“A Madrid venen catalans i empresaris que ho volen ser en llibertat”
Isabel Díaz Ayuso (Madrid, 1978) rep La Vanguardia amb una certesa estadística sobre la taula. La Comunitat de Madrid, zona zero d’Europa dels contagis al setembre, ha baixat un 70% la incidència del virus en dos mesos. Amb bars, restaurants i botigues obertes. Ningú no ha sabut explicar encara com Ayuso, obsessionada a singularitzar Madrid per tot, va convertir la seva gestió en una resistència numantina a les directrius del Govern central. Ara segueix a la defensiva, però se sent avalada per unes dades al seu favor. En aquesta entrevista desglossa la seva estratègia mentre es disposa a capitalitzarla políticament.
Ha aconseguit el que volia? Se sent còmoda ara?
Estic tranquil·la i satisfeta. Hem pogut contenir la corba sense haver de fer més mal al sector privat. Sempre hem defensat el discurs de la llibertat a Madrid, de la salut i la col·laboració publicoprivada. Anem pel bon camí. Altres capitals europees ens miren i molts ens demanen consell.
La situació està lluny de ser bona i les coses poden canviar de pressa. Però vostè creu que l’epidèmia a Madrid està controlada. En aquests moments, sí. I els indicadors apunten que continuarem baixant, no només en contagis, sinó en hospitalitzacions, UCI i morts. Però no podem confiar-nos.
S’ha de salvar l’economia abans que la salut?
En absolut. Però no són antagòniques ni estan renyides, perquè l’economia també és salut. Els serveis públics se sufraguen per l’economia. No s’ha de tancar mai tot. Les mesures traumàtiques de tancaments i confinaments excessius provoquen depressions, suïcidis...
A Europa es tem una tercera onada al gener. L’espera?
No crec que visquem cap altra onada com les dues anteriors. La primera va ser un infern. Tot i així, no estem ni de bon tros tranquils de cara al Nadal. No hauria de tornar a passar allò de l’estiu, l’efecte rebot. Vam tenir més temps per anar a reunions familiars i estar amb els amics, i això és precisament el que significa el Nadal.
Al setembre el virus es va desbocar. A l’estiu no s’havien enfortit ni la primària ni el rastreig. Això no és cert. No hi va haver una relaxació i després un ensurt: ja aplicàvem mesures d’aforament, vam avançar el tancament nocturn i fèiem cribratges massius. Vam dedicar l’estiu a reactivar l’economia, a comprar material sanitari i a estudiar com reforçar el sistema amb nous metges. Per exemple, som l’única comunitat que té la primària habilitada a la tarda.
Quina autocrítica fa?
La de tots: hauríem d’haver actuat abans.
Flexibilitzarà les mesures a les festes de Nadal?
Dependrà del pont. El Nadal és molt breu i no pot ser un objectiu ni una ensopegada. El nostre objectiu és la primavera del 2021. Cal continuar demanant esforços als madrilenys, malgrat que trobem una solució intermèdia que ens permeti estar amb la família. Sobretot, la clau és aire lliure, ventilació i mascareta.
Toc de queda a la 1.30 h la nit de Cap d’Any. I per què no a la 1 tal com proposa el Govern central?
Perquè no és el mateix aplicar aquest límit a Madrid que en d’altres ciutats. Aquí, per distàncies i pel trànsit, veig molt difícil que la gent pugui arribar a casa a la una.
Els experts es mostren vacil·lants a l’hora d’interpretar la bona evolució. Durant setmanes les dades no van quadrar.
Hem estat transparents a tota hora. Des del Govern de Pedro Sánchez es va voler vendre la gran mentida que manipulàvem les xifres.
La premsa alemanya parla del miracle de Madrid. Ho ha estat? No. Poques normes i clares. Mesures quirúrgiques, per zones, per hores, per dies i fent molts tests. Ara vull portar els tests a les farmàcies i a les clíniques dentals. Estem ultimant un pla per fer-ho a través de la targeta sanitària i creuant les dades amb les policies locals. Espero que ens ho permetin.
