El Govern vol captar 1.500 pisos per a famílies de les taules d’emergències

A la taula d’emergències de Catalunya i les onze independents que corresponen a grans ciutats hi ha una llista d’espera de 1.700 famílies. Un col·lectiu vulnerable que té l’informe favorable per accedir a un habitatge però que, a causa de la creixent demanda, es troba en una situació complicada i pateix exclusió residencial. Per posar fi a aquest problema, el Govern preveu llogar entre 1.300 i 1.500 habitatges de lloguer perquè aquestes famílies puguin entrar-hi a viure immediatament. L’arrendament es faria a través dels ajuntaments, que rebrien subvencions per aquesta tasca, cosa que permetria accelerar el reallotjament d’aquestes famílies que ara han d’esperar si fa no fa un any i mig fins a establir-se en un pis social.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va presentar ahir aquesta iniciativa –anomenada Reallotgem– a la qual es preveu destinar 21 milions d’euros. “La intenció és alleugerir les llistes d’espera de les famílies que no han rebut el pis a què tenen dret”, va explicar Calvet. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya iniciarà una campanya entre els municipis per donar a conèixer el nou programa.

Els ajuntaments tenen fins al 31 de desembre per adherir-se el programa. Després seran els consistoris els que buscaran l’habitatge. El conseller entén que són les administracions locals les que tenen més coneixement del mercat residencial a les seves localitats i també contacte i assessorament dels agents de la propietat immobiliària.

El Govern espera que els ajuntaments trobin habitatges desocupats i gestionar amb els propietaris la posada a disposició del programa Reallotgem. Per dotar de més cobertura aquesta iniciativa, també està previst poder arrendar establiments, en la modalitat d’aparthotels.

Els ajuntaments cobraran 450 euros per cada pis captat i 250 per habitació d’aparthotel.

No tots els habitatges podran incorporar-se al programa. El conseller va deixar clar que aquests pisos han d’estar en bones condicions i per entrar-hi a viure. No s’hi volen fer tasques de rehabilitació, a causa de la urgència d’aquests habitatges. Per això, reclama que les residències tinguin totes cèdules d’habitabilitat i una superfície màxima de 90 metres quadrats. En el cas dels aparthotels, hauran de tenir cuina.

Una vegada captades aquestes noves residències, s’establiran contractes de lloguer entre l’Agència de l’Habitatge i els propietaris. La renda mensual serà la que indiqui el preu de referència per al lloguer de l’habitatge, segons estableix la llei de contenció de rendes, i els contractes seran de cinc anys o set anys depenent de si el propietari és una persona jurídica.

Per incentivar aquest tipus de captació, el conseller va explicar que l’Agència pagarà per avançat al propietari l’import corresponent als primers 18 mesos de contracte.

El Govern preveu que la demanda de la taula d’emergència creixi els pròxims mesos a causa de la Covid-19 i per això ha engegat aquest programa en previsió d’un increment de famílies en situació d’exclusió residencial. Un 39% del pressupost es destinarà als municipis que ja disposen de taula d’emergència, com Barcelona, Cornellà, Sant Cugat, Badalona... El 61% restant es destinarà a la resta de localitats.

Actualment hi ha 1.700 unitats familiars que esperen un habitatge estable