Mujib Hakimyar
Emprenedor
Mujib Hakimyar va arribar a Europa com un nen afganès que fugia de la guerra. Gràcies a la fundació privada Gentis i al programa Incorpora de La Caixa, després d’entrar en el sistema laboral, ha engegat el seu propi negoci.
Mujib, un cafè i un talladet”. De seguida! El somni d’aquest jove afganès de 21 anys torna a funcionar. No al ritme que li agradaria a ell i a tots els hotelers, però els clients estan tornant a la Terrasseta del Mercat, a esmorzar, a buscar unes tapes o a dinar un plat combinat. Mujib Hakimyar hi ha invertit tots els seus estalvis i esperances. Va inaugurar l’1 d’octubre i al cap de quinze dies, a causa de la pandèmia, va haver de tancar. Aquesta setmana ha reobert i amb més energia. Està acostumat a lluitar. Des dels catorze anys, la seva vida ha estat una prova de superació permanent.
L’informe que aquesta mateixa setmana ha publicat l’ONG Save the children reflecteix la terrible realitat de l’Afganistan: Des del 2005, la guerra ha suposat l’assassinat o la mutilació de 26.000 nens, una mitjana de cinc al dia. En Mujib podria haver estat un d’ells. Quan encara anava a l’escola el volien per a la guerra, potser per mutilar-lo. La seva mare el va ajudar a fugir del país com a refugiat. Era l’any 2014 i llavors va començar un periple vital que portaria en Mujib, amb catorze anys i sol, per mitja Europa. Des de Noruega a Sant Carles de la Ràpita, al Montsià. Tot per evitar que l’enviessin de tornada al seu país en guerra.
Quan es va posar en contacte amb la Fundació Privada Gentis
–després va entrar al programa Incorpora de La Caixa–, en Mujib feia molt poc que havia arribat a Espanya. “Al principi, a més de la seva llengua, només parlava una mica d’anglès i molt de noruec –va estar tres anys en aquest país, el màxim que li permetia la llei– i començava amb el castellà... però sempre va tenir ganes d’aprendre”, diu en Pascual, un dels tècnics de Gentis que ha acompanyat el jove en el procés d’inserció laboral.
“Quan vaig arribar a Espanya no sabia ni dir hola”, recorda en Mujib. Va venir sol, no tenia cap referència ni coneixia ningú a Barcelona, però era gairebé l’última oportunitat que tenia per no ser repatriat. A Alemanya el tornarien a enviar a Noruega i d’allà a l’Afganistan.
De la primera nit a la ciutat no en guarda bon record: “Vaig haver de dormir en un parc i em van robar la motxilla amb la tauleta i tot...”, diu. Però no va defallir. A primera hora del matí es va dirigir a la Creu Roja i va explicar la seva situació de refugiat.
“Una noia em va acompanyar a la policia –recorda– i al cap de tres dies em van enviar a Deltebre”. Ha viscut en centres d’acolliment i després en pisos, a Tortosa, a Amposta i finalment a la Ràpita. A més d’aprendre l’idioma, va fer cursos d’ajudant de cuina i de cambrer d’habitació. En Mujib va entrar en el programa d’orientació laboral de la Fundació Gentis, que, amb delegacions a tot Catalunya, ha atès aquest any 8.000 persones en l’àmbit de la inserció laboral i formació, i va ser un dels primers joves extutelats de les Terres de l’Ebre en participar en el programa Incorpora de La Caixa. No va trigar a trobar feina: primer al Parador de Turisme de Tortosa, més tard d’ajudant de cuina en un xiringuito, després va estar a diversos restaurants. “Vaig aprendre molt i estava bé, però el que realment em feia il·lusió era poder tenir algun dia el meu propi negoci”, explica en Mujib. I estalviava per aconseguir-ho.
Sense que li importessin les condicions que imposa la Covid19, a l’estiu va començar a buscar. “Alguns locals que estaven de traspàs no m’agradaven i d’altres eren massa cars”, diu. Fins que va trobar La Terrasseta del Mercat. A més de la fiança i el lloguer, va invertir els seus diners en les neveres, el congelador, les taules, les cadires, la televisió...
Va obrir l’1 d’octubre , “i m’anava bé, cada dia venia més gent.”, però després de quinze dies de feina, les autoritats van obligar a tancar tota l’hostaleria. Aquesta setmana ha tornat a baixar a l’arena. Obre a les vuit del matí –ho feia a les 7.30 però no hi havia clients– i tanca, per toc de queda, a les 21.30 hores, encara que així que pugui obrirà fins a les onze de la nit, sobretot els divendres i dissabtes. A més de les tapes, en Mujib ha incorporat a la carta algun plat afganès, com el kabuli palaw, amb pollastre, verdures, espècies i arròs llarg que, com no, conreen aquí mateix, al delta de l’Ebre.
A Barcelona no coneixia ningú, la primera nit va dormir en un parc i li van robar la motxilla
Va sortir com a refugiat als 14 anys, en va viure tres a Noruega i en fa tres que és a les Terres de l’Ebre