Fiscalitat i economia circular són claus en la batalla contra el plàstic
Els impostos al plàstic no només n’han de gravar l’ús, sinó que n’han d’incentivar la reducció, la recerca d’alternatives i el reciclatge de residus
Calen mesures fiscals eficaces per impulsar el canvi de comportament de consumidors i empreses a fi d’aconseguir una reducció del consum de plàstic, que ha desbordat totes les expectatives i s’ha convertit en una amenaça mediambiental seriosa. En la mateixa línia cal impulsar decididament l’economia circular. Aquesta és l’opinió de la majoria de participants en els Diàlegs a La Vanguardia celebrats aquesta setmana per analitzar aquesta qüestió. Amb relació a això, Leandro Barquín, director de la Fundació Fòrum ambiental, afirma que la pressió fiscal és clau per obligar el conjunt de la societat i del sistema econòmic a buscar solucions, a ser més innovadors en la millora dels processos de gestió de residus i en la investigació de nous materials menys contaminants. “Cal reaccionar molt ràpidament –diu–, perquè ja arribem tard. La qüestió és si som prou responsables i ambiciosos per resoldre el problema”.
La legislació que regula el nou impost sobre el plàstic, impulsada per la Unió Europea i que hauran d’imposar tots els estats membres, hauria d’incloure incentius fiscals que premiïn les empreses que facin servir materials reciclats. En cas contrari, es perdrà molta efectivitat, ja que es traslladarà al preu de venda dels productes i se solucionaran poques coses. Ho afirma Alicia García-Franco, directora general de la Federació de la Recuperació i el Reciclatge i vicepresidenta de l’European Recycling Industries Confederation, les associacions que engloben el sector del reciclatge a Espanya i Europa, respectivament.
Borja Lafuente Sanz, responsable de Sostenibilitat Iberia, de Danone, assenyala que la fiscalitat sobre els plàstics ha d’afavorir la transformació dels processos productius, enviar senyals d’inversió i afavorir el pas a la plena circularitat. La responsabilitat comença per les empreses amb l’ecodisseny per introduir la quantitat més gran possible de materials renovables i afavorirne el reciclatge, i aquesta responsabilitat també recau en tota la cadena de valor. El problema, a parer seu, és que l’impost que fixa la nova llei de residus no s’acompanya d’un pla o aposta per crear un mercat secundari de materials.
Soraya Romero, directora de Sostenibilitat d’EMEA del Grup Iberostar i vocal del comitè executiu de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de les Nacions
Els residus plàstics s’han desbordat a tot el món i és urgent frenar-ne l’expansió
Unides, assenyala a més que, segons la seva opinió, l’impost sobre el plàstic hauria de tenir un caràcter finalista i destinar els ingressos a finançar la investigació i la innovació per evolucionar cap a materials alternatius, per a la construcció d’infraestructures que permetin el seu reciclatge correcte i, així mateix, per incentivar la recollida d’envasos.
Per Julio López Rubio, director de relacions institucionals d’Ecoembes, no s’ha avaluat en profunditat fins a quin punt són eficaços els impostos verds davant els incentius fiscals. Personalment creu que les normatives ambientals de governs i administracions han d’anar al davant per impulsar tendències de canvi, tal com està fent ara la Comissió Europea. En aquest sentit, opina que la legislació fiscal sobre el plàstic, en qualsevol cas, ha de servir de palanca per fomentar que les empreses eliminin tots els plàstics que puguin ser prescindibles i reduir, d’aquesta manera, la seva utilització al mínim indispensable. Així mateix, també hauria de contribuir a que els productes i envasos es dissenyessin sota aquesta mateixa filosofia.
L’aplicació d’impostos i incentius verds, sota el seu punt de vista, s’ha d’acompanyar d’una plena integració de l’educació per a la sostenibilitat als currículums escolars i amb anàlisis comparatives de cicle de vida
que puguin orientar l’aplicació dels impostos i incentius segons els impactes ambientals de cada material i ús. “De fet –afirma–, abans d’aprovar-se qualsevol mesura impositiva mediambiental s’haurien de fer els estudis corresponents, que determinaran el seu impacte econòmic en el sector industrial i en els consumidors, i avaluar si realment estan contribuint a la circularitat dels envasos”.
Maria Victoria Castillo, que és Sustainability Lead de McDonalds, també considera que l’impost sobre el plàstic propiciarà que les empreses estudiïn l’ús de cada envàs i analitzin si hi ha materials alternatius més adequats. Tanmateix, la legislació fiscal prevista sobre aquesta qüestió s’ha de millorar i fer-se finalista.
Excés de residus
Tots els participants coincideixen amb Leandro Barquín, director de la Fundació Fòrum Ambiental, en dues coses: que sembla difícil que puguem arribar a viure en un món sense plàstics, atès que té moltes utilitats i aplicacions, però que és urgent reduir l’enorme quantitat de residus plàstics que es generen al món. “Els residus plàstics –afirma– se’ns han desbordat, constitueixen un problema greu per al planeta, i cal prevenir-los i reduir-los. Cal posar fi a l’exportació dels residus al tercer món, perquè això agreuja l’impacte ambiental sobre el planeta”.
La responsabilitat de reduir els residus plàstics, segons la seva opinió, és de tota la cadena: Administració, empreses i consumidors, però la primera responsabilitat és de l’Administració. “La Unió Europea i els governs no haurien de legislar sense tenir la col·laboració de tots els agents implicats. Tots hi hem de col·laborar. Les empreses també hi poden fer molt més. Els consumidors tenen una gran capacitat d’elecció i de pressió, però són la baula més feble de la cadena”. Malgrat això, assenyala que les empreses haurien d’informar els consumidors amb més transparència sobre el percentatge d’ús de plàstic en els seus processos de producció i envasament.
