“El debat de la sostenibilitat de les pensions està superat”
El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá (Albacete, 1960), és el guardià de les dades sobre afiliació, els ERTO i les pensions, i amb aquestes dades traça anàlisis que acostumen a destacar pel seu optimisme. Gràcies a les vacunes, Escrivá entreveu una recuperació de l’activitat per a l’estiu i allunya el fantasma dels acomiadaments col·lectius. Mentrestant, alimenta amb convicció les seves discrepàncies amb el Banc d’Espanya o el vicepresident Pablo Iglesias.
Com anirà l’afiliació al novembre?
Gairebé al tancament del mes les dades apunten una sorpresa positiva. Mentre que a mitjan novembre la predicció indicava un increment de l’afiliació mitjana des estacion ali t z ada de 85.000 treballadors, les últimes dades indiquen que l’augment serà d’uns 100.000. La taxa interanual d’afiliació està ara mateix en una caiguda per sota d’un 2%, quan en els moments més aguts del confinament vam arribar a tenir un descens d’un 4,5%. Del milió de llocs de treball destruïts entre mitjans de març i principis d’abril ja n’hem recuperat 650.000.
I els ERTO?
Queden 730.000 treballadors. Des de finals de setembre el nombre de treballadors en ERTO es manté estable. Per bé que es donen canvis en la composició: les persones protegides per ERTO antics han baixat en 400.000, mentre que un nombre semblant ha entrat amb nous ERTO. I això lògicament es deu al fet que alguns sectors han activat els treballadors (per exemple en educació i comerç), però d’altres, afectats per les noves restriccions, com ara restaurants, bars i lleure nocturn, han generat nous expedients temporals.
El saldo dels ERTO s’ha estabilitzat. La protecció està funcionant. Si no fos així hi hauria acomiadaments, i a l’octubre l’ocupació va créixer en 50.000 llocs de treball i al novembre apunta als 100.000. I les prestacions d’autònoms han funcionat molt bé des del principi.
No com l’ingrés mínim vital (IMV).
Als ciutadans el que els ha d’interessar no és qui gestiona, sinó que es gestioni bé i que no hi hagi frau. Amb l’IMV pot tenir sentit la finestreta única, però hem d’assegurar uns estàndards de gestió. Estem disposats a signar convenis amb les autonomies i Catalunya pot ser la primera a arribar a un acord amb nosaltres sobre la gestió de l’ingrés mínim.
Són molt criticats per la gestió de l’ingrés mínim.
Aquesta mena d’ajudes són molt complexes. Primer, perquè hi ha persones que necessiten ajuda per sol·licitar-les. I segon, perquè si hem d’evitar el frau, que arribi a qui ha d’arribar i que tingui un potencial redistributiu enorme cal mirar renda, patrimoni, padró... Són moltes condicions per a cada expedient, i això lògicament demana temps.
Es van generar massa expectatives al Govern central?
Nosaltres no.
Des de l’Executiu, no només el ministeri.
Hi ha hagut diferents veus, però qui ens hagi escoltat s’haurà adonat que nosaltres no hem creat gaires expectatives.
El Banc d’Espanya va apostar per una ajuda més ràpida i no estructural.
Només des del desconeixement sobre com funcionen els procediments administratius es pot mantenir aquesta idea. Sens dubte, si es fa aprofitant el múscul de la Seguretat Social no es pot pretendre gestionar-lo gaire més ràpid, i actualment no hi ha altres mecanismes disponibles.
El vicepresident Pablo Igle
MERCAT DE TREBALL “Hi ha 100.000 llocs de treball més; els ERTO no s’han convertit en acomiadaments”
PERSPECTIVES “L’activitat general, també la turística, es recuperarà l’estiu que ve”
CRÍTIQUES A L’INGRÉS MÍNIM “Només des del desconeixement es pot demanar més rapidesa”
sias també ho va presentar com una ajuda per atendre els castigats per la crisi.
Lògicament, amb la crisi generada per la pandèmia es va fer més urgent, però a Inclusió sempre vam parlar d’una mesura estructural.
I la crítica perquè es tracta d’una prestació permanent? Això és un gran desenfocament. Des del 2015 la recomanació del Consell Europeu més persistent sobre Espanya és la posada en marxa d’un programa de renda mínima nacional, perquè tenim un problema de redistribució de renda molt important. La manera més eficaç de corregir-ho és amb una renda del tipus de l’ingrés mínim vital que hem posat en marxa fa uns mesos.
Llavors, com es pot atacar l’emergència social generada per la pandèmia?
