Impulsar el Procés Barcelona
En el 25è aniversari del batejat com a Procés Barcelona hem de tornar a posar de manifest el fracàs d’aquesta iniciativa diplomàtica, com vam fer fa cinc anys quan se’n va commemorar el vintè aniversari. Els objectius de convertir la regió mediterrània en un espai comú de pau, estabilitat, prosperitat i seguretat, amb un diàleg polític més gran, amb la configuració d’una àrea de cooperació econòmico-financera i amb l’impuls de les relacions socials i culturals, que van ser establerts en aquesta ciutat el 1995, acumulen un fracàs flagrant. Però això no vol dir, com també vam destacar al seu dia, que no sigui absolutament necessari continuar treballant per aconseguir-los des de totes les instàncies polítiques, econòmiques i socials, com va ressaltar ahir el rei Felip VI en la inauguració del V Fòrum Regional de la Unió per la Mediterrània (UpM), celebrat per via telemàtica.
El Mediterrani continua, vint-i-cinc anys després, convertit en un mar de mort per a milers de persones i en la regió més violenta, menys integrada i més desigual del món. La renda per càpita de la Unió Europea és catorze vegades superior a la mitjana als països del sud, amb un tall de desigualtat superior a l’existent a la frontera entre els Estats Units i Mèxic.
Al fòrum inaugurat ahir hi participen delegacions de 42 països i hauria de ser, per tant, l’escenari principal per assentar les bases d’un veritable projecte euromediterrani. Però, com va destacar la ministra espanyola d’Afers Exteriors i Cooperació, Arancha González Laya, falta compromís polític. La Unió Europea és, no obstant això, la principal responsable d’aquesta falta de compromís polític, que es va expressar ja des del primer dia amb el feble suport que va atorgar als objectius del Procés Barcelona. L’alt representant de la Unió Europa per a la Política Exterior, Josep Borrell, va recalcar que el futur de la Mediterrània passa per una cooperació honrada i honesta entre els seus països. Però tothom veu clar que les diferències entre els països mediterranis són cada vegada més grosses, agreujades per la crisi de la Covid-19, i que ningú no aposta realment per afrontar la necessària transformació de la regió.
Per això les paraules de Felip VI, en el seu discurs d’obertura del fòrum, adquireixen la màxima importància quan va mostrar-se partidari d’engegar amb urgència un projecte real de cooperació i integració entre el nord i el sud de la Mediterrània. Amb molta raó va advertir que, en cas contrari, tard o d’hora es produirà l’escenari d’una Mediterrània cada cop més inestable i impredictible, convertida en línia de fractura entre diversos mons cada vegada més abstrets i allunyats. En aquest sentit l’anomenat Procés Barcelona ha de ser reforçat políticament i pressupostàriament per propiciar una major integració que permeti progressar més conjuntament i prevenir la conflictivitat i les tensions que amenacen el futur.
Fomentar la col·laboració entre els països mediterranis exigeix un suport polític més gran