La fuga de grans contribuents cap a Madrid
Les deslocalitzacions fiscals des del 2010 redueixen els ingressos tributaris de les comunitats en benefici de la capital
En els cinc anys posteriors a la supressió de l’impost de patrimoni a Madrid, la Comunitat va rebre 6.000 contribuents d’altres autonomies per escapar del pagament d’aquest tribut. Això és el que han descobert creuant dades de l’IRPF i patrimoni, una vegada depurats els efectes demogràfics, els professors David R. Agrawaly, Dirk Foremny i Clara Martínez-Toledano.
Foremny, professor de l’Institut d’Economia de Barcelona-Universitat de Barcelona (IEB-UB) i membre del Center for Economic Studies (CESifo), precisa que és possible que molts d’aquests canvis siguin ficticis o fraudulents, ja que és molt senzill canviar de domicili i hi ha poc control. La conclusió, com s’aprecia al gràfic, és que entre el 2010 i el 2015 van créixer un 10% els contribuents amb domicili a Madrid que eren susceptibles de pagar l’impost de patrimoni però que no ho van fer perquè el govern regional el va bonificar al 100%.
És un nou exemple del poder d’atracció de rendes altes cap a la capital que va generar la política de baixada de la pressió fiscal a Madrid. L’informe arriba en plena discussió política sobre la necessitat de topar l’anomenat dúmping fiscal de Madrid pels efectes nocius per a la resta de comunitats.
Aquesta fuga de contribuents cap a Madrid provoca una doble conseqüència: redueix els ingressos fiscals de les comunitats que perden ciutadans i augmenta els de la Comunitat de Madrid. “Aquest procés va provocar una reducció dels ingressos per patrimoni d’un 5% en el conjunt d’Espanya excloent Madrid”, diu Forenmy. En paral·lel, la comunitat madrilenya va incrementar els seus ingressos fiscals gràcies a aquests 6.000 grans contribuents via IRPF, ja que una vegada canviat el seu domicili fiscal passen a pagar tots els impostos a Madrid. Segons es detalla a l’informe de 84 pàgines Paradisos Fiscals, Wealth
Taxation, and Mobility, els contribuents de més que va rebre Madrid eren declarants amb un patrimoni superior als 700.000 euros el 2010.
La concentració de rics a Madrid creix, per la qual cosa la recaptació també, malgrat que els successius governs de Madrid decideixin baixar els tipus de tributació. Les últimes dades disponibles de l’IRPF fan referència al 2018. En aquell any, Catalunya i Madrid presentaven un nombre de contribuents semblant: 3,5 milions i 3,3 milions respectivament. A Madrid el percentatge de rics (contribuents amb una base liquidable de més de 601.000 euros) eren un 0,16% de la comunitat, mentre que a Catalunya el percentatge era menys de la meitat: 0,07%. Una altra manera de veureho és amb les quotes que paguen de mitjana els madrilenys a Hisenda per l’IRPF: 8.548 euros a l’any, davant els 7.045 que paguen els catalans. Això provoca que la recaptació global a Madrid (22.331 milions d’euros) sigui superior a la de Catalunya (19.171 milions) malgrat comptar amb menys contribuents.
En un informe recent de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) ja s’assegurava que “en els últims anys, coincidint amb l’aplicació de polítiques de reduccions impositives per la Comunitat de Madrid, s’observa un augment del saldo net de contribuents que desplacen el seu domicili fiscal a la capital”. L’informe revelava que en els últims deu anys Madrid ha aconseguit augmentar el seu nombre de contribuents en més de 100.000 persones provinents d’altres comunitats autònomes.
Alguns economistes han intentat posar xifres a l’efecte capitalitat de Madrid i al fet que la comunitat concentri un volum de contribuents més gran amb salaris més alts que la resta d’Espanya. El catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Frabra Guillem López Casasnovas calcula que la recaptació addicional que aconsegueix Madrid per aquest efecte és d’entre 406 i 622 milions d’euros.
En paral·lel, una enquesta recent de l’IEB-UB realitzada a 5.000 economistes i assessors fiscals revelava que el dúmping fiscal entre comunitats autònomes “provoca canvis, reals o ficticis, en la residència fiscal de les persones”.
Entre el 2010 i el 2015 uns 6.000 contribuents es van escapar de pagar patrimoni traslladant-se a Madrid