Tots els participants també coincideixen en el fet que el món ha d’aprendre a viure amb el plàstic d’una manera més sostenible mentre no aparegui un nou material que el pugui substituir. “El que és evident –afirma Julio López Rubio, d’Ecoembes– és que no podem continuar igual. Ara bé, les solucions no són fàcils, ja que cada material té els seus defectes i virtuts, des del punt de vista ambiental. El compromís d’evolució sostenible ha d’involucrar tota la cadena de valor, treballar en ecosistemes complets, amb l’objectiu de permetre la reducció i el reciclatge continu del plàstic, i sens dubte som en el camí cap a això”.
També afirma que cal avançar en la recerca i desenvolupament dels plàstics compostables i biodegradables, i en un disseny ecològic en origen de tots els productes. Les inversions del fons Next Generation EU són una oportunitat històrica per impulsar la circularitat de la nostra economia. “Amb tot, hem de tenir en compte –afegeix– que l’acció ha de ser global i incloure tots els països per afrontar, per exemple, el problema dels residus abandonats a la natura. Ara com ara hi ha més de 2.000 milions de persones arreu del món que viuen sense sistemes normalitzats de recollida i abocament de residus”.
Un món sense plàstics
Borja Lafuente, de Danone, apunta una altra reflexió. “També caldria valorar –diu– els perjudicis al medi ambient que provocaria la substitució total del plàstic per altres materials. No només s’esgotarien molts recursos naturals sinó que, a més a més, hi hauria un augment exponencial de les emissions generadores de l’efecte hivernacle. La solució està a estudiar quin és el millor envàs per a cada producte. A Danone, per exemple, en alguns països hem començat a substituir la venda de iogurts per ferments làctics perquè la gent en faci a casa”.
Borja Lafuente també destaca, igual com altres participants, que caldria definir i harmonitzar conceptes, com ara el que comporta que un material sigui 100% biodegradable, ja que la indefinició en aquest punt propicia la confusió i l’abús.
L’economia circular
La clau de l’èxit per reduir el consum de plàstics i evitar la contaminació, sota el seu punt de vista, està en la circularitat, per aprofitar el plàstic recuperat; en una gestió integrada i eficaç dels residus i en una aposta clara per la investigació, per aconseguir plàstics reciclables i fàcilment biodegradables.
Tot i això, Alicia García-Franco adverteix que l’augment del consum de plàstic és exponencial. Assenyala que les autoritats posen el focus en els envasos dels productes, però que aquests representen un 40% del total dels residus de plàstic. El 60% restant procedeix de la construcció, dels equips electrònics, de l’automoció i d’altres. Assenyala, per exemple, que actualment un 50% en volum dels components d’un automòbil ja són de plàstic perquè això en redueix el pes i, per tant, les emissions, atès que gasta menys combustible.
Per Soraya Romero s’hauria d’analitzar l’ús del plàstic per sectors, fer un consum responsable d’aquest material a partir de l’ecodisseny i estudiar les millors alternatives a fi de reduir-ne el consum.
Legislació ineficaç
També considera necessari avançar més decididament cap a l’economia circular per part de les empreses, dels consumidors i sobretot de les administracions públiques. El més important, a parer seu, és gestionar bé els residus perquè els plàstics es puguin reutilitzar, i això no passa, en l’actualitat. En aquest sentit insisteix que les lleis i les normatives exigeixen un diàleg previ amb tots els sectors per fer-les més efectives, ja que actualment no donen resposta al problema dels plàstics.
María Victoria Castillo, de McDonalds, afirma que cal fer un ús raonable del plàstic i posa com a exemple la decisió de la seva empresa d’utilitzar aquest material només en els casos en què estigui justificat per raons de seguretat alimentària o funcionalitat. Assenyala, així mateix, que cal un mercat actiu per als plàstics que ja s’han fet servir, de manera que es converteixin en matèries primeres d’altres productes i d’aquesta manera donar vida a l’economia circular.
Alicia García Franco, des de la Federació de la Recuperació i el Reciclatge, apunta que el desenvolupament de l’economia circular que s’impulsa des de la Unió Europea ofereix un horitzó de grans possibilitats. Els residus de plàstic, en aquest sentit, s’haurien de convertir en matèria primera renovable. “Del consumir i llençar –diu– hem de passar al reciclar i tornar a consumir”.
Segons Borja Lafuente cal accelerar la transició cap a l’economia circular per mitjà de nous materials.
Empreses responsables
La lluita contra el plàstic és difícil i complexa, però, segons el punt de vista de tots els participants, hi ha un fet positiu: avui hi ha més conscienciació que fa cinc anys sobre la necessitat de reduir-los. Les tres empreses participants en els Diàlegs a La
Vanguardia, per exemple, han implementat accions importants per a la reducció del plàstic als seus productes i serveis, que van des de l’aigua embotellada de Danone fins al menjar ràpid de McDonalds i els serveis hotelers del Grup Iberostar.
Treballar en una conscienciació més gran de les empreses perquè redueixin l’ús de plàstics és un camí de futur important que, així mateix, s’hauria d’incentivar fiscalment des de les administracions públiques. La clau està en una acció més decidida dels governs per combatre la contaminació provocada pel plàstic. Aquesta contaminació no només afecta el planeta sinó a tots i cadascun de nosaltres. Com va destacar un dels participants, fins i tot en l’orina de les persones, s’hi han detectat microplàstics. Així doncs, el problema no només afecta les espècies marines, com ara les tortugues, sinó a tota la cadena alimentària.
Els fabricants d’automòbils cada vegada fan servir més plàstic per reduir el pes dels vehicles