser, en paraules d’Ayman Safadi, “franca i oberta”.
Josep Borrell no va poder ser més clar en el seu discurs d’obertura, i tots els altres van seguir el mateix guió, si bé entrant molt menys en matèria. “Vint-i-cinc anys després –va començar dient– tenim els mateixos objectius. Hem de reconèixer que els reptes s’han multiplicat i són més difícils de resoldre”. No s’ha d’anar gaire lluny. Síria (suspesa de la UpM) i Líbia estan destrossades per la guerra, l’anomenada crisi migratòria llança víctimes tots els dies, el conflicte Palestina-Israel s’ha tornat encara més intractable, el terrorisme ha estat en els últims anys i continua sent un flagell per a tothom, les economies del sud no han remuntat mai, més aviat al contrari...
“La regió està fragmentada i dividida per conflictes, i les desigualtats entre els països i dins d’ells no s’han reduït: han augmentat –va subratllar Borrell–. És una de les regions menys integrades del món econòmicament”. En efecte, el comerç dona una balança negativa per als països del sud, l’atur dels joves (del 30% en general) és una plaga que es tradueix en el fenomen
“La regió està dividida per conflictes i les desigualtats han augmentat”, assenyala Josep Borrell
migratori i el flux de refugiats. “Cal preservar la dignitat d’aquests pobles –va apuntar en aquest sentit Ayman Safadi–. Els refugiats no poden ser castigats dues vegades sent abandonats”.
Per si tot això fos poc, caldria afegir una cosa que va assenyalar el rei Felip VI en la seva al·locució telemàtica de benvinguda, “les preocupants fractures culturals” que amenacen de posar en risc l’essència mateixa del nostre projecte comú euromediterrani.
L’UpM és encara l’únic fòrum possible i en aquest sentit Pedro Sanchez va demanar en la seva intervenció en la clausura un “impuls polític” que ha de donar-se amb una “voluntat genuïna per part de tots”, en particular per afrontar el desafiament migratori. En principi, sembla haver-hi acord en la necessitat de la UpM. “Tots han volgut subratllar el compromís polític”, va dir la ministra Arancha González Laya.
A l’hora d’establir prioritats, el pla és reduït. El que més destaca de les conclusions és l’interès per l’acció mediambiental davant la degradació de la Mediterrània, l’accés dels països del sud als recursos d’aigua i el foment de l’ocupació per als joves, sobretot al sector mediambiental. En aquesta línia aniran els 53 projectes en marxa, segons va explicar a aquest diari el secretari general adjunt de la UpM, Isidro González.