El timoner del ‘Titanic’ de la Casa Blanca
ALEJANDRO MAYORKAS Fondista de vocació, pot ser el primer llatí i immigrant al capdavant del Departament de Seguretat Nacional, que és on es fa una tria dels estrangers
El Departament de Seguretat Nacional (DHS) se’l compara amb el Titanic. Els icebergs li surten per terra, mar, aire i el ciberespai.
Alejandro –Ali– Mayorkas, nascut a l’Havana fa 61 anys, és l’elegit per Joe Biden per portar el timó del DHS.
El primer immigrant i també el primer llatí en aquest càrrec. “Aquesta és una de les ocupacions més dures del govern”, va dir Biden al presentar Mayorkas. “El secretari del DHS ens ha de mantenir segurs de les amenaces de l’interior i de l’estranger. I la seva tasca juga un paper crític en la reparació del nostre fracturat sistema d’immigració”, va afegir.
La seva tasca consisteix a dirigir una empresa gegantina, fundada en resposta als atacs de l’11-S del 2001, que compta amb 240.000 empleats i un treball que inclou des de la lluita contra el terrorisme –físic o cibernètic–, la gestió de la immigració –legal i il·legal–, fins a l’assistència en desastres naturals o la protecció davant les pandèmies. Però el primer bloc de gel que hauran d’esquivar Mayorkas i el seu vaixell, si aconsegueix la confirmació al Capitoli, no és altre que arreglar el desgavell de l’actual administració.
A favor seu compta l’afició per l’esport: la resistència del corredor de fons, la tenacitat del tennista i l’explosió d’energia que suposa la pràctica de l’esquaix.
Sota el mandat de Donald
A Mayorkas se li atribueix el programa dels ‘somiadors’ i el primer pas per al desglaç amb Cuba
Trump, el DHS ha tingut cinc líders, només dos aprovats pel Senat. Més enllà de la raó fonamental de la seva creació –el contraterrorisme–, el departament s’ha convertit en un instrument de política domèstica, entre la construcció del mur a la frontera amb Mèxic, símbol de la xenofòbia i el racisme, i l’ús de tota la seva capacitat executiva per desplegar una àmplia repressió contra els forasters.
El resultat més eloqüent d’aquestes pràctiques inhumanes va consistir en la separació de pares i fills si entraven indocumentats el país. Encara hi ha més de 650 menors en parador desconegut. La designació de Mayorkas s’interpreta com un gir radical a la recerca de credibilitat. No es tracta només de canviar el pianista del Titanic, sinó tota l’orquestra. Menys metall i més vents, menys repressió i més entesa.
A aquest nou encarregat de la batuta se’l veu com un experimentat veterà. A l’època Obama ja va ocupar responsabilitats al DHS. Va exercir de director de l’Oficina de Ciutadania i Serveis d’Immigració, del 2009 al 2013. Allà va dissenyar l’estratègia del DACA, el programa per protegir de la deportació els somiadors, els 700.000 que van arribar al país de manera il·legal quan eren nens, un procés de regulació que Trump ha provat de liquidar.
Després va ascendir com a número dos del DHS, fins a l’any 2016, temps en què va comandar la resposta als brots de virus com el zika i l’ebola, una qüestió rellevant en l’era de la Covid.
En contra seu s’ha d’esmentar un informe de l’inspector general del DHS, que el va investigar després de ser nominat com a sotssecretari del departament. La investigació buscava la seva possible influència a l’hora de beneficiar amb visats empleats que anaven a treballar per a donants dels demòcrates. Encara que no es va trobar que Mayorkas hagués incomplert la llei, el cas el van utilitzar els republicans contra ell, sense èxit, i no es descarta que ara el desempolseguin una altra vegada.
Els grups de defensa dels immigrants van mostrar el seu suport incondicional al nominat.
Els Mayorkas tenen arrels en la fugida com tants refugiats o immigrants que ho deixen tot, en general poc, i s’endinsen en el trànsit d’assolir la terra de les oportunitats, simbolitzada en aquest cas en el somni americà. La família del seu pare, jueu sefardita, va emigrar de Turquia i Polònia a començaments del segle XX. La seva mare, jueva romanesa que va morir el 1997 als 66 anys, va escapar-se a Cuba des de la França ocupada pels nazis. De la seva ciutat natal i d’aquella dècada, Ali Mayorkas, avui casat i pare de tres filles, només guarda els records d’un nebulós rodet de fotografies. Quan va triomfar el 1959 la revolució, Charles Mayorkas, el pare, va propiciar que la dona i els dos fills –ell era un nadó de sis mesos el 1960– busquessin acollida als Estats Units. Després d’abandonar casa i empresa, Charles s’hi va sumar més tard. Van passar per Florida, però es van mudar a Los Angeles, on van establir la llar.
“El meu pare i la meva mare em van portar a aquest país per escapar del comunisme. Van apreciar la nostra democràcia i estaven profundament orgullosos d’haver-se convertit en ciutadans dels Estats Units”, va afirmar Mayorkas.
Després de llicenciar-se en Dret i de ser fiscal auxiliar a Califòrnia per als delictes de coll blanc, es va convertir en el fiscal general més jove de l’estat.
El seu pare va morir el 2012, sense tornar a l’Havana. El seu fill va fer realitat aquest anhel el 2015. Mayorkas va ser un dels enviats d’Obama per normalitzar relacions amb Cuba, que després Trump ha dinamitat. Malgrat els icebergs, el Titanic tornarà a navegar al mar de la diplomàcia.