La inversió en R+D s’estanca a Espanya en l’1,25% del PIB

Els fons de recuperació poden ajudar a aconseguir l’objectiu de la UE del 3%

Un any més, Espanya i Catalunya suspenen en innovació. Segons les últimes dades de l’INE, publicades ahir en relació amb l’any 2019, la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) es va situar entorn de l’1,25% del PIB, tot just una centèsima més que el 2018 i encara per sota dels nivells precrisi. El percentatge és lluny de l’objectiu del 2% que s’havia marcat Espanya per al 2020 i encara més de l’objectiu del 3% que havia fixat la Unió Europea per a aquest mateix any. Catalunya està en una situació una mica millor però molt lluny d’aquestes metes: la inversió en R+D es va situar al voltant de l’1,4% del seu PIB. Són ràtios que es troben a mig camí de la mitjana de la UE, situada en el 2,18 (lluny també de l’objectiu del 3%) i de països capdavanters com Israel (4,9%), Corea del Sud (4,5%), Suècia (3,3%), el Japó (3,2%), Alemanya (3,1%) o els Estats Units (2,8%).

En xifres absolutes, Espanya va assolir el seu màxim històric, superant per primera vegada els 15.000 milions d’euros, un 4,2% més que l’any anterior i per sobre dels nivells anteriors a la crisi financera. Tot i això, Xavier Ferràs, professor d’Esade especialitzat en polítiques d’innovació, assenyala que l’indicador rellevant és el relatiu al PIB, ja que mostra si la inversió ha crescut per sobre o per sota del conjunt de la seva economia.

Les causes que expliquen el dèficit d’Espanya i Catalunya són cròniques i llargament denunciades pels especialistes en el sector. “La innovació tecnològica no ha estat mai una prioritat”, lamenta Ferràs. Del total de 15.572 milions d’euros, prop del 44% va procedir de finançament públic (la resta va ser d’empreses privades), la qual cosa equival a uns 6.550 milions d’euros. És una xifra que no ha recuperat els nivells precrisi. El més greu és, segons Ferràs, l’escassa execució dels fons públics. El 2019, l’Estat va pressupostar 7.070 milions d’euros i només es van executar poc més de la meitat, uns 3.360 milions d’euros. “La burocràcia i les elevades condicions per accedir al crèdit provoquen que els fons públics no siguin atractius per a les companyies. És un fenomen que passa aquests últims anys”. En l’època de bonança econòmica els fons s’atribuïen de forma directa, en ajuts i subvencions, però després

El 51% del pressupost públic en R+D no es va executar per burocràcia i crèdits inaccessibles per a les empreses

de la crisis financera, el criteri va canviar a favor de crèdits amb condicions exigents.

Pel que fa a aquest any, la pandèmia del coronavirus ha alterat tots els pronòstics. La crisi econòmica ha deixat amb escassos recursos el teixit empresarial per invertir en R+D. Tot i això, Ferràs és optimista i creu que els esforços en digitalització que fan les companyies que estan resistint poden impactar positivament en els resultats. També afegeix que la caiguda del PIB de sectors poc innovadors (turisme) pot provocar que, paradoxalment, augmenti la taxa d’inversió en R+D.

“Els resultats del 2020 no tindran validesa estadística perquè serà un exercici anormal. En tot cas, Espanya té l’oportunitat de fer un salt en R+D amb els fons de recuperació europea Next Generation EU”. Ferràs calcula que l’Estat té un dèficit d’uns 21.800 milions d’euros ja que l’economia espanyola hauria d’invertir, a nivell privat i públic, uns 37.000 milions d’euros per aconseguir l’objectiu europeu del 3% (i només inverteix 15.000 milions). La situació, sosté, podria corregir-se amb “l’anunciat increment del 80% del pressupost en R+D+I en els nous pressupostos generals, amb una inversió estimada d’11.483 milions d’euros per part de les administracions”. Aquests diners permetrien mobilitzar inversió privada fins a arribar a cobrir el dèficit de 21.800 milions.

Si aquests pronòstics es compleixen, Espanya i Catalunya seran capaces, per fi, d’aprovar en l’assignatura pendent de la innovació.