La síndrome Grönholm
El finès Marcus Grönholm va ser dues vegades campió mundial de ral·lis, però el seu cognom passarà a la història per una ficció que el passeja pel món des de 2003: El mètode Grönholm, de Jordi Galceran. En aquesta setmana de represa de l’activitat teatral, el Poliorama aposta per l’obra de text en català més representada. Els quatre candidats que esperen una entrevista de treball per aconseguir un lloc en l’empresa Dekia (qualsevol semblança amb la realitat nòrdica és pur anagrama) són, ara, David Verdaguer, Mar Ulldemolins, Enric Cambray i Marc Rodríguez. Els dirigeix Sergi Belbel, igual com ho va fer amb el primer elenc –Jordi Boixaderas, Lluís Soler, Roser Batalla i Jordi Díaz—, aquell ja llunyà maig de 2003 a la sala Tallers del TNC, en el marc del programa T6. Recordo aquella nit per motius diversos, però sobretot pel col·loqui postfunció. Alguns companys de promoció universitària de Galceran no ens perdem gairebé cap de les seves estrenes. La sala va ser un terrabastall de rialles, però ningú no podia sospitar que aquella comèdia amb nom de pilot de ral·lis esdevindria un fenomen teatral sense precedents. EMG va passar del TNC al circuit comercial amb un èxit esclatant i des de llavors se n’han fet milers de funcions en més de trenta llengües i seixanta països. En anglès el ral·li teatral de Grönholm fins i tot s’ha estrenat a Austràlia, i en alemany en una seixantena de ciutats diferents. Per no parlar de les dues pel·lícules. Total, que ja ha fet la volta al món abans de tornar al born. Però aquella nit de maig de 2003 ningú no podia imaginar-s’ho. Al col·loqui, Belbel i Galceran van admetre que estaven sorpresos pels decibels de les nostres riallades irrefrenables perquè durant el procés de muntatge no havien tingut gens clar que aquella peça destinada a conquerir el món fos una comèdia.
EMG és un mecanisme de rellotgeria dramàtica que provoca el que cabrons, la riallada invectiva, l’insult rigut amb la comicitat del rot agre. De fet, de 2003 ençà aquesta visió descarnada de la competitivitat atroç entre candidats al mateix lloc de treball no ha deixat de cotitzar a l’alça, fins al punt de saltar dels treballadors per compte aliè als que treballen per compte propi. El recent episodi de la convocatòria d’ajuts als autònoms és només una mutació Grönholm canviant Dekia per la Generalitat de Catalunya. Més enllà d’assegurar el tret en moments difícils, després de tants mesos de tancament, la recuperació d’una obra com aquesta és pertinent. Quan, temporada rere temporada, es mantenia en cartell, EMG va connectar amb els estralls que va provocar en àmplies capes de la població la crisi financera global que es va començar a manifestar l’any 2007. Ara que tot just som a les portes de la crisi provocada per la pandèmia, les riallades que ni Belbel ni Galceran no s’esperaven la nit de l’estrena ressonaran més fortes encara, amb una potència directament proporcional al malestar general en què vivim.
La convocatòria d’ajuts als autònoms és una mutació del mètode Grönholm per la Generalitat de Catalunya