El món post-“Amèrica primer”
Biden promet trencar amb les polítiques de Trump però el seu llegat el lligarà
Tots els presidents sortints dels Estats Units ho fan. La temptació d’intentar allargar el seu llegat o condicionar els passos dels seus successors és massa forta, en especial en política exterior.
Un dia abans de cedir el poder a George Bush, Bill Clinton va firmar l’estatut que va constituir el Tribunal Penal Internacional sabent que probablement no es ratificaria. El republicà, per la seva part, va segellar un acord amb l’Iraq per assegurar la presència dels EUA al país per tres anys més i lligar així les mans del seu successor, elegit amb la promesa de posar fi a les guerres.
Barack Obama, per la seva part, va cedir la Casa Blanca a Donald Trump amb una sèrie d’accions d’última hora, com la històrica decisió d’abstenir-se en una resolució de les Nacions Unides contra l’expansió dels assentaments jueus en territori palestí. Donald Trump tampoc es quedarà creuat de braços fins al 20 de gener, quan Joe Biden ha de prendre possessió.
La retirada de tropes de l’Iraq i l’Afganistan, no pactada amb els seus aliats, és segurament només la primera de les seves decisions per col·locar obstacles al camí de Biden, en especial per boicotejar els plans de tornar a l’acord nuclear amb l’Iran. L’assassinat del científic Mohsen Fakhrizadeh encara farà més difícil aquest propòsit, que el president electe condiciona al compliment dels límits recollits en el pacte del 2015. L’entorn ha canviat. Tot i que irresolt, el conflicte palestí ha deixat de ser central i diversos països àrabs han normalitzat relacions amb Israel, units per la seva oposició a l’Iran.
“Som en un món totalment diferent al qual es va enfrontar l’Administració Obama-Biden”, ha dit el president electe als que creuen que el seu mandat serà una continuació d’Obama. “Trump ha canviat el panorama. Amèrica primer el que ha significat en realitat és Amèrica sola”, va afegir Biden, que aquesta setmana ha presentat els membres del futur equip de seguretat nacional i política exterior, tots defensors del multilateralisme i partidaris d’un paper més actiu dels EUA.
El seu objectiu, en paraules de Biden, “restaurar el lideratge global i moral” del país; liderar “amb la força de l’exemple, no l’exemple de la força” i renovar les aliances tradicionals, substituïdes per Trump per gestos de complicitat a règims autoritaris. Però les seves accions s’enfronten a alguna cosa més que el llegat del republicà: el desig general de deixar de voler ser el gendarme del món i el consens entre republicans i demòcrates sobre la necessitat de mantenir una línia dura amb la Xina.
Durant la campanya, Biden va apostar per posar fi de manera progressiva a la presència americana a l’Afganistan i l’Iraq, i privar Trump de la que havia de ser una de les seves línies d’atac, la propensió de l’establishment de Washington per les guerres. Alguns analistes creuen que la precipitada sortida
PRESIDENTS FINS AL FINAL Clinton es va acostar al TPI, Bush va mantenir tropes a l’Iraq, Obama es va plantar amb Israel
OBSTACLES AL PLA DE BIDEN L’assassinat de Fakhrizadeh complica la tornada a l’acord nuclear del 2015
CONSENS A WASHINGTON Respecte a la Xina, els canvis afectaran més els instruments que les finalitats de la política
de les tropes alimentarà la inestabilitat, desincentivarà la pau entre els talibans i Kabul i posarà en perill els efectius restants, cosa que pot obligar Biden a repensar el pla.
Respecte a la Xina, els canvis afectaran més els instruments que els objectius. Aquest dossier pot ser el primer en què la nova Administració dels Estats Units dugui a la pràctica la promesa de tornar a treballar amb els seus aliats tradicionals i busqui el suport d’Europa per pressionar Pequín en qüestions comercials i de drets humans. Biden heretarà de Trump una arquitectura impositiva sense precedents contra les exportacions xineses; en el context actual de crisi econòmica, a Washington li pot interessar eliminar alguns aranzels però el president electe només ha parlat de “revisar-los”.
El nou equip de seguretat de Biden combina la visió idealista sense por d’intervenir d’Antony Blinken en defensa dels valors que els EUA representen amb una vocació pragmàtica. “Joe Biden ens ha encarregat reimaginar la nostra seguretat nacional” perquè “faci la vida més fàcil per a les famílies treballadores dels EUA”, ha explicat Jake Sullivan, el nominat a assessor de seguretat nacional. Als seus 44 anys, és la persona més jove designada per al càrrec.
“Biden i el seu equip tenen una oportunitat per aplicar bones polítiques alhora que es restringeix el poder militar dels EUA des de la Casa Blanca”, reclamen a Foreign Policy els analistes Benjamin Friedman i Stephen Wertheim, lligats a centres d’estudis a favor d’una política exterior dels Estats Units més mesurada.