Una antologia reivindica vint contistes oblidades
Les autores plantegen temes diferents als col·legues del boom
Si això fos una pàgina de successos, hauríem titulat: “Descoberta de vint contistes oblidades a l’Amèrica Llatina”. Això és el que han fet l’editorial Páginas de Espuma i la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), que llancen un torpede al cànon literari en espanyol publicant el volum Vindictas, amb vint contes de vint escriptores (una per país), la qualitat dels quals fa que el lector, fins i tot el més lletraferit, es qüestioni els seus coneixements. Els editors ho plantegen amb un eslògan: “Vostè es creia que havia llegit el millor conte en espanyol de la història... però no”.
L’escriptora mexicana Socorro Venegas (San Luis Potosí, 1972) i l’editor Juan Casamayor –que responen per videoconferència a aquest diari– són els responsables de la selecció, amb una àmplia “xarxa de corresponsals” que, a més dels mètodes habituals, ha hagut de buscar en desenes de llibreries de segona mà o biblioteques particulars. “El més impactant és que la immensa majoria de noms eren desconeguts per a nosaltres mateixos, malgrat que ens havíem dedicat tota la vida als contes, en Juan a editar-los i jo a escriure’ls”, diu Venegas, que es demana “com he crescut sense coneixe-les, perquè perdre les nostres mares literàries és una llacuna essencial”.
Vindictas serà presentat avui a la FIL de Guadalajara (diumenge a les dues de la matinada, hora catalana), amb tres de les autores, la veneçolana Silda Cordoliani (que va dirigir la llegendària editorial Monte Ávila), la paraguaiana Susy Delgado i la costa-riquenya Magda Zavala. La resta de supervivents són l’hondurenya Mimí Díaz Lozano, l’argentina María Luisa de Luján, la nicaragüenca Mercedes Gordillo, l’equatoriana Gilda Holst, la panamenya Bertalicia Peralta, la guatemalenca Yvonne Recinos i la cubana Mirta Yáñez. Les altres deu autores ja no podran saber que un dia van ser redescobertes. Entre els contes hi ha de tot, exemples més experimentals (el de l’espanyola María Luisa Elío), més caribenys (la porto-riquenya Rosario Ferré), més clàssics (la mexicana María Luisa Puga)... amb temes que van més enllà de, per exemple, els dels contemporanis del boom. “És un segle XX –assenyala Venegas– amb píndola anticonceptiva, dones que poden votar i que es qüestionen si la maternitat és l’únic destí possible”. En el simbòlic relat de Host “hi ha una dona amb una olor que no pot evitar emanar, que sembla grollera perquè és violentament femenina i foragita tothom als salons, fins i tot el seu marit”. “La boliviana María Virginia Estenssoro –prossegueix Casamayor– es va veure linxada socialment per escriure sobre una relació extramarital i un avortament. Es van esgotar els seus llibres, però perquè els va comprar gent escandalitzada que no volia llegir-la, sinó amagar-la”.
El conjunt és el que Venegas anomena “la cara oculta de la lluna, que no havíem explorat”.