JxCat avança amb el seu presidenciable sense descobrir el paper de Puigdemont
La militància decideix entre Borràs i Calvet i sobre el model de lideratge
Avui es resoldrà una de les principals incògnites de la política catalana del 2020. La x, la data de les eleccions al Parlament que es van anunciar al gener i que no es van arribar a convocar a causa de la pandèmia, es va saber una vegada el Tribunal Suprem va confirmar la inhabilitació de l’expresident Quim Torra fa dos mesos. La y, el candidat del principal espai postconvergent, s’aclarirà aquesta nit, quan s’hagi tancat la votació de les primàries del nou Junts per Catalunya, que ha tingut lloc de manera telemàtica, com tot el procés de fundació.
Però encara que sapiguem avui qui optarà a la presidència de la Generalitat en els comicis autonòmics del 14 de febrer, el dubte que es manté és quin paper tindrà el líder indiscutible d’aquest espai, Carles Puigdemont. L’ara eurodiputat podria encapçalar la llista per Barcelona i s’enfrontaria, de manera simbòlica, per primer cop al republicà Pere Aragonès.
El que és clar és que la militància de la formació de Puigdemont tria aquest cap de setmana el seu candidat efectiu entre l’exconsellera de Cultura i actual portaveu del grup de JxCat al Congrés, Laura Borràs, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet; entre dos models de lideratge i de gestió molt diferents per a un mateix partit.
Es va començar a votar divendres a la nit i les urnes es tancaran avui a les vuit de la vespre. Mitja hora després s’anunciaran els resultats. Ahir no va transcendir per part de Junts cap dada sobre la participació, només que el procés intern transcorria sense cap incident.
Calvet, avalat pels exconsellers presos de JxCat, parla d’aconseguir la independència en aquesta generació sense marcar-se dates al calendari i empunya la bandera de la gestió sense invalidar el diàleg. Borràs, a priori més popular entre les bases i amb Torra com el seu principal valedor i amb alguns quadres dels independentistes que es van incorporar a la llista postconvergent el 2017, aposta per aplicar el mandat del referèndum de l’1-O –un concepte sobre el qual tres anys després no hi ha consens en el món independentista– i per accelerar amb l’objectiu d’assumir la república catalana.
D’aquesta manera, les primàries també serviran per calibrar quins quadres i quin tipus de bases té la nova força política. Si els seus poc més de 5.000 militants provenen majoritàriament de la tradició convergent i del PDECat o si, al contrari, encara que no sigui incompatible en cap cas, aquesta militància s’acosta més a l’activisme i a la via unilateral i la confrontació que es propugnen avui des de Waterloo.
El públic objectiu del conseller de Territori, que prové de Convergència i del PDECat, són els primers; el de la diputada, els segons.
En el seu enfrontament anterior, que no va ser directe com el d’ara, a les votacions per a l’executiva, l’exconsellera va treure 200 vots a qui va ser el seu company al Govern.
La campanya d’aquestes primàries ha mostrat, en part, com podria ser la del febrer, amb videoconferències i alguns actes semipresencials, com els tradicionals passejos pel mercat o els debats, però sobretot amb molt de Zoom.
La campanya de les primàries de l’espai postconvergent mostra com podria ser la dels comicis del febrer