El Papa s’assegura el control del conclave per elegir un successor
El consistori, com es diu la celebració religiosa per a la creació de cardenals, va ser més digital que mai. Els nous prínceps de l’Església portaven màscara i estaven separats per prevenir els contagis. A la basílica de Sant Pere es van instal·lar pantalles perquè participessin els que no hi van poder assistir. Normalment els consistoris impliquen festes i aglomeracions, misses i sopars per als nous purpurats i els seus amics, però fins i tot es van suspendre les tradicionals visites de cortesia després de l’acte.
El Papa va crear ahir 13 cardenals més, 9 d’ells electors. L’estrella va ser l’arquebisbe de Washington, Wilton Gregory, primer afroamericà. També va ser elevat a cardenal l’italià Marcello Semeraro, nomenat fa poc prefecte de la congregació per a les Causes dels Sants en substitució del cardenal Angelo Becciu, castigat pels escàndols econòmics. En la celebració el Pontífex va avisar de “les tantes classes de corrupció en la vida sacerdotal”.
Amb el seu setè consistori d’ençà que es va elegir el 2013, Francesc ha posat el segell en 101 cardenals, 73 dels quals són de menys de 80 anys i per tant tenen dret a vot en un futur conclave que n’elegirà el successor. Són molts més que els 39 que va crear Benet XVI i els 16 de Joan Pau II que entraran a la Capella Sixtina, per la qual cosa els de Francesc ja són majoria i determinaran l’elecció del futur pontífex. Tot i que la votació d’un papa sempre és imprevisible, no seria estrany que el successor de l’argentí comparteixi la seva visió pastoral i de doctrina de l’Església. En total des d’ahir hi ha 128 purpurats electors, una xifra que en un any caurà a 121 perquè set cardenals hauran superat els 80 anys.
Francesc continua redissenyant els equilibris de l’elecció del futur papa i adapta el perfil de la jerarquia eclesiàstica a la seva concepció de l’Església. La majoria dels seus cardenals són homes allunyats dels cercles del poder de la cúria, missioners, en contacte amb els pobres o preocupats pels migrants. Fa set anys els europeus representaven un 42% dels electors, avui un 41%. En canvi, augmenta el pes dels africans (d’un 10 a un 14%), d’Àsia i Oceania (d’un 10 a un 16%) i els americans es mantenen en un 29%. El papa jesuïta també dona més responsabilitats als purpurats que venen de països pobres, que passen d’un 36,5% a un 46%.
Francesc, sempre amb els ulls posats a la perifèria, ha nomenat el primer cardenal de Brunei, el nunci vaticà Cornelius Sim, retingut per la pandèmia. Sí que es va poder desplaçar el nou cardenal de Ruanda, Antoine Kambanda, víctima del genocidi. Un altre nou cardenal és el mexicà Felipe Arizmendi Esquivel, líder en la lluita pels drets dels indígenes. L’Església de Francesc ja té la seva empremta.