Madrid va tenir 2.294 morts entre el 27 d’agost i el 15 de novembre. Catalunya, 687. Té alguna explicació?
Desconec el detall de la situació a Catalunya. No competeixo contra ningú ni em comparo amb ningú. La xifra de morts a Madrid no ha deixat de baixar.
Què opina del pla actual de desescalada de Catalunya? Respecto tota decisió. A mi, Catalunya m’importa. Si puc donar idees perquè millorin, ho faré.
Madrid ha aplicat mesures selectives de manera discriminada. La població del sud, la més pobra, s’ha sentit estigmatitzada. Sempre hem actuat segons la incidència del virus, la densitat de població i la mobilitat. Res més.
Han fet servir el discurs de la por com una mesura més. Funciona espantar la gent?
En part sí, lamentablement. Hem passat mesos molt durs i ningú no vol tornar a confinar-se o veure hospitals saturats. Ni els sanitaris poden passar altre cop per un altre infern. El comportament dels ciutadans és exemplar.
Temerària i irresponsable.
LA PUGNA POLÍTICA “No hi ha una guerra Sánchez-Ayuso; si no, els ciutadans serien els nostres ostatges”
D’això la van acusar per la seva resistència numantina a aplicar les directrius del Consell Interterritorial al setembre, amb un Madrid amb el virus fora de control. Les crítiques van ajudar poc. Es va aprofitar un moment de debilitat per carregar contra mi i contra el meu govern. Ara es demostra que amb Madrid hi va haver un tracte molt dur i molt injust.
Madrid era llavors una bomba vírica, va dir García-Page.
No em sentiran fer cap comentari sobre altres comunitats ara que estan pitjor, al contrari del que van fer amb mi. Em preocupa que estiguin malament en altres racons del país. Per això hem ofert el nou hospital Isabel Zendal com vam fer amb el d’Ifema.
Un hospital de 100 milions per al qual encara no té metges.
No hi faltarà personal. Serà un hospital d’hospitals. Tindrà personal fix i metges que es desplaçaran des d’altres centres per a les patologies que hi derivarem. A més, segur que atraurà metges d’arreu del món.
Per què va canviar l’estratègia de PCR a la de tests d’antígens?
Perquè les PCR estaven col·lapsant el sistema, havien d’estar treballant moltes persones per PCR i es trigava molt a donar el resultat. Els tests d’antígens són ràpids i econòmics.
Però amb els antígens es detecta menys i això incideix en les dades de la corba de contagis.
No hi estic d’acord. N’estem detectant més perquè permet testatges massius. És la política de diagnòstic més eficaç. La clau és buscar a qui està encomanant i que faci una quarantena mentre la resta surt al carrer a guanyar-se la vida.
Va deixar l’economia oberta i amb mínimes restriccions quan ho desaconsellaven els experts, i altres ciutats europees amb menys contagis feien el contrari.
Sempre he defensat per tots els mitjans l’estratègia de Madrid perquè era l’encertada, tal com s’ha demostrat ara. La meva obligació era i és procurar als ciutadans tanta seguretat com sigui possible. Mai tancar-ho tot. La gent ha de viure, ha de menjar. Mentrestant, el meu govern no ha parat de treballar: la setmana que ve inaugurarem el nou hospital, hem comprat 5 milions de tests d’antígens, material sanitari sense parar, hem reforçat la contractació de metges...
Per què no ha desistit en el seu pols amb el Govern central fins i tot quan altres presidents autonòmics del PP l’hi demanaven?
No estem en una guerra SánchezAyuso. Altrament, estaria dient que els ciutadans són els nostres ostatges i no ha estat així. Havia de gestionar una pandèmia per a la qual tot just hem tingut ajuda i les decisions del Govern central perjudicaven moltes vegades el meu.
