Quinze grups de vacunació, però no se’n sap l’ordre
L’EMA demana als laboratoris que no corrin amb els assajos
Més grans de 64 anys, persones amb malalties de risc, docents, nens, joves, embarassades... Són alguns dels 15 grups (3 tenen un subgrup; per tant, 18) prioritaris per rebre la vacuna de la Covid19 quan sigui autoritzada. L’ordre d’administració del medicament, tot i això, encara no està definit, excepte per als que formen el primer grup, ja anunciat: residents i treballadors de geriàtrics, professionals sanitaris i grans dependents no institucionalitzats. Aquests seran vacunats entre el gener i començaments de març.
Ahir ho va indicar el ministre de Sanitat, Salvador Illa, que va enumerar els grups fixats pels tècnics i que a la pràctica representen la totalitat de la població espanyola.
Una vegada determinats els prioritaris, la divisió seria la següent: més grans de 64 anys, dependents, persones amb malalties de risc (obesitat, cardiopaties, diabetis, hipertensió...), persones que viuen o treballen en entorns tancats, persones vulnerables des del punt de vista socioeconòmic i treballadors essencials, docents, nens, adolescents (a partir de 16 anys) i joves, adults, persones que visquin en una zona on hi hagi una alta incidència de casos o brots, embarassades i lactants i els que ja han passat la Covid-19.
El que encara no se sap és en quin ordre seran vacunats, si a la segona etapa (entre el març i el
Illa assegura que l’administració es decidirà segons les característiques del medicament
juny) o durant l’estiu i la tardor vinents, decisions que dependran, segons va explicar Illa, de les característiques de les vacunes que siguin aprovades per l’Agència Europea del Medicament i de les dosis que vagin arribant. El que sí que sembla clar és que els últims seran els que ja hagin passat la Covid-19.
El ministre insisteix que l’inici de les vacunacions començarà al gener, i el calendari serà el que s’ha descrit. Els problemes que han sorgit les darreres hores amb la vacuna d’Oxford (se n’haurà de fer un altre estudi) no canviaran l’estratègia, va assegurar Illa. “Brussel·les està adquirint vacunes de fins a set companyies perquè no se sap quines són les que finalment s’aprovaran i cal tenirne un catàleg ampli”. Aquesta cartera de vacunes, va explicar Illa, podria augmentar el mes que ve, fins i tot durant el 2021.
El problema d’aquest pla de vacunació, que cada país europeu ja està dissenyant tal com va acordar la UE, és que encara no se sap quines vacunes rebran el vistiplau de l’Agència del Medicament, quines són les seves característiques i per a quin grup de població són més efectives.
Tampoc les dosis que arribaran i amb quina periodicitat. Per això el Ministeri de Sanitat no pot establir l’ordre de vacunació dels grups definits.
Els criteris per determinar els grups s’han fonamentat en quatre paràmetres: risc de mortalitat, d’exposició al coronavirus, d’impacte socioeconòmic i de transmissió. Espanya preveu rebre 140 milions de dosis que permetrien immunitzar 80 milions de persones.
Per la seva part, l’Agència Europea del Medicament (EMA) va esperonar ahir les diverses farmacèutiques i investigadors que treballen en el desenvolupament d’una vacuna per a la Covid-19 per “continuar amb els assajos” més enllà de qualsevol termini prèviament definit, a la recerca d’una “seguretat i eficàcia a més llarg termini”. En un comunicat, l’EMA va instar “totes les parts interessades”, incloent-hi investigadors de la vacuna, el món acadèmic, reguladors i la indústria farmacèutica, a “continuar amb els assajos més enllà del temps en què s’hagin assolit els casos de Covid-19 predefinits per fer una anàlisi final d’un assaig”.
“Els terminis per a l’autorització de vacunes són extremament difícils de predir. L’EMA avaluarà les dades d’eficàcia emergents com a part de la revisió contínua tan bon punt l’empresa les proporcioni. Però a hores d’ara encara no hem rebut ni avaluat aquestes dades, i no podem especular sobre cap cronograma”, van afegir des de l’EMA.