Dos estils cara a cara
Avui coincideixen a La Vanguardia un parell d’entrevistes a dos líders autonòmics que tenen dos estils de fer política diametralment diferents. Un, Pere Aragonès, és un home moderat que fuig, com ell mateix diu, de la política espectacle i es defineix com un gestor que anteposa els fets a les paraules. L’altra, Isabel Díaz Ayuso, no ha dubtat a recórrer a les declaracions altisonants i viu en el risc com si cada dia que estigués en la política fos l’últim.
El republicà Aragonès creu que la seva austeritat, lluny del carisma d’altres dirigents, és el que més li convé a Catalunya en aquests temps de pandèmia. En canvi, la popular Díaz Ayuso no es mossega mai la llengua. En l’estratègia de la política madrilenya influeix molt sens dubte la seva mà dreta, Miguel Angel Rodríguez, qui va treballar durant molts anys a l’ombra de José María Aznar. MAR, com se’l coneix al món polític, va escriure un apassionat llibre el 2010 amb el títol Y Aznar llegó a presidente que explica a la perfecció la seva manera d’actuar amb qui primer va conquerir la comunitat de Castella i Lleó i després va acabar assaltant la Moncloa. Ayuso no deixa ningú indiferent, des de sectors que la consideren l’enemic públic número u fins a la gent que la victoreja pel carrer, una cosa no gaire habitual en la vida política espanyola. Rodríguez compra la frase amb què Aznar el va convèncer per fer la batalla de la seva vida: “Anem a la mort o a tot. T’hi apuntes?”. No els va anar malament.
Per això, Ayuso ha arriscat tant amb la pandèmia permetent l’obertura d’una part de l’activitat econòmica –principalment la restauració– en contra dels criteris del Govern central. I al final ha aconseguit reduir també les xifres de contagi, malgrat que hagi estat comparada amb un Trump castís. Aragonès, en canvi, ha optat per la prudència i ha pres les decisions que li aconsellaven els científics a tota hora. Amb el temps sabrem quin dels dos estils acabarà triomfant però tots dos semblen designats a tenir protagonisme en els propers anys.