El Govern ho ha fet amb diferents polítiques, al marge de la protecció de rendes posada en marxa, com ara la protecció de lloguers o hipoteques i els fons transferits a les comunitats autònomes, i, sobretot, als ajuntaments, que poden atendre més bé i tenen les competències per fer-ho. Tenen més recursos, en part transferits des del Govern central i coordinats per la vicepresidència segona del Govern.
El Banc d’Espanya adverteix que un 50% de les empreses estan en pèrdues i que quan s’acabi l’any poden ser un 60% o un 70%. Amb una caiguda de la demanda com la que s’ha produït resulta lògic que tinguin pèrdues. Amb tot, es van recuperant progressivament; ho veiem en les dades d’activitat. S’ha anat progressant en el tercer trimestre i en el quart, malgrat anades i vingudes en alguns sectors; el nivell d’activitat també serà positiu.
No tem que freni l’ocupació? L’ocupació i el PIB van molt lligats. I les dades d’afiliació de l’octubre i els que hem tingut fins ara ens fan pensar que l’ocupació creixerà –tenint en compte els ERTO i en termes de comptabilitat nacional– almenys a un 2% al quart trimestre de l’any.
El consens és un altre...
Sí, el consens és un altre, però crec que les dades d’alta freqüència apunten en una altra direcció.
És el més optimista del Govern espanyol?
No, no ho crec.
El risc que els ERTO s’acabin convertint en ERO, en acomiadaments col·lectius, és real?
En aquesta pandèmia és molt difícil fer prediccions. Em sembla molt més útil mirar què va passant i les dades d’alta freqüència que van arribant. S’ha estat parlant de l’amenaça dels ERO gairebé des del principi, i no ha passat fins al dia d’ahir. Si hi hagués hagut un efecte dominant d’ERO l’afiliació des estacion ali t z ada al novembre no hauria crescut en 100.000 persones. En termes agregats, aquestes dades no semblen consistents amb gaires ERO. Que hi haurà en algun moment sectors que tinguin reestructuracions d’ ocupació perquè l’ impacte és més estructural? Potser n’hi haurà alguns, i ho haurem d’afrontar, com ha passat en totes les crisis.
S’atreveix a avançar un escenari sobre l’economia espanyola?
Pel que hem sabut aquestes setmanes sobre les vacunes, estem en condicions d’esperar que, a partir de l’estiu, puguem tenir uns nivells més semblants als d’abans de la pandèmia. És cert que a Espanya, per completar una activitat plena, ens falta la demanda turística, amb la d’esdeveniments i el transport. L’escenari central és que al llarg del primer semestre de l’any hi hagi una transició, amb una recuperació progressiva a mesura que es va vacunant la població, es va agafant més confiança, es puguin anar compassant les restriccions... Fins a arribar a una situació en què ja hauria d’estar generalitzada, a començaments de l’estiu.
Sobre el mercat laboral, cal revisar la reforma del 2012? cal incidir més en la dualitat? Encara ens falta anàlisi. Per exemple, Alemanya va fer reformes els anys 2003, el 2004 i el 2005, i ara estan publicant estudis quantitatius fins amb què poden jutjar què ha passat. A Espanya hi ha moltes opinions de veus especialitzades, però encara no veig que les anàlisis siguin prou profundes per tenir grans certeses. Ho hem de veure, la reforma laboral del PP va tocar diferents elements i és difícil discernir quins han tingut uns efectes o uns altres.
Caldria esperar?
A l’acord de coalició hi ha elements que tenen a veure amb el reforç de la simetria en la negociació col·lectiva, que s’han de tractar. Són part de l’acord de legislatura. Després n’hi ha d’altres sobre els quals hem d’aprofundir.
Des de l’Airef va assegurar que la pujada de l’SMI no suposaria una pèrdua d’ocupació. Vam constatar que els efectes eren limitats i esperables. La pujada del salari mínim era per igualar un desfasament molt gran que havia tingut lloc durant els anys. Amb la pujada de l’SMI es té com a objectiu una recuperació agregada de sous, malgrat que pugui tenir efectes negatius específics.
El president de la CEOE va assegurar dilluns que ara no toca. L’acord de coalició apuntava a una pujada més gran en tota la legislatura. També és veritat que la situadisposades ció sobrevinguda de la pandèmia és un element que caldrà prioritzar.
Suggereix prudència a l’hora de prendre la decisió?
Cal ser prudents.
Pel que fa a la reforma de les pensions: guanya punts que la revalorització sigui plurianual? La revalorització ha de ser anual; cada any cal fer un ajust. Ara bé, té força sentit una avaluació del manteniment del poder adquisitiu en uns quants anys.
Disposen de calendari d’aprovació per als canvis?
