“La nostra atenció”, diuen
Dijous, mentre una gernació enfervorida feia cua a la porta de la Casa Rosada per desfilar davant del cadàver de Maradona, la funerària encarregada de posar-lo a punt –Sepelios Pinier– enllestia els últims detalls. El cap de servei era un senyor calb, amb orelles com pàmpols, camisa blanca i corbata negra. Quan va acabar de maquillar el fèretre, va demanar a un company que li fes una foto. A la foto s’hi veu el cadàver dins del taüt. Té els ulls tancats, el senyor hi posa la mà dreta al damunt i, tot seriós, mira a la càmera i aixeca el dit polze de l’esquerra, fent aquell senyal que vol dir “tot correcte”.
La foto es va escampar per WhatsApp i els diaris digitals. Quan les va veure, l’advocat del futbolista es va indignar i va fer un tuit: “Davant la vitalització d’una imatge de Diego al llit de mort, m’ocuparé personalment de trobar el canalla que va prendre aquella fotografia. Pagaran tots els responsables de semblant acte de covardia”. Poc després en va penjar un altre, amb la cara i el nom –Diego Molina– de l’abans esmentat calb: “És el canalla que es va fer una foto al costat del fèretre
¿Apareixeran més selfies de senyors al costat del cadàver de Maradona?
de Maradona. Per la memòria del meu amic no descansaré fins que pagui per semblant aberració”. Sepelios Pinier –“la nostra atenció marca la diferència”– va acomiadar immediatament el treballador.
Ahir divendres, però, va començar a circular una altra foto del fèretre del Barrilete Cósmico amb dos senyors. Un d’ells amb barba cendrosa i, al seu costat, un jovencell que mira a la càmera amb el mateix gest del calb Molina: el dit polze aixecat. En aquest cas, però, és el de la mà dreta. Potser el calb Molina és esquerrà, com esquerrà era Maradona quan xutava.
¿Apareixeran més selfies de senyors al costat del cadàver del Cebollita? Pot ser. S’inscriuen dins d’una tradició estètica que fa cinc anys es va posar de moda: fer-se una foto, somrient, al costat de persones mortes. Va començar a Rússia, a la xarxa Vkontakte; aviat es va escampar pel món. Els fèretres poden ser d’avis, parents més o menys llunyans, amics finats en accidents de trànsit... Qualsevol cadàver va bé per fer-s’hi una foto amb un somriure als llavis. L’impulsor d’aquesta tendència, un professor universitari de Donetsk, explicava aleshores que la intenció no és ofendre sinó “canviar les actituds habituals cap a la mort”. Molt valorada va ser la selfie que dos nois es van fer amb el cadàver de Lenin que hi ha a la plaça Roja de Moscou, tot i que, personalment, penso que embalsamat és menys morbós. Com més fresc sigui el cadàver, millor.