Bonistes
Et diuen jove quan ja no ho ets, et pregunten si ets de Barcelona, continuen somrient i afalagantte, s’acosten encara més i et claven un cartipàs als morros. La Diagonal s’ha convertit en l’avinguda dels saltejadors de camins. Bons, per descomptat. Em refereixo als venedors o agents comercials de gairebé totes les oenagés que miren de salvar el món sencer de les injustícies que l’afligeixen. És, doncs, gairebé impossible avançar per la Diagonal amb tant de saltejador de camins que intenta –i de vegades aconsegueix– aturar el teu pas perquè, breument informat, et facis soci o voluntari d’una de les moltes oenagés que, convé no oblidarho, a més de les quotes dels socis, insuficients, mantenim econòmicament amb els nostres impostos. Sense els ajuts públics la majoria de les oenagés no podrien subsistir.
Aquest bonisme militant o gregari i sovint professional, que permet viure aventures sense risc i gaudir d’unes vacances pagades en països exòtics, no soluciona cap injustícia. L’únic que fa, encara que no s’ho proposi, és mantenir, al seu tron, el dictador o el sàtrapa que gairebé sempre està a sou d’algunes multinacionals. De manera que, a més de no posar fi a la injustícia, la fomenta. És una cosa semblant a la tasca que fa l’Església a través dels missioners. El que passa és que els missioners amb prou feines perceben una cosa que podríem anomenar un sou i sovint són assassinats, és a dir, que a diferència del que passa amb alguns membres de les oenagés, no se’ls sol segrestar per exigir un bon rescat, una realitat que, encara que els mitjans de comunicació la silenciïn, passa força sovint.
Als missioners simplement se’ls assassina.
Molts voluntaris d’oenagés en realitat són professionals que defensen el seu lloc de treball
I només alguna vegada el Vaticà reacciona.
Una altra característica de gairebé totes les oenagés és que molts dels voluntaris en realitat són professionals que, sota l’aparença de la solidaritat, defensen el seu lloc de treball. I això, perfectament comprensible, explica que, segons un periodista holandès a qui vaig entrevistar fa anys, els diners obtinguts per la majoria d’oenagés es destinin a remunerar molts dels seus components. El periodista aportava dades molt precises i eloqüents.
Em sembla molt bé que algunes oenagés es manifestin contra certes multinacionals, algunes de les quals farmacèutiques, però trobo a faltar que, quan es fan públiques determinades informacions, no s’omplin els carrers de pancartes i crits. Em refereixo, per exemple, a l’Índia, que sent el productor de fàrmacs genèrics més gran, elabora un 60% de les vacunes mundials. Saber, així ho llegeixo, que la majoria de nens indis no reben cap vacuna, és una injustícia contra la qual s’haurien de manifestar els bonistes. Però això no passa. Ara, amb l’excusa de la pandèmia, del coronavirus, sembla que es detecta alguna reacció a la mateixa Índia, però els bonistes trien molt bé els enemics.
Els dolents són realment dolents, però no es pot atacar només un dolent. Això, estimats bonistes, és afavorir i perpetuar la injustícia.