El Parlament està centrat en els pressupostos. Volem que la reforma de la llei general de la Seguretat Social sigui de les primeres normes que entrin el 2021.
Què conclouen les seves enquestes sobre l’edat de jubilació?
Algunes possibilitats de demora de la pensió o de compatibilitat amb l’activitat són molt poc conegudes. Hi ha persones que estarien a prolongar la vida laboral si el disseny d’incentius fos diferent, i a d’altres els agradaria fer-ho, però mesures incloses als convenis col·lectius els dificulta prendre aquesta decisió de la qual haurien de ser sobirans.
Està en contra de la regulació de la jubilació forçosa?
Crec que cal reconsiderar la jubilació forçosa.
I els plans de pensions per a pimes?
Els instruments col·lectius de pensió tenen condicions més favorables, però no estan disponibles per a bona part dels treballadors i els autònoms. Volem esponsoritzar aquesta mena d’instruments per arribar a tothom.
Es plantegen l’adscripció gairebé automàtica dels treballadors, com a la Gran Bretanya? Encara estem madurant la idea. Tenim dotze mesos per desenvolupar-ho i hem de veure l’encaix normatiu d’aquestes opcions que en altres països han incentivat l’estalvi a llarg termini.
Com veu el debat sobre la sostenibilitat de les pensions?
És un debat que hauria d’estar superat: Espanya té una despesa de 12 punts del PIB en pensions, en la mitjana dels països del nostre entorn. Les previsions de la Comissió Europea, en la línia de l’Airef, apunten a un màxim de 16,5 punts, en absència de mesures i amb la revalorització basada en l’IPC per a finals del 2040. Amb les mesures del pacte de Toledo, les reformes paramètriques del 2011 en què estem aprofundint i els canvis que aplicarem en pensió demorada i desincentiu de les jubilacions anticipades pensem que podem corregir el gruix d’aquest augment de 3,5 punts.
Per quines altres institucions es mostren tan preocupat?
Els números més sòlids són els de la Seguretat Social. També els de l’Airef, que ha fet uns números semblants.
Una altra ombra de què es parla molt és el deute públic.
El que requereix el deute sobretot és tenir una estratègia a mitjà termini de reforçament de bases imposables, amb una reforma del sistema tributari, i aprofundir en les revisions de la despesa pública. Hem vist solucions a curt termini (pensions, impostos) que eren per sortir del pas. L’entorn de tipus d’interès tan baixos facilita el plantejament a mitjà termini, per bé que sense relaxar-se.
El creixement del deute és molt important.
Quan els bancs centrals mantenen tant de temps els interessos en nivells tan baixos, ho fan per generar incentius a l’endeutament, perquè és el mecanisme per augmentar la demanda i neutralitzar les pressions deflacionistes subjacents. Entre altres coses ho fan perquè els governs tinguin polítiques fiscals expansives. El que passa és que després el seu discurs públic de vegades no és exactament coincident amb aquest plantejament.
Després indiquen les reformes que s’haurien d’emprendre. Totes les opinions són benvingudes, però ningú no s’ha d’arrogar la capacitat per identificar quines són les reformes que cal fer. Els organismes independents han d’aportar elements per a l’anàlisi. Malgrat que cal estar constantment en mode reformista, sobretot quan aquestes reformes tenen efectes redistributius forts, penso que els organismes independents han de ser acurats. Perquè quan estem parlant de qui beneficies i qui ho finança dins d’un sistema impositiu, l’àmbit democràtic de decisió ha de ser absolutament dominant davant l’aparell tecnocràtic.
Què destacaria del pla de recuperació?
És un dels grans elements positius d’aquesta crisi, que per primera vegada Europa hagi entès que hi ha d’haver mecanismes de mutualització de riscos i de càrregues a la unió monetària. Els nivells de transferències als països que s’han vist més afectats per la pandèmia són un element extraordinàriament important i un repte per al disseny i implementació de polítiques públiques enorme.
El sistema de selecció dels projectes està vinculat al Govern. No és massa polític?
Quan les pròximes setmanes es publiqui un reial decret llei amb elements de governança i de simplificació de procediments administratius, anirem veient que els nivells tècnics de decisió i de màxima eficiència i eficàcia de la despesa han d’estar incorporats en tot el procés.
Es faran servir fons europeus per implantar la motxilla austríaca?
Això no està entre les coses que anem incorporant de les reformes.
DECISIONS SOBIRANES “És necessari reconsiderar la jubilació forçosa”
POLÍTIQUES EXPANSIVES “Com que tenen tipus baixos, els bancs centrals generen incentius a l’endeutament”
A CONTRACORRENT “El debat de la sostenibilitat de les pensions hauria d’estar superat”