Insinua que el Govern central ha anat contra Madrid?
He criticat la seva manera d’arremetre contra Madrid. Aquella manera
d’actuar va crear un caos normatiu al setembre. I a l’octubre va decretar un estat d’alarma unilateral. Va ser un abús. Es van dedicar a qüestionar les nostres dades, el nostre sistema... En comptes d’anar junts, ens van imposar un model del tot contrari al nostre.
Tot i això vostè ara, aprofitant l’estat d’alarma actual, tanca Madrid deu dies pel pont de la Constitució. Com salva la contradicció que abans s’oposés i ara no?
En l’estat d’alarma a la carta hi havia un tancament de la capital, però s’aixecaven les restriccions en zones bàsiques de salut on hi havia més contagis. Ara és un tancament per dies i per la mobilitat. Hi haurà més de 6 milions de desplaçaments. És pel pont, únicament i exclusiva, i inclou la Comunitat de Madrid sencera: els ciutadans poden anar a la Sierra i tenen un espai més ampli per moure’s... Tot i així, no soc gens partidària de prohibir, ni tallar ni tancar res. Hi ha vegades que la pandèmia t’obliga a fer coses contra els teus principis: no m’agrada pensar que la gent està tancada a Madrid i no pot anar als seves segones residències.
Se l’ha acusat de voler anar
sempre a contracorrent per partidisme i sense base científica.
Som aquí per defensar les coses que creiem que són correctes. Contra tot, vam defensar que Madrid continués oberta. Si m’hagués deixat portar pel malentès enteniment, avui Madrid estaria tancada innecessàriament i el nostre sector privat, encara més arruïnat.
Com és la seva relació amb Sánchez ara? La conjuntura política fa impossible l’acord?
Ens hem d’entendre. La situació en la qual estem ara és la normal. Ens deixen fer... El que no és normal és que vulguin imposar un model sanitari, fiscal o educatiu nefast per interès electoral i pretendre que ningú no digui res. El silenci en aquests casos no és ni moderació ni col·laboració. Seria abandó de funcions.
Què en pensa de l’estratègia del Govern central amb la pandèmia?
Que no existeix. El Govern espanyol està desaparegut. Només surt amb les bones notícies. Quan arribi la vacuna, segurament Sánchez s’hi posarà al capdavant i semblarà que l’han inventat ells. Però ni tan sols avui no sabem com es distribuirà.
Hi ha el Consell Interterritorial per a les decisions conjuntes.
Prefereixo la conferència de presidents.
Que ja no demana un tracte bilateral amb l’Estat?
Només ho vaig creure necessari quan vam veure que la gestió de la pandèmia a Madrid havia de ser més complicada en la segona onada, per la nostra densitat de població i per l’alta mobilitat. Per això vaig demanar a Sánchez d’asseure’ns a parlar...
I d’allà la famosa reunió de les banderes... Però van tornar a barallar-se al cap de quatre dies.
Vaig demanar al president que m’escoltés, que ens deixés desplegar el nostre pla. I va respondre amb un estat d’alarma ad hoc contra Madrid dissenyat políticament. Allà ens vam haver de rebel·lar.
Plantejarà batalla amb un pla de vacunació propi?
No. Madrid està preparada per a vacunar en temps rècord. Els cavalls de batalla seran el model fiscal i la llei Celaá. És el Govern espanyol el que no dona treva, per interessos de poder, pels seus pressupostos: només vol trencar la convivència.
Va estudiar avançar eleccions quan a l’estiu va agafar cos la idea d’una moció de censura de PSOE i
Més Madrid amb suport del seu soci, Cs. Continua pensant-ho?
No, ara ja no. Estic convençuda que no hi haurà moció de censura. Esgotaré el mandat. Si tornés a governar, m’agradaria fer-ho una altra vegada amb Ciutadans perquè és el govern que vull.
