Anwar Zibaoui
Coordinador general d’Ascame
L’Associació de Cambres de Comerç i Indústria de la Mediterrània (Ascame) ha impulsat a Barcelona la MedWeek, un fòrum de trobada empresarial que aspira a fomentar les relacions entre les dues ribes del Mare Nostrum.
En aquest mateix espai el gener del 2003 Anwar Zibaoui, ara coordinador general d’Ascame (Associació de Cambres de Comerç i Indústria de la Mediterrània) defensava a La Vanguardia la necessitat de crear una marca “Mediterrani” per competir en el veïnatge universal. Han passat gairebé vint anys d’aquesta entrevista: hi va haver la Gran Recessió, l’explosió econòmica de la Xina i ara la depressió de la pandèmia. Zibaoui, nascut al Líban i profund coneixedor de l’àrea, al llarg d’aquests anys va treballar amb Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla i fins i tot amb Joan Carles I en el repte de construir una autèntica àrea mediterrània de desenvolupament econòmic.
Però l’assignatura, per molt increïble que sembli, continua pendent. Europa continua sense aprofitar l’economia a l’altra banda del Mare Nostrum, que acostuma a sortir a les notícies més pels seus problemes migratoris que pel seu potencial d’inversió i comerç.
La setmana passada es va celebrar a Barcelona la 14a edició de la MedaWeek, l’anomenada Davos del Mediterrani, que reuneix 23 països de tres continents, representants de 200 ciutats, 300 cambres de comerç, 40 organitzacions i 1.500 homes de negocis d’aquest espai geogràfic per abordar aquests problemes.
Zibaoui enumera el que ha fallat perquè Europa aconseguís capitalitzar, en aquesta zona geogràfica amb tants vincles comuns des dels temps de l’imperi romà, la seva posició privilegiada. “No hi ha hagut lideratge polític, com quan Alemanya va carregar a la seva esquena l’annexió dels països de l’Est a la UE als anys noranta. El nord d’Europa no ha vist mai la Mediterrània com a una cosa prioritària”, denuncia.
Una estretor de mires quan la Xina, amb el llançament de la seva ruta de la seda, també aspira a una desembocadura final al mirall del mar. Si la UE fa comerç essencialment dins de les seves fronteres (un 75% del total), la possibilitat natural d’expansió és dirigir-se cap al sud, ara que la pandèmia, segons Zibaoui, ha demostrat que cal posar en marxa cadenes de valor més curtes. Més que globalització desenfrenada, s’està imposant una regionalització. “Si aquests anys en lloc d’anar-se’n a la Xina les empreses haguessin apostat pel sud de la Mediterrània, s’hauria evitat una dependència logística d’Àsia i a més s’hauria reduït la immigració”, comenta Zibaoui. “Entenc que les empreses tinguin recels, però el sector privat no només ha de ser espectador, sinó actor. En aquesta àrea hi haurà pròximament una classe mitjana de 300 milions de persones. A més hi ha un creixement de startups, tot i que la majoria fracassin per falta de finançament”. Pel coordinador d’Ascame, “no és normal que només un 2% de les inversions europees arribin a aquesta zona quan la Xina i els Estats Units hi destinen en proporció deu vegades més. Per a Europa aquesta seria l’oportunitat també de posar fi al monocultiu de l’economia de serveis”.
Per Zibaoui, “encara que sigui per un motiu demogràfic, no hi ha cap altra opció: Europa s’està convertint en un espai de gent cada vegada més gran i no pot tancar-se en si mateixa”. Hi ha sectors que demanen a crits més presència inversora estrangera al sud de la Mediterrània, com ara les renovables (al nord de l’Àfrica les hores de sol són nombroses), tot allò relacionat amb l’economia blava (la nàutica, la pesca, el transport marítim), les fàbriques tèxtils, etcètera.
En una òptica més local, Zibaoui llança un últim missatge pensant en Barcelona. Després dels Jocs Olímpics, la ciutat té a les mans la possibilitat de convertir-se en la capital i centre de referència de l’economia mediterrània. Una nova il·lusió quan la Unió per a la Mediterrània (UpM), que té la seu a la ciutat, fins ara no ha pogut complir totes les expectatives, per controvèrsies polítiques. També Catalunya –assegura Zibaoui–, per la seva vocació històrica amb els consolats de mar, disposa de l’oportunitat de tenir-hi un paper.
Entre les iniciatives, diu, es podria apostar per una marca regional per al turisme, com el Carib. “En el seu cas, els turistes no van a una destinació, sinó a un mar. Doncs bé, els estats mediterranis en lloc de competir entre ells podrien dur a terme una estratègia conjunta de promoció, des de la ruta de les olives fins a la del cuscús... un model sostenible i respectuós amb el territori”. Els temps ara són favorables per a un tomb inesperat. Com quan de sobte descobreixes que amb aquell veí amb qui durant anys no t’havies dirigit ni una paraula tens més coses en comú de les que t’imaginaves.
Fa vint anys que lluita per millorar les relacions entre les dues bandes del Mare Nostrum