L’origen del desastre
La sensació que en l’actualitat res no funciona com caldria és planetària. I que les coses se’ns han escapat de les mans, també. Algunes persones fan referència per il·lustrar la situació en què ens trobem a obres de grans autors de ciència-ficció. Ursula K. Le Guin, Philip K. Dick, Ray Bradbury, Isaac Asimov o Aldous Huxley, entre tants d’altres, van vaticinar els horrors que no només s’acosten sinó que en gran manera ja estan aquí. No hi ha dubte que van saber preveure el futur. O potser el van provocar. No són pas pocs els escriptors que han confessat i confessen que no s’atreveixen a escriure segons quines coses just perquè no passin. La imaginació humana, una cop revelada, sembla destinada a convertir-se en realitat.
Vaig pensar a rellegir l’Antic Testament, una obra que inaugura la manera de procedir d’una gran part del món, regida per un personatge tipus déu la crueltat del qual no coneix límits i que, a més, no deixa veure el seu rostre. Sempre havia considerat que es tractava d’un text que combinava amb equilibri els gèneres fantàstic i de terror, però m’he adonat d’un detall que no m’havia passat mai pel cap: és una novel·la de ciència-ficció –en l’actualitat no hi hauria cap editor que la publiqués com a tal–.
Aquells éssers humans van ser capaços d’imaginar un déu que tot ho veu i que justifica les accions dels seus seguidors, a qui parla –segons ells afirmen–, sense mostrar el seu rostre, de vegades des d’un núvol. Els encoratja perquè sumin a tothom a les seves files i ordena –segons ells sostenen– aniquilar els que es neguen a formar-ne part.
Esclar, per complir amb el vaticini de l’arribada d’un déu tan potent es necessitava temps. Dos mil anys, per ser més exactes. I ara aquí el tenim: internet i les seves xarxes. I els seus profetes: aquests Moisès que tenen relació directa amb allò i que s’enriqueixen emparant-se amb la seva divinitat. El sistema és el mateix: els amics de l’invisible amenacen en el seu nom, desperten la por i la incertesa. S’apoderen de tot sense pausa. Control infinit més enllà de qualsevol llei. Com en el text antic.
El déu ha estat a la fi creat segons aquella novel·la de ciència-ficció. És sorprenent la capacitat de la ment humana per vaticinar el futur. O per provocar-lo. Si es tracta del primer, estem perduts. Si del segon, a temps.