Tino Chrupalla
Copresident de l’AfD
Les divisions internes i la confiança de l’opinió pública en com la canceller Angela Merkel gestiona la pandèmia han minvat les possibilitats electorals d’Alternativa per a Alemanya (AfD), el partit de la ultradreta alemanya.
En temps agitats per la pandèmia, la ultradreta alemanya intenta pescar nous votants que compensin la pèrdua de suport que pateix des d’abans de l’arribada del coronavirus. Parcialment esgotada l’aposta per l’agressiu discurs antiimmigració, el partit Alternativa per a Alemanya (AfD), dividit a més per baralles internes, vol capitalitzar la ira dels descontentaments amb les restriccions anti-Covid-19 decretades per les autoritats.
La ultradreta flaqueja amb xifres cada vegada més adverses. A les eleccions del 2017, l’AfD va entrar al Bundestag amb un 12,6% dels vots, i es va convertir en tercera força parlamentària, i va prosseguir el seu ascens als sondejos fins a un 15%, i en alguns moments de l’any 2018 fins a un 17%. Però els últims mesos ronda un 9% i el sondeig més recent, publicat ahir per l’institut Forsa, li dona un míser 7%. Baixa fins i tot als seus feus de l’est.
Per conjurar tanta pèrdua, l’AfD va obrir ahir el seu congrés anual –que continua avui– atacant les regles antivirus del Govern de la cancellera Angela Merkel. “És una política d’estat d’emergència; està destruint l’existència dels ciutadans, hi ha una onada de fallides en marxa, molta gent està perdent la feina...”, va clamar el copresident del partit, Tino Chrupalla, davant 600 delegats a la ciutat renana de Kalkar. Es reuneixen en una antiga central nuclear que no va arribar a funcionar mai, i que va ser reciclada en complex hoteler i parc recreatiu amb el nom de Wunderland (país de les meravelles).
Que el congrés se celebri de manera presencial ja indica les ganes de desafiar de l’AfD en temps de Covid-19. Altres partits han modificat els calendaris previstos. La democristiana CDU ha ajornat al gener el congrés que havia de celebrar aquest 4 de desembre per elegir nou líder; i els Verds van celebrar el seu per videoconferència la setmana passada. Segons Chrupalla, el congrés presencial de l’AfD contribueix a “defensar el debat democràtic”.
Per l’alcaldessa de Kalkar, Britta
Schulz, la decisió ultradretana d’organitzar la seva reunió en aquesta ciutat de 14.000 habitants és “irresponsable”, ja que la podria convertir en un focus d’infeccions. El partit va presentar un pla d’higiene per al seu congrés, i a contracor les autoritats el van haver de permetre perquè, com que tenia en programa l’elecció de directius, entrava en la categoria d’excepcions previstes.
L’AfD fins i tot va intentar que un tribunal de Münster anul·lés l’obligació de portar mascareta estant asseguts als seus llocs, però no ho va aconseguir. Només està permès treure-se-la a la tribuna d’oradors.
“Com que ha disminuït l’afluència de refugiats a Alemanya, l’AfD ha perdut el seu tema principal, la immigració”, recorda Hans Vorländer, politòleg de la Universitat Tècnica de Dresden. Amb tot, el començament de l’actual declivi als sondejos aflora a mitjans del febrer passat, poc abans de la irrupció del coronavirus, i també es pot vincular a les baralles intestines. “Hi ha dures querelles internes en aquest partit, que té diversos sectors; n’hi ha un de conservador-nacionalista, un altre de més aviat liberal, i un altre d’extrema dreta radical, Der Flügel(l’ala), tot i que aquest ha estat prohibit”, enumera Vorländer, per concloure que “estaven molt enfrontats entre si, i llavors va arribar la pandèmia”. Malgrat que Der Flügelcom a corrent està formalment dissolt i sota observació dels serveis secrets per vincles amb grups neonazis, els seus membres encara circulen i influeixen.
L’AfD va néixer el febrer del 2013 com a partit euròfob de tarannà conservador i nacionalista, molt centrat en l’economia i en la crítica a l’euro, i va evolucionar cap a la ultradreta dura antiimmigració agafant-se a l’enuig d’una part de la població alemanya per l’arribada de refugiats a partir del 2015. Al camí ha escapçat diversos líders. Ara, dividida i debilitada, Alternativa per a Alemanya busca explotar la ràbia dels que s’oposen a les regles antivirus. Molts dels seus dirigents van a aquestes marxes de protesta, que congreguen milers de persones, un batibull d’ultres, antivacunes, conspiranoics i simpatitzants del Querdenken (Pensament Lateral), moviment que considera que les restriccions i la mascareta trepitgen drets fonamentals recollits a la Constitució. També hi va gent corrent.
Però el politòleg Hans Vorländer analitza així l’intent de la ultradreta per buscar nou electorat: “Les protestes contra la política del coronavirus i les restriccions són relativament sorolloses i nombroses; que l’AfD en pugui treure profit és una altra qüestió”.
El declivi del partit, que fa mesos tenia un 15% en sondejos i ha caigut a un 7%, va començar abans de la pandèmia