“Per què va disparar el policia?”
Uns 750 voluntaris d’Arrels entrevisten persones sense sostre sobre l’impacte de la Covid; l’Eric, 15 anys al ras, està consternat per la reacció de l’urbà que va ferir de gravetat en Marjan
Però per què va disparar el policia? Per què?”, pregunta l’Eric, enfadat, als voluntaris d’Arrels amb relació a l’actuació del guàrdia urbà que dissabte va ferir de gravetat en Marjan, una persona sense sostre, al passeig Sant Joan. L’Eric insisteix que fets com aquest evidencien la indefensió dels ciutadans que dormen al ras, com ell i els seus dos companys habituals, en Tomás i en Johnny, que dijous a la nit van acceptar participar en l’enquesta que els van fer voluntaris de la Fundació Arrels per determinar com la pandèmia està afectant els sensesostre.
Uns 750 veïns van recórrer Barcelona a partir de les 20 hores i fins poc després que comencés el toc de queda, quan bars i restaurants van abaixar la persiana. En aquell moment, l’Eric i els seus amics es van ficar als sacs, a la cantonada del bar Glaciar de la plaça Reial, i van intentar agafar el son amb el so de fons de la ràdio, que a aquella hora retransmetia l’AZ Alkmaar-Reial Societat. L’Eric, lluint bufanda i gorra amb pedigrí del Barça, explica que és un gran seguidor del futbol, especialment del conjunt blaugrana, i que a Praga treballava com a periodista esportiu per a un diari. Però d’això fa molt temps. Fa 15 anys va venir a Catalunya, on va començar una vida al ras, més o menys alhora que en Tomás, que va arribar de Milà. En Johnny, d’Hongria, el més jove de tots tres, diu que devia ser cap al 2013 o potser el 2014 quan va acabar a la intempèrie.
Tots tres passen les hores bevent cervesa i jugant amb el gos de l’Eric, en Batau. Bregats en la severitat del carrer, no es van plantejar anar a l’alberg de la Fira durant el confinament. El que més troben a faltar és el menjar calent per les restriccions als menjadors socials a causa del virus, tot i que diuen que s’espavilen amb el seu fogó de càmping gas. Sí que demanen una tenda de campanya per arrecerar-se a l’hivern i tenir més privacitat.
Josetxo Ordóñez, president d’Arrels, va liderar l’equip que dijous va recórrer la plaça Reial i els voltants. En total va entrevistar sis homes. Aquella nit, en el moment en què xerraven amb l’Eric, en Tomás i en Johnny, van coincidir amb voluntaris d’altres entitats, de la Comunitat de Sant Egidi i de Vincles. Maria Seoane, de Sant Egidi, deia que ja fa uns cinc anys que coneix l’Eric, que la Covid ha deixat més gent sense llar i que aquests últims mesos ha vist bastantes cares noves a la zona de la Rambla. Maria Arrese, de Vincles, també vella coneguda de l’Eric, explica que cada dia de la setmana, a partir de les 20 hores, surten grups de ciutadans a fer-los companyia. “A més a més, de les nou del vespre fins a les set del matí obrim el nostre local, al carrer Arc del Teatre, perquè la gent pugui prendre un brou o un cafè, i disposem de llits per a 14 persones”, detalla Arrese, després de comprovar que l’Eric i els seus amics estan bé.
En un altre portal de la plaça Reial un noi llegeix dins del seu sac un llibre de la sèrie de Tom Ripley, de Patricia Highsmith. Molt discret, accepta contestar a les preguntes d’Arrels. Fa cinc anys que és a Barcelona, es dutxa als banys públics, té targeta sanitària i diu que ara ja no menja de les escombraries, que recull alguna bossa amb aliments que reparteixen entitats. Per a ell la Covid no ha marcat gaires diferències. Tampoc no va recórrer a l’alberg de la Fira i ara no té cap ingrés.
Josetxo Ordóñez fa les últimes entrevistes a dos homes de menys de 40 anys que xerren molt animadament, reclinats sobre el ciment. Avui han triat dormir a la plaça Reial per l’amenaça de pluja, però el seu lloc habitual de descans és una petita placeta molt propera. Tampoc no van anar a la Fira amb l’estat d’alarma. Diuen que no han emmalaltit en cap moment, però que, com que depenen de l’almoina dels turistes, s’han quedat sense diners.
Almenys sis homes van dormir dijous a la nit a la plaça Reial; tots van acceptar respondre a l’enquesta d’Arrels