Antony Blinken
Secretari d’Estat dels EUA
Pendent del vot del Senat, Antony Blinken serà el pròxim secretari d’Estat de l’administració Biden. Multilateralista convençut, haurà de pacificar el món convuls que deixa el mandat del sortint Donald Trump.
Un rere l’altre, els membres del futur equip de seguretat nacional i política exterior es van presentar aquesta setmana al món traçant en uns quants minuts la seva història personal i la seva visió dels EUA. La imatge del país evocada per qui, amb permís del Senat, es convertirà en el pròxim secretari d’Estat, destil·lava idealisme i també fe en la idea d’excepcionalitat americana però des d’una perspectiva radicalment oposada a la defensada per Donald Trump.
“Per a la meva família, com per a moltes generacions de nord-americans, Amèrica ha estat literalment l’última esperança sobre la terra”, va afirmar Antony Blinken. El seu avi va fugir dels pogroms de Rússia. L’àvia materna, també jueva, es va escapar de l’Hongria comunista i va ajudar altres refugiats a instal·lar-se als EUA. “I el meu padrastre, Samuel Pisar, va ser l’únic dels 900 nens de la seva escola a Bialystok (Polònia) que es va escapar de l’Holocaust després de passar quatre anys en camps de concentració”, relata.
En una marxa pels boscos de Baviera, l’home va aconseguir fugir. Des del seu amagatall va veure arribar un tanc americà del qual va sortir un soldat negre i va córrer a trobar-lo. “Es va agenollar davant seu i va dir les tres úniques paraules que sabia dir en anglès: God Bless America (Déu beneeixi Amèrica). El soldat se’l va emportar al tanc, a Amèrica, a la llibertat. Això és el que som”.
Nascut a Nova York el 1962, Blinken va formar part de l’equip del segon mandat de Barack Obama i el seu paper en les crisis recents serà examinat a fons pel Senat quan s’hagi de pronunciar sobre la seva confirmació. Entre el 2013 i el 2015 va ser viceconseller de seguretat nacional i després, fins al final del mandat d’Obama, sotssecretari d’Estat, funcions en què es va posicionar entre els falcons de l’Administració. En realitat qui el va descobrir va ser Biden, que el va fitxar com a assessor quan va ser nomenat president del comitè d’Exteriors de la Cambra Alta i se’l va endur com a conseller de seguretat quan va ser vicepresident.
Als seus interlocutors a l’altre costat de l’Atlàntic els tranquil·litzarà saber que, lluny de veurpre’ls com a rivals i enemics, Blinken defensa que Europa ha de ser l’aliat per defecte dels EUA en l’escena internacional. Creu fermament en el multilateralisme i els EUA com una força de bé al món, idees molt lligades a la seva experiència vital que alguns creuen que poden il·luminar una era d’intervencionisme light americà.
De petit, quan el seu pare, exambaixador a Hongria, i la seva mare, de qui va heretar el gust per les arts, es van divorciar, es va traslladar amb ella a París, on es va educar en francès. Allà va ser on la mare es va casar amb Pisar, advocat, i ell es va aficionar al futbol, el cinema, els Beatles i la música. A Spotify es poden escoltar cançons gravades amb la seva banda, en què és guitarrista.
Ser un americà a París en un temps en què els EUA eren enormement impopulars li va ensenyar a veure el seu país des de l’altra banda. Llicenciat a Harvard i Colúmbia, va treballar amb Bill Clinton durant les intervencions als Balcans. Es defineix per la seva defensa dels drets humans, tot i que el seu alineament amb Israel ha provocat un salt a l’ala més esquerrana del seu partit. En els dies previs al seu nomenament, va criticar les pràctiques del Govern d’Egipte, va denunciar la crisi humanitària a Etiòpia i va aplaudir un programa de suport a refugiats als EUA com una manera de “liderar amb l’exemple”.
Blinken va criticar Obama per no respondre a Baixar al-Assad quan va utilitzar el seu arsenal químic i va ultrapassar la “línia vermella” que s’havia marcat per intervenir en la guerra. El 2015 va dir que lamentaria per la resta de la seva vida que els EUA “fallessin” al poble sirià i no evitessin la crisi dels refugiats. Com a assessor de la campanya de Biden, va criticar Trump per retirar les tropes de la regió i deixar així de tenir influència sobre Damasc. També ha admès errors, com donar suport a l’Aràbia Saudita en la guerra del Iemen.
Blinken ha suggerit que el president electe advocarà per canvis en l’estratègia amb Veneçuela. Trump “ha posat gairebé totes les pomes al mateix cistell, que els militars es canviarien de bàndol i es passarien a Juan Guaidó. Això no ha passat i ara no hi ha més cartes amb què es pugui jugar. Pot ser que encara passi” però, mentrestant, “probablement no hi haurà canvis”.
Els empleats del Departament d’Estat, desmoralitzats després de quatre anys d’atacs i menysteniments, tindran les seves pròpies opinions sobre aquests i altres dossiers però es van quedar sobretot amb la promesa del seu futur cap de “donar llustre a una paraula que mereix tot el nostre respecte: diplomàcia”. En la doctrina d’Amèrica primer, es veu com a sinònim de debilitat.
“El meu padrastre va ser l’únic dels 900 nens de la seva escola a Polònia que es va escapar de l’Holocaust”
Blinken suggereix que Biden podria canviar l’estratègia cap a Veneçuela per promoure-hi canvis