El Govern central acaba de comprometre’s amb ERC a harmonitzar els impostos autonòmics perquè Madrid pagui més a canvi del suport dels independentistes als pressupostos.
Si hi ha d’haver una política fiscal comuna a Espanya, que sigui la nostra, que és la que millor ha funcionat a tot Espanya: harmonitzar a la baixa els impostos. Però em temo que volen fer el contrari només per obligar Madrid a apujar la majoria dels nostres tributs. Seré el pitjor malson de qui vulgui tocar la butxaca dels madrilenys.
A Madrid se la qualifica de deslleial i insolidària per una política fiscal que s’aprofita del privilegi de la capitalitat sense augmentar la despesa pública.
Això també és injust. És una altra gran mentida dir que els espanyols paguen les rebaixes fiscals dels madrilenys. Madrid només es queda amb un de cada 5 euros recaptats. Els madrilenys paguen molt, la vida aquí és moltíssim més cara. Els nacionalistes i les comunitats socialistes porten a l’infern fiscal.
Per què?
En un sistema en què cada vegada que vols contractar són més els problemes, que cada vegada que t’hipoteques també, mates l’incentiu. Hem de donar suport perquè qui vulgui crear ocupació tingui moltes bonificacions i facilitats, que qui vulgui comprar-se una casa tingui un suport. Abaixar impostos té un efecte màgic sobre l’economia.
Allà on hi ha rendes altes i hi ha empreses es generen més incentius. Al final, qui surt beneficiat són els rics.
Qui crea ocupació és l’empresari i l’autònom. I un autònom no és el milionari com algú vol vendre: és el taxista, és el comerciant de la botiga de baix. Aquella gent crea ocupació amb el patrimoni dels seus fills. Per tant jo defenso que ho tingui fàcil per contractar.
Madrid es va consolidar el 2019 com la primera economia regional, després de superar Catalunya el 2018, amb un PIB que suposa un 19,3% del conjunt del PIB nacional. Què té Madrid que no tingui Catalunya?
Aquí no posem traves i els empresaris, els joves, les classes mitjanes no han de barallar-se amb problemes de legislació, retolació, impostos. Hi ha seguretat jurídica.
En quina mesura la situació política pot haver influït?
Moltíssim. Si et poses només a pensaren el terreny, només en la identitat, i si a aquell que no segueix exactament el que tu vols o emprèn d’una altra manera el castigues, al final se’n va. Madrid no ha deixat de rebre ciutadans que venen aquí a viure per ser catalans a Madrid, en llibertat. De la mateixa manera que cada vegada venen més empresaris per ser empresaris. La gent ve a Madrid perquè el deixin en pau.
Què li molesta més: que la comparin amb Puigdemont o amb Trump?
Des que soc candidata, sempre he estat alguna cosa. Era la presumpta
comunity d’un gos, he estat l’hereva d’Aznar, la d’Esperanza Aguirre, l’amiga de Pablo o a qui Rodríguez li escriu els discursos. Ahir deia una periodista suposadament progressista que a mi se’m passejava per la Castellana amb cotxe. Sembla que tot s’hi val. Però tot això, a mi m’és igual. Ho lamento sense més ni més.
“A Madrid venen catalans i empresaris que volen ser-ho en llibertat”
EL PLA DE DETECCIÓ
“Tests d’antígens, el millor diagnòstic; els portaré a les farmàcies i a les clíniques dentals”
MENYS MORTS A CATALUNYA
“No competeixo contra ningú; la xifra de morts a Madrid no ha deixat de baixar”
L’ESTRATÈGIA DE SÁNCHEZ
“L’Executiu va aprofitar moments de debilitat per arremetre contra mi; va ser un abús”
“CONTRA ELS MEUS PRINCIPIS”
“No m’agrada que la gent estigui tancada a Madrid i no pugui anar a les segones residències”
LES COMPARACIONS
“M’és igual que em comparin amb Trump o Puigdemont, sempre he estat alguna cosa”