Amazonomàquia
Herois grecs lluitant contra les amazones, homes nus proveïts amb el casc i l’espasa o la llança enfrontantse a dones guerreres. Un mite clàssic com no n’hi ha d’altre... Les mètopes del Partenó reflecteixen –siguin algunes o no obra de Fídies, que molt probablement les va supervisar– la lluita dels grecs contra centaures, gegants i amazones, més el setge i la caiguda de Troia. L’amazonomàquia o combat contra les amazones ocupava les mètopes de l’ala oest del Partenó i és un bon exemple, encara que molt deteriorat, de la civilització hel·lènica imposantse contra aquelles dones que regnaven cap al Pont Euxí o més enllà. En la tradició grega se les sol representar, per cert, amb els dos pits, encara que el dret sovint aparegui cobert, però no hi ha cap testimoni de la vella llegenda que pretenia que es mutilessin o cauteritzessin un pit per manejar més bé l’arc o llançar la llança...
Gegants, centaures i amazones, els enemics en els límits de l’expansió grega, amb els quals aquesta té arrels molt profundes d’una visió masculina del món i el seu ordre social. En fi, no segueixo per aquí perquè acabaríem parlant d’altres coses tals com l’amistat viril i el sexe entre iguals entès a la manera hel·lènica. El que havia dit, deixem-ho córrer... Però hi ha alguna cosa, encara que sigui veure-ho amb els nostres ulls d’avui, de la por de la dona armada i disposada a prescindir dels homes. I això ve a tomb de l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, que fa poques setmanes va recomanar als seus conciutadans que afavorissin el comerç local i –malgrat la pandèmia– s’abstinguessin de comprar a Amazon, el gegant americà de la distribució. Ada Colau la va imitar més recentment i es va allistar metafòricament en aquest exèrcit d’amazones contra Amazon. Una nova amazonomàquia, ja ho veuen, un conflicte amazònic. I la veritat és que, al marge del que també comporti de no tan relativa demagògia, el tema és un dels que definiran el nostre futur immediat i fins i tot la planificació de les nostres ciutats i de com les habitem. A Europa, difícilment concebem ciutats sense comerços a peu de carrer. Encara que hàgim adoptat la cultura nord-americana del mall comercial, no és el nostre referent bàsic. És més, un barri sense botigues obertes no és un barri, és un suburbi. És una altra cosa...
A Amazon caldria exigir-li el que és obvi: que pagui els impostos on aconsegueix els beneficis i que contribueixi, per tant, a un sistema en el qual sembla que no creu. De forma similar, que compleixi les condicions socials i les lleis laborals, perquè també aquí sembla existir i créixer en el limes, en els marges de les reglamentacions. De forma inevitable, hauríem de parlar del repartiment i la logística inversa de les devolucions i la seva sostenibilitat, perquè tot aquest món de l’última milla i les facilitats per al comprador de sofà voreja el dúmping i suposa uns costos afegits difícilment explicables.
Ara m’adono, mentre ho escric, que aquesta lluita que ve és també un combat contra gegants, els engendrats per internet, que algun dia donarà nom a una deïtat fosca o lluminosa, ja veurem com acabem definint el resultat de la batalla i quina mitologia nova crea. I no només veig, com Don Quixot, gegants, sinó que els nostres carrers s’han poblat de centaures de tota mena que porten a sobre tota mena de béns i productes. Mentrestant, caldrà tenir fe en les amazones i en un món en el qual les dones governin.
De tots els enfrontaments entre grecs i amazones, n’hi ha uns quants en combat singular. Hèrcules contra Hipòlita com un dels dotze treballs, per exemple. Però el duel que prefereixo és, sens dubte, el que enfronta el colèric Aquil·les amb Pentesilea, reina de les amazones. Passa a Troia, després que Aquil·les hagi donat mort a Hèctor i amb Príam tement que el seu regne estigui perdut. Pentesilea ve en el seu socors, potser –ja sabem el que són les diferents fonts grecoromanes– al capdavant d’un poderós exèrcit d’amazones, potser només amb dotze guerreres. En qualsevol cas, es fan valer i causen una gran mortaldat entre els grecs, fins que Aquil·les derrota Pentesilea mateixa i la mata enfonsant o bé la llança o bé l’espasa al pit de la reina amazona. En aquest moment, que es pot veure en diversos vasos grecs, Aquil·les creua la mirada amb la de Pentesilea i, mentre la fereix mortalment, s’enamora d’ella, de tal manera que dona mort a l’amazona mentre cau rendit a la seva bellesa i valor. Aquil·les enamorat i, malgrat això, botxí de la seva estimada. No em diran que no fa pensar...
Algú li hauria d’explicar aquesta història, per si no la té present, a Jeff Bezos, que sembla ser un enamorat del comerç tradicional mentre li enfonsa la llança al pit. Sempre podrà, quan ja no quedin botigues, obrir franquícies i colmados falsament retros, com aquelles cafeteries que es volen colonials i no són més que un decorat. La Main Street de Disneylàndia.
Colau va imitar Hidalgo i es va allistar metafòricament en aquest exèrcit d’amazones contra Amazon