La Barcelona silenciosa del toc de queda
Crònica gràfica de la vida als carrers de Barcelona les primeres hores del toc de queda
La ciutat emmudeix a les deu de la nit. La vida es reclou entre quatre parets, davant d’una pantalla, mentre als carrers, després del desmuntatge precipitat de terrasses de bars i restaurants, només el soroll dels vehicles dels que han fet tard, dels treballadors que tornen a casa i de les sirenes dels vehicles d’emergències trenca un silenci gairebé religiós. O sepulcral.
Des de fa poc més d’un mes aquesta és la història de totes i cadascuna de les nostres nits, una història a la qual el fotoperiodista de La Vanguardia Àlex Garcia ha posat imatge després de diverses jornades d’un treball que s’ha centrat en aquesta franja horària compresa entre l’inici del toc de queda, quan tot sembla aturar-se de cop, i la mitjanit.
El silenci és la banda sonora d’aquestes nits. Els mesuraments de la contaminació acústica que efectua periòdicament l’Ajuntament de Barcelona assenyalen una disminució del soroll nocturn molt significativa respecte als valors habituals d’aquell 2019 enyorat per la seva aparent normalitat. Des de l’entrada en vigor del toc de queda i de les restriccions a la mobilitat els nivells sonors són semblants als de les setmanes del confinament primaveral. En les ara desèrtiques zones de terrasses i lleure nocturn la davallada arriba a assolir els 6 decibels.
El silenci també s’explica amb algunes dades sobre la disminució del trànsit durant aquestes dues últimes hores del dia: de mitjana, de dilluns a dijous, la reducció és d’un 47,8% en els accessos a Barcelona respecte al mes d’octubre (sense toc de queda) i d’un 78,1% a l’interior de la ciutat. Un dissabte a la nit els descensos són d’un 70,5% i d’un 43%, respectivament.
Dades com les anteriors confirmen que una immensa majoria de la població està respectant escrupolosament la norma que impedeix de sortir al carrer tret de circumstàncies excepcionals. Les 2.322 denúncies tramitades pels Mossos d’Esquadra entre el 24 d’octubre i el 24 de novembre per incompliment de la prohibiles
ció de desplaçar-se a partir de la nit, així com les 264 sancions imposades per haver trencat el confinament municipal, no semblen uns valors excessius. Tampoc no ho són les poc més de 3.800 denúncies efectuades per la Guàrdia Urbana de Barcelona pels mateixos motius des que va començar el toc de queda.
El confinament nocturn no ha suposat la paralització del servei de transport públic, necessari per a totes aquelles persones que han de desplaçar-se després de les deu de la nit. El passatge, no obstant això, ha caigut a nivells mínims. Una mostra presa per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) durant el mes de novembre, amb toc de queda i confinament perimetral vigents, revela que en els dies feiners, en el període que va de les 22.00 hores fins a les 0.00 hores, s’efectuen unes 10.000 validacions al metro, amb prou feines un 1,3% del total d’una jornada completa
en el suburbà barceloní. Els dissabtes es registren des de l’inici del toc de queda i fins a l’acabament del servei unes 7.400 validacions i en els dies festius aquesta xifra cau fins a les 5.500. En els autobusos de TMB passa una cosa molt semblant: tan sols 2.300 validacions a la franja horària analitzada els feiners (un 0,5% del total diari), unes 1.500 dissabte i un miler escàs els dies festius.
A la ciutat dels carrers buits, el focus d’atenció se centra a l’interior
QUAN PAREN ELS MOTORS...
Entre les 22 hores i les 0.00 hores, el trànsit és un 80% inferior al que hi havia el mes d’octubre
...I EL METRO ES BUIDA
En les dues primeres hores de toc de queda es registren 10.000 validacions
de les cases, a les pantalles dels televisors i dels dispositius mòbils. Ja durant el confinament iniciat al març el consum televisiu va batre rècords i les subscripcions a les plataformes de pagament i en streaming es van disparar. Es calcula que aquesta forma de lleure ja arriba a uns deu milions de llars espanyoles i a uns 23 milions de persones, una quantitat que podria seguir creixent durant aquest nou període de reclusió domèstica.