La Gran Bretanya podria començar a vacunar sanitaris d’aquí deu dies
L’Agència Europea no preveu autoritzar les injeccions abans d’un mes
Els hospitals britànics han estat avisats pel seu sistema nacional de salut (NHS) que podrien començar a rebre la vacuna contra la Covid-19 a partir del 7 de desembre i que es preparin per injectar-la aquella setmana al personal sanitari. Ho va revelar divendres el diari The Guardian. Gran Bretanya s’avançaria així a l’Europa comunitària en l’autorització de la vacuna, ja que l’Agència Europea de Medicaments (EMA) no preveu donar-hi el vistiplau almenys fins a finals de desembre.
Les primeres dosis de la vacuna es començarien a distribuir als hospitals, segons The Guardian ,a partir del dia 7 per començar a injectar-les als sanitaris en els cinc dies següents. Això sempre que s’autoritzi el producte, però s’espera que en aquest termini ho faci l’autoritat britànica sobre els medicaments. Amb el Brexit, l’agència britànica es va separar de l’EMA (que havia tingut la seva seu a Londres). El Financial Times apuntava ahir que l’autoritat britànica no seria independent del tot de l’EMA fins que no culmini el període de transició del Brexit el 31 de desembre, però sí que podria aprovar la vacuna considerant-la una necessitat pública urgent.
La vacuna que primer s’aprovaria i es començaria a injectar a la Gran Bretanya no seria la investigada per la Universitat d’Oxford i la farmacèutica AstraZeneca sinó l’americanoalemanya dels laboratoris Pfizer i BioNTech, malgrat que el Govern britànic ha comprat més del doble de dosis del producte que assaja Oxford que del de Pfizer. Aquest laboratori ja va demanar el dia 20 una autorització d’emergència per a la seva vacuna davant les autoritats dels EUA.
El govern britànic, que ahir va nomenar el ministre d’Indústria, Nadhim Zahawi, com a encarregat de coordinar la vacunació, preveia començar la immunització pels grups de població més vulnerables, els residents en geriàtrics i els més grans de 80 anys, però variaria l’estratègia per adaptar-se al fet que els vials de Pfizer s’han de guardar a -75 ºC de temperatura, cosa que en dificulta el maneig, per exemple, per anar a vacunar a les residències. En canvi, seran més fàcils de manipular en l’entorn hospitalari, per això es vacunaria primer el personal sanitari.
L’autoritat britànica va dir fa uns dies que ja havia rebut les dades necessàries de Pfizer per comprovar si la vacuna compleix amb els estàndards de seguretat i eficàcia. Preveu un procediment semblant per autoritzar el producte d’Oxford/AstraZeneca.
L’Agència Europea de Medicaments va dir divendres que esperava rebre els pròxims dies la primera sol·licitud d’autorització (se suposa que de la vacuna de Pfizer), però que no espera acabar l’avaluació de cap de les vacunes que estan més avançades fins a finals d’aquest any com a molt aviat.
Les farmacèutiques han anat enviant les dades dels seus assajos a les autoritats reguladores, que divendres les van animar a continuar ampliant els estudis, més enllà que les vacunes s’aprovin pel sistema d’emergència, per tenir més dades sobre la seva seguretat i eficàcia almenys d’un any des que es van inocular en els voluntaris. L’EMA també va aprovar documents tècnics sobre etiquetatge, envasament i d’altres.
El ministre de Sanitat, Salvador Illa, va dir ahir en el consell nacional del seu partit, el PSC, que no “em puc treure del cap que l’EMA podria estar a Barcelona” i que la ciutat seria ara “el centre de decisió d’una de les polítiques públiques més transcendentals que hem de prendre: quines vacunes compleixen els requisits per poder ser subministrades”. Illa es referia amb aquesta “oportunitat perduda” al fet que es va estudiar Barcelona com una de les possibles seus quan va deixar l’agència Londres, però el 2017 es va triar Amsterdam i el Govern del PP ho va atribuir a la inestabilitat política a Catalunya pel procés independentista.
“No em puc treure del cap que l’EMA podria ser a Barcelona”, va dir ahir el ministre Salvador Illa